Archivo de la categoría: ‘Inivòlei’

Progressió Metodològica d’iniciació al voleibol ETAPA 5, per Carlos García

INTRODUCCIÓ

En aquesta etapa el jugador/a ja pot jugar amb format 4×4 similar amb dimensions majors del terreny de joc i l’alçada de la xarxa ja sempre entre 2 /2.10 metres. Es tracta d’aconseguir controlar la pilota sense agafant-la i incentivar aconseguir guanyar la jugada amb els tres tocs (puntuació doble).

ETAPA 5. (11-12 anys/6è Primària)

COMPETICIÓ

FORMAT DE JOC :

  • Un jugador davant i dos darrera.
  • DIMENSIONS DEL CAMP :
  • 6m x 6m com a referència màxima.
  • ALÇADA DE LA XARXA : 2.00 / 2.10m

Presentación1

DESENVOLUPAMENT DEL JOC .

  • El jugador pot posar la pilota en joc amb GEST SERVEI DE BAIX i des de dins/fora de la pista.
  • Els equips competeixen sense opció d’agafar la pilota.
  • En el cas d’aconseguir guanyar la jugada amb només 1-2 tocs, l’equip guanyarà el servei. No més aconseguirà el punt després de completar el cicle de joc (excepte jugada involuntària).
  • El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius.

DIDÀCTICA

  • Servei de baix com a forma d’iniciar el joc (servei de baix i amb possibilitat de fer-lo dintre del camp ). NO OBLIGATORI, es pot iniciar el joc amb toc de dits/avantbraç (dintre o des del fons del camp)
  • Utilització de recursos anteriors (1×1 / 2×2) per tal de treballar la millora tècnica.
  • Perfeccionament de la comprensió dels diferents rols (no especialització, incorporació del rol defensiu, centre del camp).
  • Joc real en situacions del 2×2 / 3×3 / 4×4.

OBJECTIUS

Perfeccionament dels desplaçaments específics relacionats amb els diferents  rols (incidència en tècnica bàsica del bloqueig i l’atac – prioritàriament al colpeix d’atac- ).

CONCLUSIONS

En aquesta etapa es tracta de que el jugador/a no agafi cap dels tres tocs, amb l’objectiu de que comprengui l’avantatge d’utilitzar els tres tocs a l’hora d’atacar el camp contrari. Si es fa al primer toc normalment serà des de zona saguera lluny de la xarxa, si es al segon toc l’atacant ha de fer-lo amb una pilota que vindrà normalment per la seva esquena i això es dificulta l’acció molt més que si es fa l’atac amb una pilota col·locada per davant on el jugador/a pot seguir-la durant tota la trajectòria.  També es important fer entendre la necessitat de facilitar la realització del cicle de joc (tres tocs). S’ha de retardar la utilització del servei de baix i dalt per tal del que el jugador aprendre a controlar pilotes amb menor velocitat que vinguin del camp contrari. L’objectiu del servei en aquestes edats ha de ser el posar la pilota en joc, en cap cas fer-lo servir per a dificultar al màxim la recepció de l’altre equip.

CONCLUSIONS GENERALS DEL INVÒLEI

Tota progressió metodològica obliga a complir etapes per a afrontar les següents. En la qual es proposa no és diferent, és més, apel·lem a la paciència i també a l’esperit lúdic i formatiu de l’activitat per sobre de l’enfocament resultadista que valora per sobre de qualsevol altre objectiu, la competició.

Recordar la flexibilitat amb què cal tractar els objectius dels diferents nivells exposats, conscients que, fins i tot pels jugadors/es pertanyents a l’últim nivell d’edat, pot ser necessari passar per diversos nivells previs per tal de consolidar coneixements bàsics que li permetin afrontar els reptes d’aquest últim nivell amb majors garanties.

La figura de l’entrenador/a és la clau d’aquest plantejament i és imprescindible comptar amb el seu convenciment, compromís i implicació perquè el resultat sigui la final positiu.

Les trobades periòdiques per a compartir experiències i inquietuds semblen valuosíssims de cara a poder obtenir el major èxit possible en aquest projecte

Quina es la teva opinió?

