Archivo del Autor: voleicat

Clínic Enrique Pisani (desembre 2016) – Sabadell

La completa ponència, titulada “Tècnica, tàctica i moviment”, es va dur a terme durant tot el dijous de la Puríssima Concepció del 2016, quedant dividit el clínic en diverses parts on es va tractar la relació entre els principis de joc, els principis tècnics, la preparació física i els principis  de moviment en diversos contextos, tot buscant els estadis d’iniciació i desenvolupament cap a l’alt rendiment. Així, la primera hora i mitja de clínic va ser de caire teòric, començant a darrera hora del matí i durant tres hores de la tarda la part pràctica de l’activitat.

ENTREVISTA PISANI

¿El conocimiento del movimiento es la base para todo aprendizaje?

Sí. Cuando empecé a utilizar este enfoque vi que la facilitación en el aprendizaje y la cantidad de variables y opciones que da esta manera de trabajar son innumerables. Esto permite tenir acceso a diferentes tipos de población, con individuos de características muy diferentes y dar opciones a todos ellos sin tener que hacer coses diferentes.

¿Los movimientos básicos son iguales para todos?

Sí. Lo que pasa es que cada uno hace el mismo movimiento en el mismo lugar, pero de distinta manera. Entonces es lo mismo, lo mismo pero diferente.

¿En qué se diferencian?

Si propongo un movimiento de 10 repeticiones en la preparación física de hacer una sentadilla: los tres primeros lo van a hacer poniendo atención en la planta del pie que se ensancha y se eleva en estas tres repeticiones. La segunda va a hacer hincapié en la relación que existe entre la parte baja de la columna con la pelvis y la cabeza si hacen contra movimiento. Y la tercera parte puede ser una relación entre el sacro y el esternón y la otra parte puede ser focalizando la respiración.

¿Qué conseguimos con esto?

Así, se hicieron diez repeticiones con el mismo movimiento, pero cada tres repeticiones cambiaron el punto de referencia. Por lo tanto, son cuatro movimientos diferentes en el mismo movimiento. No simplemente por hacer repeticiones se mejora.

¿El conocimiento tiene que ser innato?

Si, se tiene que sentir que se ha hecho bien, aunque no sepas explicar el porqué.

¿A esto le llamamos flow?

Para nosotros el flow es uno de los cuatro aspectos del movimiento expresivo. Porque el movimiento es siempre expresivo. Un buen movimiento deportivo es lindo de ver. Bailan. El flow, que es la manera en que fluye el movimiento desde el centro del cuerpo puede ser libre o restringido. Ambos son bellos si están ejecutados en el momento justo para la situación justa. El flow existe para ambos. No es una impresión abstracta sino la manera en que fluye.

¿Qué diferencia hay entre un flow libre o restringido?

Un flow libre es por ejemplo cuando un atacante de voleibol ataca y suelta el brazo como si fuera un látigo y todo el cuerpo se gira. Un flow restringido es cuando un jugador pone las manos en el otro lado para bloquear. Si uno hace un bloqueo con flow libre no va a ser un gesto efectivo. Y si uno hace un ataque, que suele pasar muy seguido, con un flow restringido aparte de un esfuerzo muscular exagerado va a disminuir la eficacia del gesto.

¿El aprendizaje de los movimientos del voleibol vienen determinados también por cómo nos movemos en nuestro día a día?

Cualquier deporte es un desarrollo de los movimientos funcionales de base. Son los que utilizamos para vivir y que son: acostarse, levantarse, sentarse, ponerse de pie y caminar. En cualquier deporte las bases son estos. Pero hay distintas maneras de sentarse y distintas maneras de ponerse en pie. Hay diferentes maneras de caminar. Si uno encuentra todas esas variaciones va a estar trabajando las mismas conexiones que utiliza en el gesto deportivo.

¿Entonces, la manera de andar o sentarse puede determinar si alguien será un buen deportista?

No, porque el rendimiento no pasa solo por el tema por las conexiones corporales.

¿Entonces qué otros factores intervienen para el alto rendimiento deportivo?

