Hola de nou, ens tornem a trobar en una nova entrada d’aquest conjunt d’escrits, per apropar-nos a un disseny de fulla Excel amb característiques diferents, que ens ajudin al registre de dades.

En aquesta ocasió i com ja es va comentar en l’anterior entrada, intentarem explicar com configurar 7 tecles per poder registrar la distribució del col·locador, segons la rotació en la que es trobi al mateix temps que anem escrivint el registre que ja vam introduir en el punt anterior. Visualment podria ser amb aquest disseny.

Per a fer això hem de conèixer el codi VB (Visual Basic) que li atorga una funció a una tecla en concret.

La primera acció que volem realitzar es la de dir-li al programa en quina rotació ens trobem, per a poder utilitzar les 6 mateixes tecles (una per zona) i es situï en el camp corresponent, sinó volguéssim diferenciar segons rotació, sols caldria fer un camp amb les 6 posicions y assignar una tecla a cada zona. En aquest cas que volem mostrar, les 6 tecles que utilitzarem son (I-O-P-K-L-Ñ), aquestes cada cop que les utilitzem, sumaran de un en un en la casella corresponent segons la rotació indicada.

A continuació descriurem tot el codi, però abans explicaré el que hi ha a sota de la casella gran, el percentatge fa referència a la freqüència d’aquell set segons el total de boles d’aquella rotació (número que està al centre superior). El número que hi ha a la dreta del percentatge, es el sumatori de tots els sets. Crec interessant en els següents sets conèixer també l’acumulat en els altres sets i que aquets sigui visible, potser canvia segons sets. Fer això n’estic convençut que amb el que ja s’ha explicat ho podeu resoldre utilitzant les funcions d’Excel.

Seguim amb el codi. Hem d’obrir el programa Visual Basic per a Excel com ja vam explicar en la primera entrada d’aquest any, un cop obert el projecte, ens trobarem amb cada una de les fulles que ja tenim dissenyades, i com es mostra en el gràfic a continuació, en el worksheet de la fulla 1 (Ho haurem de repetir en cada fulla), farem un selectionChange tal com està mostrat i posant el codi indicat, [Application.Onkey “ “, “canvirot”].

Fent això el que estem dient al programa es que cada cop que cliquem l’espai faci la funció assignada “canvirot”

Aquesta funció (CANVIROT), l’hem d’escriure en un Mòdul. Per inserta un Mòdul on poder escriure totes les funcions que utilitzarem, anem al menú Insertar Mòdul. Ha de sortir com en la imatge que tenim a continuació a l’esquerra. Cliquem en el mòdul que estarà en blanc i escrivim el que es mostra a continuació.

El que li estem dient al programa es en la funció “canvirot”, si el valor de la cel·la AJ3 es igual a 1 llavors l’ha de canviar per 6, en canvi sinó ho és, el valor que hi hagi l’hi ha de restar 1. S’ha de tancar la seqüència “if” i la subrutina com es mostra en la imatge.

La cel·la “AJ3” es en la que tinc posada en el meu disseny el número de la rotació que s’ha mostrat al inici de l’escrit, si això fos en un altre cel·la, haurem de posar la que correspongui.

Aquest mateix procés que hem fet per a la tecla espai i la rotació ho hem de fer per les demés. Primer dir-li al programa en cada fulla a quina funció farà referència cada tecla segons la rotació en la que es trobi i després en el mòdul descriure cada funció.

En la següent imatge mostrem com s’ha d’escriure el codi per a que cada tecla vagi a una funció en concret segons el número de la rotació de la cel·la “AJ3”.

El codi sencer es aquest:

‘Control de tecles de tendencies per zones

If Application.Range(“AJ3″).Value = 1 Then

    Application.OnKey “i”, “sum14″

    Application.OnKey “o”, “sum13″

    Application.OnKey “p”, “sum12″

    Application.OnKey “k”, “sum15″

    Application.OnKey “l”, “sum16″

    Application.OnKey “ñ”, “sum11″

 ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 2 Then

    Application.OnKey “i”, “sum24″

    Application.OnKey “o”, “sum23″

    Application.OnKey “p”, “sum22″

    Application.OnKey “k”, “sum25″

    Application.OnKey “l”, “sum26″

    Application.OnKey “ñ”, “sum21″

 ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 3 Then

    Application.OnKey “i”, “sum34″

    Application.OnKey “o”, “sum33″

    Application.OnKey “p”, “sum32″

    Application.OnKey “k”, “sum35″

    Application.OnKey “l”, “sum36″

    Application.OnKey “ñ”, “sum31″

ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 4 Then

    Application.OnKey “i”, “sum44″

    Application.OnKey “o”, “sum43″

    Application.OnKey “p”, “sum42″

    Application.OnKey “k”, “sum45″

    Application.OnKey “l”, “sum46″

    Application.OnKey “ñ”, “sum41″

  ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 5 Then

    Application.OnKey “i”, “sum54″

    Application.OnKey “o”, “sum53″

    Application.OnKey “p”, “sum52″

    Application.OnKey “k”, “sum55″

    Application.OnKey “l”, “sum56″

    Application.OnKey “ñ”, “sum51″

  ElseIf Application.Range(“AJ3″).Value = 6 Then

    Application.OnKey “i”, “sum64″

    Application.OnKey “o”, “sum63″

    Application.OnKey “p”, “sum62″

    Application.OnKey “k”, “sum65″

    Application.OnKey “l”, “sum66″

    Application.OnKey “ñ”, “sum61″

End If

End Sub

Si el valor de la cel·la AJ3 es igual a 1, llavors la funció de la tecla “i” és “sum14” (la idea d’aquest nom es rotació 1 zona 4), i així successivament amb cada zona y cada rotació.

A continuació en el mateix Mòdul que el “canvirot”, escriurem les següents funcions “sum” de cada rotació i cada zona segons la cel·la que li correspongui.

El codi sencer es aquest:

‘tendencies zona 1

Sub sum14()

Application.Range(“AO16″).Value = Application.Range(“AO16″).Value + 1

End Sub

Sub sum13()

Application.Range(“AQ16″).Value = Application.Range(“AQ16″).Value + 1

End Sub

Sub sum12()

Application.Range(“AS16″).Value = Application.Range(“AS16″).Value + 1

End Sub

Sub sum15()

Application.Range(“AO19″).Value = Application.Range(“AO19″).Value + 1

End Sub

Sub sum16()

Application.Range(“AQ19″).Value = Application.Range(“AQ19″).Value + 1

End Sub

Sub sum11()

Application.Range(“AS19″).Value = Application.Range(“AS19″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 2

Sub sum24()

Application.Range(“AO8″).Value = Application.Range(“AO8″).Value + 1

End Sub

Sub sum23()

Application.Range(“AQ8″).Value = Application.Range(“AQ8″).Value + 1

End Sub

Sub sum22()

Application.Range(“AS8″).Value = Application.Range(“AS8″).Value + 1

End Sub

Sub sum25()

Application.Range(“AO11″).Value = Application.Range(“AO11″).Value + 1

End Sub

Sub sum26()

Application.Range(“AQ11″).Value = Application.Range(“AQ11″).Value + 1

End Sub

Sub sum21()

Application.Range(“AS11″).Value = Application.Range(“AS11″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 3

Sub sum34()

Application.Range(“AH8″).Value = Application.Range(“AH8″).Value + 1

End Sub

Sub sum33()

Application.Range(“AJ8″).Value = Application.Range(“AJ8″).Value + 1

End Sub

Sub sum32()

Application.Range(“AL8″).Value = Application.Range(“AL8″).Value + 1

End Sub

Sub sum35()

Application.Range(“AH11″).Value = Application.Range(“AH11″).Value + 1

End Sub

Sub sum36()

Application.Range(“AJ11″).Value = Application.Range(“AJ11″).Value + 1

End Sub

Sub sum31()

Application.Range(“AL11″).Value = Application.Range(“AL11″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 4

Sub sum44()

Application.Range(“Z8″).Value = Application.Range(“Z8″).Value + 1

End Sub

Sub sum43()

Application.Range(“AB8″).Value = Application.Range(“AB8″).Value + 1

End Sub

Sub sum42()

Application.Range(“AD8″).Value = Application.Range(“AD8″).Value + 1

End Sub

Sub sum45()

Application.Range(“Z11″).Value = Application.Range(“Z11″).Value + 1

End Sub

Sub sum46()

Application.Range(“AB11″).Value = Application.Range(“AB11″).Value + 1

End Sub

Sub sum41()

Application.Range(“AD11″).Value = Application.Range(“AD11″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 5

Sub sum54()

Application.Range(“Z16″).Value = Application.Range(“Z16″).Value + 1

End Sub

Sub sum53()

Application.Range(“AB16″).Value = Application.Range(“AB16″).Value + 1

End Sub

Sub sum52()

Application.Range(“AD16″).Value = Application.Range(“AD16″).Value + 1

End Sub

Sub sum55()