Carlos García. Departament de Promoció.

Progressió Metodològica d’iniciació al voleibol ETAPA 4, per Carlos García

INTRODUCCIÓ

En aquesta etapa el jugador/a ja pot jugar amb format 3×3 similar amb dimensions majors del terreny de joc i l’alçada de la xarxa ja sempre al voltant dels 2 metres. Es tracta d’aconseguir controlar la pilota agafant-la no més una vegada en tots els tres tocs.

ETAPA 4. (10-11 anys/5è Primària)

Diapositiva1

COMPETICIÒ

  • FORMAT DE JOC :
  • Un jugador davant i dos darrera.
  • DIMENSIONS DEL CAMP :
  • 4-5×5-6m com a referència màxima.
  • Dibuixar una línea a 1m de la xarxa per tal de limitar els desplaçaments del jugador davanter a l’hora de rebre/defensar. D’aquesta manera hi ha una limitació diferenciada dels rols del jugadors/es.
  • ALÇADA DE LA XARXA : 2.00m aprox.
  • DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
  • Per tal de realitzar el servei el jugador pot utilitzar el gest d’avantbraç (autopassada + colpeix). També pot començar a utilitzar (no obligatori) el GEST SERVEI DE BAIX i des de dins de la pista.
  • Els trios competeixen amb no més una opció d’agafar la pilota i ha de ser en el primer o segon toc [es a dir, el tercer toc es obligatori que sigui ]. El jugador que agafa la pilota s’ha de fer una autopassada per tal de colpejar la pilota cap l’altre company o camp contrari.
  • Es recomanable, una vegada es desenvolupa l’etapa inicialment , incitar al jugador a agafar el segon toc de tots tres. Aquest segon toc es el que garanteix una mínima precisió per tal de que l’atacant (jugador que farà el tercer toc) pugui contactar amb la pilota en bones condicions.
  • Els trios han de completar el cicle de joc [el tres tocs] per tal d’aconseguir guanyar el punt. En el cas d’aconseguir guanyar la jugada amb només 1-2 tocs, aquesta serà declarada nul·la. L’equip que guanyi la jugada serà el que faci el següent servei (es a dir, que el punt no puja al marcador i fa el servei l’equip que ha guanyat la jugada).
  • El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius.

DIDÀCTICA

  • Iniciació al servei com a forma d’iniciar el joc ( servei de baix i dins del camp ).
  • Cop de la pilota procedent del camp contrari per a posteriorment encadenar cops en el propi camp . Una sola opció permesa de recepció ( agafar ) de la pilota durant el cicle de joc.
  • Exercicis de 1×1 encadenant cops sobre un mateix simulant el cicle de joc i insistint en el treball de tècnica relacionada amb l’atac (toc de dits en salt ).
  • Iniciació a la comprensió de diferents rols (mai especialització ) segons zones del camp.
  • Exercicis de simulació de joc real (es pot plantejar l’incentiu de cobrir el cicle complet de joc sense agafar la pilota i amb valor doble en cas de puntuar. Hem d’estar segurs que tenen ben assimilat aquest cicle).

OBJECTIUS

Perfeccionament dels desplaçaments específics (major incidència en tècnica relacionada amb el treball a la xarxa ).

CONCLUSIONS

En aquesta evolució es persegueix que cada vegada siguin menys el tocs que es facin amb l’ajuda d’agafar la pilota. Si abans es podien agafar dos dels tres tocs ara ja no més es pot agafar un d’ells.

A més a més, seria important que el toc agafat fos el segon ja que es permetria donar suficient control a la pilota (es molt fàcil que vingui descontrolada del primer toc i agafar-la en el segon permeti una col·locació vàlida per tal de poder ser atacada al costat de la xarxa per el jugador que faci el tercer toc, que es el objectiu tàctic bàsic de l’atac). Si la pilota no arriba a aquesta zona per tal de ser atacada l’equip contrari tindrà moltes més facilitats per a defensar la mateixa.

Per últim, el format de tres jugadors fa necessari la comprensió dels diferents rols del joc en funció a la zona del camp que ocupi en cada moment.