El rendimiento se construye con una serie de factores de los cuales los componentes corporales es solo uno de los puntos. Otro es el talento. Por ejemplo, Carolina Martín saltaba con los pies que parecía que estuviera enyesada. Uno de los trabajos que hice yo fue que cuando se levantara del piso el pie se le relajara porque si llevaba tensión en el pie a nivel de tobillo, tenía tensión en la mano a la hora de golpear con la raqueta. Lo logró en una sesión. El talento es que lo logre en una sola sesión. O sea, es 90% de trabajo con un nivel mínimo, pero tienes que tener potencial.

¿Hay algún movimiento básico que deberíamos saber los entrenadores y jugadores del voleibol?

El de sentarse y hacer todo un espiral hasta ponernos de pie. Desde ese movimiento se pueden sacar todos los gestos de voleibol. Y lleva al jugador desde el nivel bajo en el espacio hasta el nivel alto. Pero lo hace todo girando y termina haciéndolo sin ningún tipo de esfuerzo, mientras cuando lo hacen sin enseñárselo utilizan mucha fuerza muscular y muchos movimientos parásito para terminar el movimiento.

Exercicis d’entrenament (5) en la Etapa 1 de l’ “IniVòlei”, per Carlos García

INTRODUCCIÓ

Una vegada hem començat a practicar el gest tècnics específics del voleibol, amb l’ajuda prèvia d’agafar la pilota per tal d’assegurar-nos un contacte amb la zona adequada (avantbraços  i no amb els canells), es l’hora d’experimentar cops amb diferents parts del cos i lateralitats per tal treballar les habilitats perceptiu-motrius del jugador/a, amb l’objectiu d’obtenir un major bagatge davant de la gran varietat de situacions a què haurà d’enfrontar-se en el joc ( pilotes altes, baixes, davant, darrera, esquerra, dreta…).

EXERCISIS ETAPA 1.

Exercici  1

Individual

Fer tocs amb el braç hàbil totalment estès en supinació, en la zona de contacte correcta de l’avantbraç (terç medi), cinc vegades sense que caigui la pilota.

Ídem anterior, però amb el braç no hàbil.

Ídem anteriors, però alternant ambdós braços una vegada c/u,  fins arribar a deu vegades sense que caigui la pilota. Diferents alçades i distancies.

fig1

Exercici  2

Per parelles / Individual

A través d’una línia dibuixada a terra, ambdós nens han de jugar un partit de tennis colpejant amb un dels seus avantbraços (mans soltes) després que boti a terra i intentant continuar el joc.

Llençar la pilota a l’aire i intentar colpejar 1-2 cops primer….desprès la major quantitat de vegades (autopassades) d’avantbraç .Ara ja sí amb les mans agafades de forma correcta.

fig2

Exercici  3

Per parelles

Per parelles, juguem amb la xarxa al mig. Es posa la pilota en joc amb toc de dits agafat (pilota toca el front i llançament) cap al company de l’altre camp. Aquest jugador agafa la pilota, es fa una autopassada i desprès un cop d’avantbraç per sobre de la xarxa…

fig3

Conclusió

Aquests exercissis ajudaran al jugador/a a aprendre a controlar la pilota, utilitzant les zones correctes de contacte.

Això en donarà pas en properes entrades a proposar formacions de joc (2×2) que es permetran començar a treballar el cicle de joc (utilització dels tres cops de manera tàcticament eficaç).

Carlos García – Departament de Promoció FCVb

#3 Recombinació de tecles i distribució col•locadors, per Albert Iricibar

Hola de nou, ens tornem a trobar en una nova entrada d’aquest conjunt d’escrits, per apropar-nos a un disseny de fulla Excel amb característiques diferents, que ens ajudin al registre de dades.

En aquesta ocasió i com ja es va comentar en l’anterior entrada, intentarem explicar com configurar 7 tecles per poder registrar la distribució del col·locador, segons la rotació en la que es trobi al mateix temps que anem escrivint el registre que ja vam introduir en el punt anterior. Visualment podria ser amb aquest disseny.

fig1

Per a fer això hem de conèixer el codi VB (Visual Basic) que li atorga una funció a una tecla en concret.

La primera acció que volem realitzar es la de dir-li al programa en quina rotació ens trobem, per a poder utilitzar les 6 mateixes tecles (una per zona) i es situï en el camp corresponent, sinó volguéssim diferenciar segons rotació, sols caldria fer un camp amb les 6 posicions y assignar una tecla a cada zona. En aquest cas que volem mostrar, les 6 tecles que utilitzarem son (I-O-P-K-L-Ñ), aquestes cada cop que les utilitzem, sumaran de un en un en la casella corresponent segons la rotació indicada.