Application.Range(“Z19″).Value = Application.Range(“Z19″).Value + 1

End Sub

Sub sum56()

Application.Range(“AB19″).Value = Application.Range(“AB19″).Value + 1

End Sub

Sub sum51()

Application.Range(“AD19″).Value = Application.Range(“AD19″).Value + 1

End Sub

‘tendencies zona 6

Sub sum64()

Application.Range(“AH16″).Value = Application.Range(“AH16″).Value + 1

End Sub

Sub sum63()

Application.Range(“AJ16″).Value = Application.Range(“AJ16″).Value + 1

End Sub

Sub sum62()

Application.Range(“AL16″).Value = Application.Range(“AL16″).Value + 1

End Sub

Sub sum65()

Application.Range(“AH19″).Value = Application.Range(“AH19″).Value + 1

End Sub

Sub sum66()

Application.Range(“AJ19″).Value = Application.Range(“AJ19″).Value + 1

End Sub

Sub sum61()

Application.Range(“AL19″).Value = Application.Range(“AL19″).Value + 1

End Sub

Un cop tot ben descrit, s’ha de provar si tot funciona i que cada tecla faci el que es suposa que ha de fer. Com ja he indicat, les cel·les que estan posades en el codi d’exemple son les que jo tinc en la meva fulla Excel que utilitzo com a model, si en la vostra fulla no coincideix en la mateixa cel·la, heu de canviar-la en el codi per a que coincideixi en la que us interessa a vosaltres.

Espero que us sigui d’utilitat. Com sempre si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte i us ho resoldré da la millor manera que pugui.

Gràcies i fins la propera.

Hola de nou, seguim en aquesta segona entrada amb el disseny en excel que havíem iniciat anteriorment. En aquesta ocasió abordarem l’aspecte de facilitar la introducció de dades. En aquest cas, sols utilitzarem dos funcions d’Excel sense necessitat d’anar al codi Visual Basic que ja vam introduir anteriorment.

M’agradaria comentar que quan vaig dissenyar aquesta fulla fa uns anys, havia descobert feia poc el programa DataVolley, i sense poder obtenir una llicencia i amb els meus coneixements d’informàtica que tenia en aquell moment, vaig intentar simular quelcom similar.

La manera que vaig poder fer, que introduint un codi en una cel·la es pogués anar mostrant els resultats, va ser ajuntant 2 funcions d’Excel. Però anem per parts. El codi en el registre que hem d’introduir té 3 criteris [Acció – Valoració – Dorsal]. El fet de posar la valoració abans que el dorsal a diferència del DataVolley, es per el número de dígits a introduir. En la valoració sempre es 1 dígit i en canvi el dorsal pot ser 1 o 2. I per la funció que utilitzem resulta més pràctic fer-ho d’aquesta manera. A continuació mostraré un exemple de com queda.

Així doncs en una mateixa columna anirem escrivint els registres de manera consecutiva, que així es pot entendre com a anat el joc. La manera de codificar es com hem dit, acció, valoració i dorsal. Primer haurem de descriure quin criteri tindrà cada codi. Per exemple:

– Acció à Servei (s), Recepció (r), Atac (a), Contraatac (c), Errors no forçats (er).

– Valoració à de 0 a 4 com ja es va explicar en l’anterior entrada.

– Dorsal à nº dorsal del jugador.

S’ha de tenir especial atenció quan es descriuen els criteris ja que s’ha de posar en una cel·la en concret (fixe) que després utilitzarem per a fer la cerca. Com veurem es podrà canviar el valor, però repetim no la cel·la.

Com hem vist a la foto anterior, s’ha posat 12 caselles per a 12 jugadors en la matriu de “D6:D17” aquí introduirem el número de dorsals dels jugadors. En el requadre que descriu les accions i els valors posarem els criteris que vulguem. En aquest exemple que poso, hi ha 5 accions amb 5 valoracions.

Un cop posat a la fulla els criteris, anirem a la fulla del set 1, que vam començar a dissenyar en l’anterior entrada. Afegim una columna per anar posant tots els registres, en aquest exemple que mostrem està posat a la columna “V” i al costat hem posat un marcador.

Ara ve el treball d’escriure en cada casella la funció per poder trobar el registre. Les funcions que utilitzarem son (CONTAR.SI) i (CONCATENAR). A trets generals la idea d’aquestes funcions es comptar quantes vegades apareix “algo” en una cel·la o matriu. Aquest “algo” pot ser una paraula en concret que amb la funció concatenar, agruparem en un de sol diferents criteris que estan separats, en aquest cas son 3.

Cada casella correspon a una situació concreta. En la casella “D4” correspon al codi (s41) [Servei “s”, valor 4, dorsal 1]. Un altre exemple es la casella “P30” i es un contraatac amb valor 0 del jugador 15 (c015). Com surt a la foto, si posem un “+” o un “-“ al registre es pot anar portant el marcador.

Així es com s’ha d’escriure a cada cel·la posant la matriu tota la columna de registre i cada criteri el que correspongui en la fulla de criteris.

=CONTAR.SI(matriu;CONCATENAR(Criteri1;Criteri2;Criteri3))

Doncs fins aquí aquesta nova entrada, per a la propera mostraré un model per poder registrar la distribució dels col·locadors per cada rotació. En tot cas, si teniu qualsevol dubte o suggeriment per a properes entrades estaré encantat d’atendre-les.

Albert Iricibar – Tècnic Grup Femení GET Blume Voleibol

Según vamos creciendo como técnicos vamos descubriendo que no sólo con entrenar bien es suficiente. Está claro que la faceta más importante del entrenador es, valga la redundancia, el entrenamiento, pero a medida que vamos subiendo de categoría o nivel debemos dedicar cada vez más tiempo a todo lo que ocurre fuera de la cancha. Uno de estos elementos, quizá el más importante, es la preparación de partido, tema que nos ocupará unos cuantos artículos.

Vamos a intentar concentrar toda la preparación anterior al alto nivel en tres grupos principales:

1. Categorías inferiores,
2. Categorías inferiores competitivas,
3. Categorías puente al alto nivel.

Tanto los contenidos como la distribución de estas etapas son completamente subjetivas, es una propuesta personal, por tanto cada uno de nosotros tendrá la capacidad de escoger elementos de las diferentes etapas si vemos que concuerdan con las necesidades del equipo (jugadores y cuerpo técnico).

Los planteamientos que convengamos utilizar deberán ser acordes a varias cosas:

1. Capacidad de trabajo y medios del cuerpo técnico,
2. Capacidad de asimilación de datos por parte de los jugadores,
3. Utilidad de datos en relación a la optimización de tiempo.

En este primer artículo acotaremos una propuesta de preparación de partido para categorías inferiores.

Situar un momento determinado en el que consideremos finalizar esta categoría es imposible, dependerá mucho del nivel del grupo y de la cantidad de trabajo que se haya invertido en él. Lo que está claro que el comienzo es más sencillo, será el momento en el que, como entrenadores, tengamos la iniciativa de ser más útiles a nuestro equipo.

En esta primera categoría el elemento principal que nos va a limitar es el tiempo, todos dedicamos de por sí mucho a nuestros entrenamientos, muchas veces la inversión personal no compensa con las contraprestaciones recibidas (anímicas, sociales, competitivas, materiales…), por tanto el dedicar más tiempo aún a una labor habitualmente oscura, quizá no sea una prioridad. Tiempo que emplearemos en:

• Ver y analizar uno o varios partidos de nuestros rivales, ya sean grabados o en directo,
• Traducir los datos recogidos a un lenguaje que nuestro equipo sea capaz de entender,
• Intentar introducir esos datos dentro de nuestra dinámica de entrenamiento.

Estos tres puntos se repetirán en los diferentes niveles y debemos optimizar su utilización para no caer en la sensación de “estar perdiendo el tiempo”. Por ejemplo, si fuera un entrenador de segunda división infantil casi seguro no tendría la distribución del equipo observado.

Habitualmente los cuerpo técnicos están compuestos únicamente por el entrenador, los deportistas no son capaces de asimilar demasiada información y el trabajo del día a día está encaminado a la mejora personal, por tanto mi propuesta para este nivel, será la siguiente:

1. Análisis del tipo de saque del rival, elemento que quizá podamos incluir en nuestra semana, aunque con una eficacia muy baja, ej: si jugásemos contra un equipo que saca de arriba y en nuestro equipo aún no dominamos esta disciplina, intentaría incluirlo dentro de mi semana de entrenamiento, seguramente no consiga afianzar mucho rendimiento, pero eliminaríamos la sorpresa de las jugadoras al encontrarse con ello.