A continuació descriurem tot el codi, però abans explicaré el que hi ha a sota de la casella gran, el percentatge fa referència a la freqüència d’aquell set segons el total de boles d’aquella rotació (número que està al centre superior). El número que hi ha a la dreta del percentatge, es el sumatori de tots els sets. Crec interessant en els següents sets conèixer també l’acumulat en els altres sets i que aquets sigui visible, potser canvia segons sets. Fer això n’estic convençut que amb el que ja s’ha explicat ho podeu resoldre utilitzant les funcions d’Excel.

Seguim amb el codi. Hem d’obrir el programa Visual Basic per a Excel com ja vam explicar en la primera entrada d’aquest any, un cop obert el projecte, ens trobarem amb cada una de les fulles que ja tenim dissenyades, i com es mostra en el gràfic a continuació, en el worksheet de la fulla 1 (Ho haurem de repetir en cada fulla), farem un selectionChange tal com està mostrat i posant el codi indicat, [Application.Onkey “ “, “canvirot”].

fig2

Fent això el que estem dient al programa es que cada cop que cliquem l’espai faci la funció assignada “canvirot”

Aquesta funció (CANVIROT), l’hem d’escriure en un Mòdul. Per inserta un Mòdul on poder escriure totes les funcions que utilitzarem, anem al menú Insertar Mòdul. Ha de sortir com en la imatge que tenim a continuació a l’esquerra. Cliquem en el mòdul que estarà en blanc i escrivim el que es mostra a continuació.

fig3

El que li estem dient al programa es en la funció “canvirot”, si el valor de la cel·la AJ3 es igual a 1 llavors l’ha de canviar per 6, en canvi sinó ho és, el valor que hi hagi l’hi ha de restar 1. S’ha de tancar la seqüència “if” i la subrutina com es mostra en la imatge.

La cel·la “AJ3” es en la que tinc posada en el meu disseny el número de la rotació que s’ha mostrat al inici de l’escrit, si això fos en un altre cel·la, haurem de posar la que correspongui.

Aquest mateix procés que hem fet per a la tecla espai i la rotació ho hem de fer per les demés. Primer dir-li al programa en cada fulla a quina funció farà referència cada tecla segons la rotació en la que es trobi i després en el mòdul descriure cada funció.

En la següent imatge mostrem com s’ha d’escriure el codi per a que cada tecla vagi a una funció en concret segons el número de la rotació de la cel·la “AJ3”.

fig4

El codi sencer es aquest:

‘Control de tecles de tendencies per zones

If Application.Range(“AJ3″).Value = 1 Then

    Application.OnKey “i”, “sum14″

    Application.OnKey “o”, “sum13″

    Application.OnKey “p”, “sum12″

    Application.OnKey “k”, “sum15″

    Application.OnKey “l”, “sum16″

    Application.OnKey “ñ”, “sum11″

 ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 2 Then

    Application.OnKey “i”, “sum24″

    Application.OnKey “o”, “sum23″

    Application.OnKey “p”, “sum22″

    Application.OnKey “k”, “sum25″

    Application.OnKey “l”, “sum26″

    Application.OnKey “ñ”, “sum21″

 ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 3 Then

    Application.OnKey “i”, “sum34″

    Application.OnKey “o”, “sum33″

    Application.OnKey “p”, “sum32″

    Application.OnKey “k”, “sum35″

    Application.OnKey “l”, “sum36″

    Application.OnKey “ñ”, “sum31″

ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 4 Then

    Application.OnKey “i”, “sum44″

    Application.OnKey “o”, “sum43″

    Application.OnKey “p”, “sum42″

    Application.OnKey “k”, “sum45″

    Application.OnKey “l”, “sum46″

    Application.OnKey “ñ”, “sum41″

  ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 5 Then

    Application.OnKey “i”, “sum54″

    Application.OnKey “o”, “sum53″

    Application.OnKey “p”, “sum52″

    Application.OnKey “k”, “sum55″

    Application.OnKey “l”, “sum56″

    Application.OnKey “ñ”, “sum51″

  ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 6 Then

    Application.OnKey “i”, “sum64″

    Application.OnKey “o”, “sum63″

    Application.OnKey “p”, “sum62″

    Application.OnKey “k”, “sum65″

    Application.OnKey “l”, “sum66″

    Application.OnKey “ñ”, “sum61″

End If

End Sub

Si el valor de la cel·la AJ3 es igual a 1, llavors la funció de la tecla “i” és “sum14” (la idea d’aquest nom es rotació 1 zona 4), i així successivament amb cada zona y cada rotació.