2. Análisis a grandes rasgos de las trayectorias de saque de cada jugador rival, en estas categorías habitualmente no se domina el saque, ya sea por técnica o por físico, esto hace que todos los saques puedan ser similares, ej: saques cortos, sólo saques largos, sólo saques en línea, sólo saques en diagonal…

3. Análisis de la recepción rival, dependiendo del objetivo del partido podremos canalizar información para conseguir un rendimiento en el marcador o generar situaciones de continuidad en el rival, ej: dirigir el saque a la mejor receptora para intentar favorecer que construyan jugada, sacar a la jugadora más floja para poder conseguir un free en nuestro campo.

4. Análisis de los diferentes esquemas tácticos utilizados, tanto en salida como en bloqueo defensa, ej: 6-0 en salida, 1-2-3 en defensa.

5. Principales opciones de ataque, la mayoría de los equipos cargan su juego en uno o dos jugadores, debemos identificarlo y, en la medida de lo posible, contrarrestarlo.

Nosotros deberíamos dominar esta batería de datos, estoy seguro que en los artículos de Albert Iricibar tenemos la herramienta para su recolección. Ahora toca otra parte complicada, que es el análisis y la exposición.

Que nosotros recojamos tantos datos, no implica que tengamos que marear a nuestros jugadores con un aluvión de información en cada partido, daremos sólo la que nuestros jugadores sean capaces de digerir. Mucha de esa información debe quedarse en nosotros y así condicionar nuestros mensajes o decisiones, aunque cada vez soy más partidario de compartirla en su justa medida con el equipo. Escuchar y retener cada vez más datos debe ser un área de crecimiento personal de cada jugador en el que los entrenadores somos los principales responsables. Profundizaremos más en el próximo artículo.

Espero encontréis utilidad en este artículo, iremos profundizando más en próximas publicaciones. Como siempre, espero vuestros comentarios.

Miguel Fuente – Tècnic Grup femení GET Blume Voleibol

2a Temporada: Creació d’un model en Excel

Benvolguts lectors, iniciem aquesta segona temporada amb un conjunt d’entrades per a poder dissenyar amb Excel una fulla on poder introduir dades i fer càlculs per a fer-ne un anàlisi posterior. Intentaré explicar pas a pas com fer el disseny d’un model més senzill, i anar afegint més complexitat al mateix. Sense estendre’s més, comencem.

Per facilitar la comprensió del passos, aniré afegint impressions de pantalla del model que vaig crear i que pot servir de guia, però evidentment que es pot adaptar a les vostres necessitats.

Primer de tot es pensar quines dades es volen treure, per servir d’exemple, utilitzarem el Servei, la Recepció i l’Atac en k1 i k2 de cada set i un acumulat de tots. Posarem el número d’accions totals i separant per criteris de valoracions (de 0 a 4), i per últim, farem un càlcul del rendiment.

El disseny que mostro a continuació, repeteixo, és una guia que a partir d’aquí podeu canviar al vostre gust.

Les funcions utilitzades en aquest cas son dues, la que es mostra per realitzar el càlcul de rendiment i la funció “SUMA”. Per entendre millor la que hi ha escrita pel rendiment “=SI(I4=0;””;D3/I4)”; si a la cel·la “I4” (totals) posa 0, no escriguis res, sinó, fes la divisió entre la cel·la “D4” (millor valoració o punt) i la cel·la “I4” (total d’accions). Utilitzar la funció SI en aquest cas es va fer per simple estètica, ja que es pot posar directament la divisió. Les cel·les de la columna “I”, on surten els totals, s’ha d’escriure la funció suma d’aquesta manera; “=SUMA(D4:H4)”. Igual que els totals de la fila 16, es la suma de tota la columna “=SUMA (D4:D15)”. En cada una de les caselles s’ha d’anar posant el número que correspongui d’accions per aquella valoració

A continuació exposarem una forma d’anar sumant números a les caselles sols utilitzant el ratolí, però abans hauríem d’activar les opcions de programació en Visual Basic, el qual ens obrirà un gran món de possibilitats.

Entenem les macros com a funcions creades per nosaltres mateixos que ens agilitza alguna o algunes accions.

Com hem dit, la acció que crearem es la de sumar un número en la cel·la seleccionada al fer doble clic amb el ratolí. Per fer això primer hem de poder accedir a la pantalla que mostrem a continuació.

Per accedir-hi, hem de activar la pestanya de “programador”.

1. Clicar en arxiu, Opcions i obrir la opció “personalitzar cinta d’opcions”.
2. Al llistat de la dreta, sortirà la opció, desactivada, de “programador”, doncs ha d’estar activada.
3. Un cop activat, apareixerà la pestanya “programador” a la cinta d’eines, on podrem clicar la opció “Visual Basic” que està a la esquerra del tot i apareixerà la pantalla mostrada.

Llavors un cop obert aquesta finestra ens trobem amb un llistat a l’esquerra on surten les fulles que tinguem al excel i una amb el nom que posa “ThisWorkBook”. Fem doble clic per activar-la. Ens apareixerà una nova finestra com la que mostrem al costat. Llavors el següent pas és seleccionar en la pestanya on posa general, “Workbook” i s’escriurà de manera automàtica aquest text:

Private Sub Workbook_Open()

End Sub

A la pestanya on posa declaracions, ara posarà “Open”, el que hem de fer es desplegar-la i buscar la opció “SheetBeforeDoubleClick” i seleccionar-la. Llavors s’escriurà de manera automàtica:

Private Sub Workbook_SheetBeforeDoubleClick(ByVal Sh As Object, ByVal Target As Range, Cancel As Boolean)

End Sub

L’escrit que s’ha creat primer es pot esborrar sense problemes. El codi que s’ha d’escriure entre la frase Private sub i la de End Sub es el que poso a continuació:

ActiveCell.Value = ActiveCell.Value + 1

Application.Cells(Application.ActiveCell.Row, Application.ActiveCell.Column + 2).Activate

El que fa aquest codi es que sumi 1 al valor de la cel·la activa quan es faci doble clic i que mogui 2 cel·les a la dreta la casella activa. Al final hauria de quedar com es mostra a continuació.

Amb el que acabem d’escriure aconseguim poder sumar 1 en cada cel·la que li fem doble clic amb el ratolí.

En properes entrades seguirem afegint opcions a la fulla excel que espero que siguin del vostre interès.

Albert Iricibar – Tècnic Grup Femení ARC Voleibol

Molt bé, ja ho tenim tot. Es moment de posar-se a valorar el que s’ha recollit, començar a entendre el que ens diuen aquests números que hem agafat. Voldria començar pel que entenc que es més bàsic. Les accions finals que donen els punts tant a un equip com a l’altre.

La pregunta és, com s’aconsegueixen els punts en un partit de voleibol?

Doncs aquests provenen del servei, de l’atac, el bloqueig i altres errors produïts. Del servei podem fer punt directe o error, igual que amb l’atac. Del bloqueig, sols tindrem en conte el punt, ja que un block-out, l’anotarem en la casella de punt d’atac. I un bloqueig que toca la xarxa, es considerarà un error no forçat. Així doncs podem fer una graella com la que posem a continuació.

Als punts aconseguits per un equip de manera positiva, se’ls ha de sumar els punts que fallen els de l’equip contrari. Així doncs el primer set amb 25 punts del equip de l’esquerra son els 16 que fa d’encert més els 9 que falla l’equip de la dreta.

Si anem observant els diferents encreuaments per comprovar que els resultats estan correctes ens adonarem que hi ha un error. En el 4rt set (25-18), els 18 punts de l’equip de l’esquerra venen pels 14 punts positius i dels  errors de l’equip contrari, però sols surten un total de 3 (2 erros de servei, 0 d’atac i 1 d’altres errors). Així doncs com pot ser que surtin un total de 18 punts? En algun lloc ens hem equivocat!

Ens hem deixat de valorar alguna cosa. I està clar que un error de percepció en la recepció que sigui positiva o doble positiva de les 75 que té un equip o 85 de l’altre doncs els percentatges d’eficàcia no variaran gaire, però un error en les accions finals no es pot donar! Per tant quan dissenyem les taules, s’ha de pensar en la manera de comprovar i trobar els possibles errors. Un altre exemple es amb els serveis i les recepcions, número de saques realitzats menys els errors han de donar el número de recepcions de l’equip contrari. Si no coincideix es que hi falta quelcom en algun lloc del servei o la recepció.

Tornant a les dades abans mostrades, podem veure que en el segon set l’equip de l’esquerra perd no tant per l’atac si no que no està tant encertat en bloqueig, i l’equip de la dreta està més encertat en tots els nivells i redueix els errors. No succeeix el mateix en el 4rt set, que l’equip de la dreta comet un excés d’errors a diferència del de la esquerra que ho redueix notablement. L’excés d’errors en atac lapida el 4rt set per aquest equip.

Un cop hem fet una ullada, podem centrar-nos en alguns aspectes en concret que haguem tret com a conclusions i son en aquests on aprofundirem més en el nostre anàlisis. L’excés d’errors en atac del 4rt set perquè s’han produït, més ordre defensiu de l’equip contrari?, fatiga del propi?,… son preguntes que ens hem de fer per continuar valorant el partit.