A continuació en el mateix Mòdul que el “canvirot”, escriurem les següents funcions “sum” de cada rotació i cada zona segons la cel·la que li correspongui.

El codi sencer es aquest:

‘tendencies zona 1

Sub sum14()

Application.Range(“AO16″).Value = Application.Range(“AO16″).Value + 1

End Sub

Sub sum13()

Application.Range(“AQ16″).Value = Application.Range(“AQ16″).Value + 1

End Sub

Sub sum12()

Application.Range(“AS16″).Value = Application.Range(“AS16″).Value + 1

End Sub

Sub sum15()

Application.Range(“AO19″).Value = Application.Range(“AO19″).Value + 1

End Sub

Sub sum16()

Application.Range(“AQ19″).Value = Application.Range(“AQ19″).Value + 1

End Sub

Sub sum11()

Application.Range(“AS19″).Value = Application.Range(“AS19″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 2

Sub sum24()

Application.Range(“AO8″).Value = Application.Range(“AO8″).Value + 1

End Sub

Sub sum23()

Application.Range(“AQ8″).Value = Application.Range(“AQ8″).Value + 1

End Sub

Sub sum22()

Application.Range(“AS8″).Value = Application.Range(“AS8″).Value + 1

End Sub

Sub sum25()

Application.Range(“AO11″).Value = Application.Range(“AO11″).Value + 1

End Sub

Sub sum26()

Application.Range(“AQ11″).Value = Application.Range(“AQ11″).Value + 1

End Sub

Sub sum21()

Application.Range(“AS11″).Value = Application.Range(“AS11″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 3

Sub sum34()

Application.Range(“AH8″).Value = Application.Range(“AH8″).Value + 1

End Sub

Sub sum33()

Application.Range(“AJ8″).Value = Application.Range(“AJ8″).Value + 1

End Sub

Sub sum32()

Application.Range(“AL8″).Value = Application.Range(“AL8″).Value + 1

End Sub

Sub sum35()

Application.Range(“AH11″).Value = Application.Range(“AH11″).Value + 1

End Sub

Sub sum36()

Application.Range(“AJ11″).Value = Application.Range(“AJ11″).Value + 1

End Sub

Sub sum31()

Application.Range(“AL11″).Value = Application.Range(“AL11″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 4

Sub sum44()

Application.Range(“Z8″).Value = Application.Range(“Z8″).Value + 1

End Sub

Sub sum43()

Application.Range(“AB8″).Value = Application.Range(“AB8″).Value + 1

End Sub

Sub sum42()

Application.Range(“AD8″).Value = Application.Range(“AD8″).Value + 1

End Sub

Sub sum45()

Application.Range(“Z11″).Value = Application.Range(“Z11″).Value + 1

End Sub

Sub sum46()

Application.Range(“AB11″).Value = Application.Range(“AB11″).Value + 1

End Sub

Sub sum41()

Application.Range(“AD11″).Value = Application.Range(“AD11″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 5

Sub sum54()

Application.Range(“Z16″).Value = Application.Range(“Z16″).Value + 1

End Sub

Sub sum53()

Application.Range(“AB16″).Value = Application.Range(“AB16″).Value + 1

End Sub

Sub sum52()

Application.Range(“AD16″).Value = Application.Range(“AD16″).Value + 1

End Sub

Sub sum55()

Application.Range(“Z19″).Value = Application.Range(“Z19″).Value + 1

End Sub

Sub sum56()

Application.Range(“AB19″).Value = Application.Range(“AB19″).Value + 1

End Sub

Sub sum51()

Application.Range(“AD19″).Value = Application.Range(“AD19″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 6

Sub sum64()

Application.Range(“AH16″).Value = Application.Range(“AH16″).Value + 1

End Sub

Sub sum63()

Application.Range(“AJ16″).Value = Application.Range(“AJ16″).Value + 1

End Sub

Sub sum62()

Application.Range(“AL16″).Value = Application.Range(“AL16″).Value + 1

End Sub

Sub sum65()

Application.Range(“AH19″).Value = Application.Range(“AH19″).Value + 1

End Sub

Sub sum66()

Application.Range(“AJ19″).Value = Application.Range(“AJ19″).Value + 1

End Sub

Sub sum61()

Application.Range(“AL19″).Value = Application.Range(“AL19″).Value + 1

End Sub

Un cop tot ben descrit, s’ha de provar si tot funciona i que cada tecla faci el que es suposa que ha de fer. Com ja he indicat, les cel·les que estan posades en el codi d’exemple son les que jo tinc en la meva fulla Excel que utilitzo com a model, si en la vostra fulla no coincideix en la mateixa cel·la, heu de canviar-la en el codi per a que coincideixi en la que us interessa a vosaltres.

Espero que us sigui d’utilitat. Com sempre si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte i us ho resoldré da la millor manera que pugui.

Gràcies i fins la propera.

Exercicis d’entrenament (4) en la Etapa 1 de l’ “IniVòlei”, per Carlos García

INTRODUCCIÓ

Una vegada hem treballat l’ajust del jugador amb la pilota a l’espai amb desplaçaments senzills començarem a treballar situacions on el jugador/a tingui que fer-los més amplis. Després arribarà el torn d’intentar començar a colpejar la pilota amb accions prèvies que facilitem el control de la pilota (agafar-la + autopassada)

EXERCISIS ETAPA 1.

PER GRUPS DE 2

Exercici  1

Per grups de 2, un jugador dintre de la pista i l’altre esperant al fons o en un lateral (aquest format es conegut com a 1+1 x 1+1). Quan el jugador que està a la pista juga la pilota (es a dir, l’agafa i llença a l’altre camp) surt de la zona de joc i entra el jugador que estava esperant. D’aquesta manera treballarem l’ajust a la pilota d’una manera més complexa ja que s’ha de fer un desplaçament variat (des de el fons de la pista, des de la xarxa , des de un lateral de la pista…).

fig1

Exercici  2

Per tal de començar a treballar els cops d’avantbraç i dits (aquest segon en jugadors/es petits es una mica més complicat ja que les seves mans son encara petites per envoltar la pilota de manera correcta). A més, que es recomana començar amb el toc de avantbraç que es permet jugar més varietat de pilotes (el toc de dits  només es pots utilitzar quan estic sota la pilota). El jugador es fa una autopassada i després colpeja la pilota cap a la paret. Es important que el llançament d’avantbraç es faci amb el colzes estesos  i es tornin a agafar les mans de manera correcta per tal de fer el cop.

Uns dels principals problemes en aquest tipus d’exercicis es precisament la autopassada. En el cas d’avantbraç es una errada llençar la pilota cap al cos i no una mica cap a davant. En el cas dels dits fer un llançament cap a davant i no cap a dalt a prop del cos per tal de contactar amb la pilota sota el front del cap).

fig2

Podem treballar de manera individual amb la utilització de la paret. El jugador/a llença la pilota a diferents alçades i velocitats per tal d’intentar agafar la pilota d’avantbraç acompanyada (treballar la lateralitat, cama propera a la pilota lleugerament cap a darrera) en les trajectòries més ràpides i baixes. Les pilotes més lentes i altes s`han d’intentar jugar amb el toc de dits acompanyat (el jugador ha de desplaçar-se per tal de ubicar-se sota la pilota).

Exercici  3

Per parelles, un jugador llença la pilota cap al company i aquest l’agafa i es fa una autopassada abans d’intentar colpejar la pilota d’avantbraç/dits. S’ha de tenir en compte que la pilota ha de dibuixar una trajectòria alta/lenta per tal de que arribi al company còmodament.

fig3

Conclusió

Aquest exercicis ens ajudaran a començar a aprendre el gestos tècnics del joc amb situacions que garanteixen la continuïtat i amb això el nombre de situacions significatives a l’hora de millorar la tècnica. Com tots sabeu els gestos tècnics milloren la seva eficàcia a base de repeticions. Aquestes situacions es permetran precisament això…un gran volum de treball.