Albert Iricibar

Com es va indicar en l’anterior escrit, un cop determinem la informació que volem recollir i quins sistemes de valors utilitzarem, s’ha de dissenyar una manera de facilitar aquesta recollida de dades.

Podríem dir que bàsicament hi ha 2 formats, paper i informàtic.

En paper és, en principi, més senzill a l’hora de recollir les dades, no requereix de gaire aprenentatge i es barat, no es necessita d’un ajudant per agafar dades si es vol realitzar en directe al partit. Un cop finalitzat s’ha de transcriure aquestes dades a un format més ordenat i entenedor, normalment es passa a una plantilla Excel ja preparada on es realitzaran els diferents càlculs. El primer exemple es senzill, es tracta de anar anotant la freqüència de cada acció per després passar-ho a una fulla Excel i treure els acumulats.

Aquest segon model es una mica més complex, però en podrem treure molta més informació. Direcció d’atacs i la distribució per rotació, i també la seqüència de cada jugada segons la recepció.

El format informàtic, depenent del sistema que s’utilitzi es molt més complex (Excel, Acces, Datavolley, Click&Scout, etc.), requereix de cert aprenentatge i pràctica, i es bastant més car que una fulla de paper, ja que s’ha de tenir un ordinador portàtil o “tablet” amb un software (ja tingui llicència o no). També com a part “dolenta” es que si es vol agafar dades en directe es necessita un ajudant ja que el mateix entrenador no podrà fer-ho. Per altre banda,  aporta uns avantatges importants, que al posar les dades directament a la fulla, es realitzaran els càlculs en temps real, i altres dades interesants com els percentatges de rendiment i eficàcia, dades acumulades, realització de gràfiques, percentatges de distribució…, tot dependrà del que vulguem extreure. I que amb molta pràctica, cada cop es poden anar recollint més dades en el mateix temps.

Com mostraré a continuació, Excel, es una eina molt potent per a poder recollir dades, tant omplint dades directament en temps real com després d’agafar-les d’una fulla de paper. Vull dir que no cal tenir una llicència de DataVolley per obtenir dades molt interesants.

Els dos gràfics a continuació mostren en una fulla acumulada de dades els càlculs de rendiment i eficàcia dels jugadors en diferents elements del joc, amb la seva freqüència per cada criteri de valoració. A més també s’ha recollit la distribució del col·locador (la freqüència d’atac per cada zona).

Aquest model es pot utilitzar post-partit agafant les dades amb una fulla de paper i marcant amb punts cada acció i després passar-ho al Excel.

Com es veu en el següent gràfic, es pot recollir les dades directament amb un senzill codi (columna de registre) i utilitzant formules ja establertes en les cel·les de freqüència per a que es vagi sumant les dades. El nivell de complexitat d’aquesta segona part es més alt i requereix aprenentatge.

Per finalitzar, vull indicar que qualsevol format es bo, sols s’ha d’adequar al que necessitem i posar-ho en pràctica, ja que el model dissenyat segur anirà canviant a mesura que es fa ús d’ell. Es la única manera de veure si funciona o no, i com es pot millorar.

Albert Iricibiar | Tècnic Grup Femenú GET Blume Voleibol

En este nuevo artículo de #NoSoloCancha vamos a intentar presentaros material suficiente para cubrir vuestra necesidad de conocimiento. Está claro que nosotros no podemos publicar con la asiduidad que seguramente muchos demandáis, por suerte, hay mucha información ya colgada en la web que os puede resultar atractiva.

Las dos primeras seguro que son conocidas por la mayoría de vosotros al ser específicas de voleibol, pero nunca está de más echar un vistazo a antiguas publicaciones y, seguramente, descubriremos nuevos matices.

Seguidamente, veremos un par de blogs más enfocados a la salud y al entrenamiento deportivo. Todo este material puede darnos una explicación más rigurosa a por qué hacemos las cosas como las hacemos.

http://4volley.org/

Durante un par de años, he tenido el placer de vivir los entresijos de este blog. Un privilegio ver cómo se fraguaba cada artículo, unos con un trabajo de investigación tremendo, otros que nacen de una rigurosa recogida y tratamiento de datos. La parte más subjetiva de 4volley ya la conocemos en la FCVB, nuestro gerente Óscar Novillo, si aún no le has conocido, recomiendo su “Progresión de los sistemas tácticos” como carta de presentación.