Carlos Garcia – Tècnic de Promoció Federació Catalana de Voleibol

Exercisis d’entrenament (3), per Carlos García

INTRODUCCIÓ

Tal i com van a dir al final de l’anterior entrada al blog, en aquesta nova entrada apareix la xarxa com element separador. Les trajectòries (altes-lentes, baixes-ràpides, properes a la xarxa  o profundes) de la pilota estaran condicionades per la posició més propera o llunyana des de on s’agafa i llença la pilota per part de tots dos jugadors/es.

EXERCISIS ETAPA 1.

PER PARELLES

Exercici  1

Per parelles, un jugador 1×1 amb la xarxa al mig. El jugador agafa i llença la pilota cap a l’altre camp. S’ha de tenir en compte dos aspectes claus: NO ES POT CAMINAR AMB LA PILOTA i NO ES POT RETENIR MÉS DE 1 SEGON abans de llençar-la cap al company.

fig1

Exercici  2

Es important treballar l’ajust amb la pilota per tal de poder colpejar més endavant la pilota amb eficàcia. Un jugador/a pots aprendre a fer tocs de dits i avantbraç però si l’ajust amb la pilota no es correcte no ho podrà aplicar al joc real per senzill que sigui.  Per tal d’utilitzar el gest acompanyat de dits el jugador ha d’aconseguir situar-se sota la pilota (pilota sobre el front del cap). Tota la resta de pilotes (es a dir, les pilotes que el jugador no pugui situar-se sota) s’han de jugar amb el gest acompanyat d’avantbraç.

fig2

Podem treballar de manera individual amb la utilització de la paret. El jugador/a llença la pilota a diferents alçades i velocitats per tal d’intentar agafar la pilota d’avantbraç acompanyada (treballar la lateralitat, cama propera a la pilota lleugerament cap a darrera) en les trajectòries més ràpides i baixes. Les pilotes més lentes i altes s`han d’intentar jugar amb el toc de dits acompanyat (el jugador ha de desplaçar-se per tal de ubicar-se sota la pilota).

Exercici  3

Ja tenint clar que no s’han de moure amb la pilota una vegada l’han agafat i que s’ha de llençar de manera immediata, en la mateixa situació d’abans (1×1 xarxa al mig) s’ha de treballar l’ajust del cos respecte a la pilota per tal d’utilitzar gestos semblants al toc de dits i avantbraç, encara sense jugar a volea.

fig3

El exercici com tal consisteix en que els companys es llancin pilotes amb trajectòries altes per tal de que doni temps a l’altre a situar-se sota la mateixa. Després les trajectòries han de ser més baixes i profundes per tal de treballar el gest d’avantbraç (sempre la cama per on s’agafa la pilota ha d’estar lleugerament cap a darrera per tal de treballar la lateralitat des de les primeres etapes d’aprenentatge (es tracta de formar una superfície semblant a un mirall de tal manera que la pilota es dirigeix cap a la zona on este orientat aquesta plataforma). Con això no cal intentar posar-se darrera de la pilota abans de colpejar-la (es tracta  d’ocupar l’espai amb el moviments del braços i no de les cames tenint en compte el dèficit de temps que sempre hi ha a l’hora de arribar a la pilota)

Conclusió

Aquest exercicis ens ajudaran ubicar-nos de manera correcta amb la pilota. Això ens ajudarà a poder iniciar l’aprenentatge dels gest tècnics (sense agafar la pilota). En un principi, fins a que el jugador/a aprengui a controlar la pilota sense agafar-la, es treballaran situacions on la pilota sigui agafada i seguidament s’intentin fer cops (en la mateixa acció…agafar-la i fer-se una autopassada per tal d’intentar el gest de dits o avantbraç). D’aquesta manera, a la vegada que el joc tingui continuïtat i amb això una adequada motivació, el jugador/a anirà aprenen a utilitzar de manera progressiva els gest tècnics específics del voleibol.

Carlos García | Departament de Promoció Federació Catalana de Voleibol

Cómo planificar una sesión de entrenamiento, per Oscar Novillo

¿Cómo diseñas tu sesión de entrenamiento? duración, contenidos… ¿Cómo la relacionas con la planificación? mediciones… ¿Te apetece conocer nuestra propuesta?