Lo que está seguro es que cuando recorras las siete secciones de esta web, no quedarás indiferente.

https://volley4all.wordpress.com/

El blog de uno de los principales entusiastas del volley español contemporáneo, César Hernández, un trotamundos del que pudimos disfrutar el año pasado en nuestros clínics.

Si César no os parece suficiente, seguramente encontréis alguna colaboración estelar entre los artículos de su blog.

https://raquelblascor.wordpress.com/

Blog de una enamorada del deporte como la doctora Raquel Blasco, tan enamorada que aboga por una práctica limpia y, en la medida de lo posible, saludable. Quizá no tan visual como las otras, pero con artículos cargados de argumentos.

Estoy seguro que cada día que revolváis un poco en su blog, se os pasará el tiempo volando, a mí me ha pasado.

http://powerexplosive.com/

El blog de David Merchante está enfocado al entrenamiento. Mucho más que un blog, gran presencia en twitter, con un sencillo y directo canal de youtube con todo el contenido abierto.

Si eres capaz de ver más allá de los músculos y repeticiones con pesos asombrosos, encontrarás aplicaciones al entrenamiento de nuestro deporte: hipertrofia, fuerza máxima, fuerza explosiva…..

A cambio de esta tonelada de conocimiento, sólo pido pido para mí un comentario, y para estas interesantes webs un seguimiento.

Miguel Fuente | Tècnic Grup Femení GET Blume Voleibol

#2 Determinar sistema de valors

En aquesta segona entrada, abordarem un tema crucial. El sistema de valors amb els seus respectius criteris.

Els valors son el nombre de variables que volem recollir i els criteris son la definició objectiva de cada un d’ells.

No tots els elements del joc han de ser analitzats, això pot dependre de les necessitats (potser sols interessa la distribució de la col·locadora) i/o de la capacitat de qui reculli les dades (amb pràctica es millora molt i cada cop es poden agafar més coses alhora), i tampoc tenen perquè tenir el mateix nombre de valors, podem agafar sols 2 valors per a la defensa i 4 per a la recepció.

Un altre punt important a tenir en conte, es a l’hora de definir els criteris, han de ser consensuats per les persones que l’utilitzaran. Si es vol arribar a fer comparacions els criteris han de ser els mateixos. Normalment l’entrenador es qui marcarà aquests criteris amb els quals vol observar el que succeeix.

Primer s’ha de determinar què es el que es vol analitzar, el rendiment d’una acció?, el gest tècnic en si?, si es realitza alguna conducta en concret?…, i tenir molt en compte el que es necessita per a la nostra categoria (no serà el mateix infantils en que per a sèniors).  Un cop ho tenim clar, s’ha de descriure una escala de valors, definint-la clarament.

Posaré un exemple de criteris que es poden utilitzar per valorar el rendiment de la recepció.

• 0 -> Error de recepció.
• 1 -> Recepció defectuosa, molt separada de la línia de 3 metres i s’ha de passar al camp contrari sense poder atacar.
• 2 -> Recepció regular, la pilota ha anat separada fora de 3 metres amb impossibilitat de jugar un 1er temps, però es pot jugar una pilota alta a les bandes.
• 3 -> Recepció bona, la pilota una mica separada de la xarxa però dins dels 3 metres, possibilitat de jugar un 1er temps amb cert risc.
• 4 -> Recepció perfecte, la pilota va al lloc indicat per a la col·locació amb bona alçada per a fer-ho amb suspensió per part del col·locador que pot jugar amb totes les opcions d’atac.

Com veiem es una escala de 5 criteris per a definir el rendiment de la recepció. Posant aquest exemple no vull indicar que aquests son els criteris que tothom ha de seguir o que s’hagi d’agafar 5 valors sempre. Com he dit, això ho podem determinar segons les nostres necessitats i categoria. Es podria agafar de la recepció sols 2 valors, error (0) i continuïtat (1). Un altre aspecte que aprofito per comentar es la manera de indicar-ho. Poden ser números de 0 a 4, poden ser símbols (=, /, -, +, # (DataVolley)) en tot cas signifiquen el mateix substituint el “0” per un “=” o una “emoticona” (“J”).

Per finalitzar, un cop determinat el sistema de valors, “sols” s’ha de posar-se a recollir dades. Algú potser es preguntarà cóm ho fem. Un full amb una taula escrita com la mostrada a continuació i bolígraf per anar marcant la freqüència es suficient si no es tenen altres medis.

En properes entrades entrarem a mostrar diferents plantilles en paper i el seu us en models informàtics senzills.

Albert Iricibar | Tècnic Grup Femení GET Blume Voleibol