Creo que a estas alturas, nadie duda de que el entrenamiento es la fórmula en la que se basa todo entrenador para intentar llegar a cumplir con sus objetivos, y lo que facilita que cada jugador evolucione, progrese o sea competitivo.

La forma de desarrollar el entrenamiento es lógicamente mediante sesiones, y las características que pueden diferenciar unas sesiones de otras son innumerables. Pero existen aspectos, que desde mi punto de vista, pueden ayudar en la estructura y en la planificación global a dotar la sesión de mayor sentido y eficacia.

Definir la duración ideal de una sesión (alto rendimiento y con total disponibilidad de instalaciones) dependerá; del momento de la temporada (mayor volumen de trabajo al comienzo), del día de la semana (se suele regular el volumen en sesiones previas a la competición), de la media de edad de la plantilla (mayor volumen para plantillas más jóvenes) o del propio estilo del entrenador… Siendo de dos a dos horas y media, cinco días por semana, el período y frecuencia más habitual de trabajo técnico. Aunque la realidad nos obliga a encontrarnos muy a menudo con limitaciones en la disponibilidad de instalaciones tanto en días como en tiempo.

La estructura de una de estas sesiones podría ser, por ejemplo:

Calentamiento (25 minutos) .
Progresión de trabajo técnico (15 ó 20 minutos).
Previo a la parte principal (15 ó 20 minutos, orientado y a veces unido a la parte principal).
Parte principal (50 minutos).
Correcciones sobre la sesión (10 minutos, por incumplimiento de objetivos y no necesariamente orientado a todo el grupo).
Vuelta a la calma (15 minutos).

figura1

Ante las habituales limitaciones de horario, vamos a tomar como ejemplo una sesión de una hora y media de pista. La prioridad debería ser optimizar al máximo el “trabajo con balón”(realizar tanto el calentamiento como la vuelta a la calma en un espacio anexo habilitado para este fin), pero si esto no fuera posible, mi consejo es efectuar parte del calentamiento cumpliendo objetivos técnicos. Respetando la parte inicial (movilidad articular, estiramientos dinámicos y de tensión activa, revisad EN EL GIMNASIO calentamiento) y enfocando el resto mediante ejercicios técnicos o tácticos que cumplan con una progresión lógica de intensidad física. Este planteamiento de realizar parte del calentamiento cumpliendo objetivos técnicos, también es aplicable en proyectos de alto rendimiento, a jugadores que precisan un volumen mayor de este trabajo. El resto de la sesión se adaptaría en tiempo al modelo anterior.

figura2

En cuanto a los contenidos, me parece importante para empezar, tener claros los objetivos(las circunstancias de cada entrenador definirán los suyos). Es obvio que la preparación previa es fundamental, y que cada uno utilizará un formato (diseño, dibujos, ejercicios) adecuado a su estilo y necesidades, pero al margen de la estructura, un encabezamiento bien diseñado ayudará a orientar la sesión, a encuadrarla dentro de una planificación global y a tener presentes los objetivos.

Os propongo un modelo de encabezamiento con las correspondientes aclaraciones que se podría, con distintas adaptaciones, personalizar fácilmente.

figura3

La sesión de entrenamiento se plantea intentando cumplir ciertos objetivos, pero se puede afinar bastante más en relación con la medición del volumen de trabajo que se invierte en aspectos del trabajo técnico o táctico más concretos (ataque, saque, k1, toque de dedos,…).
Realizar esta medición (se pueden vincular los resultados de cada sesión para que mediante hojas de cálculo se vayan acumulando datos) nos facilitará ciertas explicaciones sobre el porqué de nuestro alto o bajo nivel de rendimiento en distintos aspectos del juego, una vez que se van acumulando meses de trabajo.

Aunque el cuadro de variables a medir puede ser muy distinto dependiendo del nivel, categoría del equipo o de las inquietudes del entrenador, os propongo un modelo que puede servir tal vez como idea.

figura4

Aquel famoso dicho “cada maestrillo tiene su librillo” resulta adecuadísimo en esta entrada, pero aún así, espero que en alguna medida os haya resultado útil para definir o completar el vuestro…

¿Ha sido así?

Oscar Novillo – Gerent Esportiu FCVb