Et serveix aquesta progressió segons la teva experiència ?

Carlos García | Departament de Promoció.

Progressió Metodològica d’iniciació al voleibol ETAPA 3, per Carlos García

INTRODUCCIÓ

En aquesta etapa el jugador/a jugarà amb format 2×2 similar a la segona fase de l’anterior etapa amb dimensions majors del terreny de joc i l’alçada de la xarxa ja sempre al voltant dels 2 metres. Es tracta de començar a colpejar la pilota i anar poc a poc aconseguint controlar-la sense agafar-la en tots els tres tocs.

ETAPA 3. (9-10 anys/4r Primària)

FASE 1  [A l’inici de l’etapa]

COMPETICIÒ

En aquesta primera fase de la segona etapa la proposta serà:

  • FORMAT DE JOC :
  • Un jugador davant i un altre darrera.
  • DIMENSIONS DEL CAMP :
  • 3-4×5-6m com a referència màxima.
  • Dibuixar una línea a 1m de la xarxa per tal de limitar els desplaçaments del jugador davanter a l’hora de rebre/defensar. D’aquesta manera hi ha una limitació diferenciada dels rols del jugadors/es.
  • Dibuixar dues línies a tots dos laterals des de la xarxa cap a la línea lateral per tal d’obligar al jugador davanter a desplaçar-se a la hora de rebre la pilota del seu company saguer. Ha de tenir al menys un peu dintre d’aquesta zona abans d’anar a realitzar el segon toc.

grafic

  • ALÇADA DE LA XARXA : 2.00m aprox.
  • DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
  • El jugador pot posar la pilota en joc amb GEST DE DITS/AVANTBRAÇOS (amb autopassada anterior) des de dins de la pista.
  • Les parelles competeixen amb cops previs i posteriors a la recepció ( agafar ) de la pilota [Es a dir, toc + agafar i autopassada + toc]
  • Les parelles han de completar el cicle de joc [el tres tocs] per tal d’aconseguir guanyar el punt. En el cas d’aconseguir guanyar la jugada amb només 1-2 tocs, aquesta serà declarada nul·la. L’equip que guanyi la jugada serà el que faci el següent servei (es a dir, que el punt no puja al marcador i fa el servei l’equip que ha guanyat la jugada).
  • El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius.
1m

FASE 2  [una vegada dominada la situació anterior, a partir del primer trimestres cap a la meitat de l’any]

COMPETICIÒ

  • DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
  • No més es por agafar dos vegades la pilota durant el cicle de joc. [es a dir, un dels tres tocs serà sense agafar la pilota]
  • La resta de les regles i adaptacions seran les mateixes que a la FASE 1.

DIDÀCTICA

FASE 1

Iniciació al cop de la pilota procedent del camp contrari per a posteriorment agafar-lo i tornar a colpejar .

Exercicis de col·laboració en la xarxa , assimilació del cicle de joc (preferentment parelles).

FASE 2

Cop de la pilota procedent del camp contrari per a posteriorment encadenar cops en el propi camp . A poc a poc es redueix el nombre de vegades que es permet agafar la pilota durant el cicle de joc (tres tocs)

Exercicis de 1×1 encadenant cops sobre un mateix simulant el cicle de joc .

Perfeccionament del cop en relació al cicle de joc .

OBJECTIUS

FASE 1 i 2

Desplaçaments específics (previs a cops ,aproximacions i treball a la xarxa)

CONCLUSIONS

A diferència de l’etapa anterior , en què el jugador agafava la pilota per controlar-la, ara se li demana que la primera acció sigui un cop.

Això, produirà l’inici descontrol de la pilota, i per això se li permetrà agafar-la [després d’haver-la colpejat]  per a tornar a colpejar-la, intentant sempre que ho facin cap a un altre company amb l’objectiu de completar el cicle de joc.

Per últim, quan el seu control va millorant, els jugadors/es han d’intentar que al menys un dels tres tocs es realitzi sense agafar la pilota [es a dir, que facin un cop de dits/avantbraç similar al del voleibol real].

Que et sembla?

Carlos García | Departament de Promoció.

Progressió Metodològica d’iniciació al voleibol ETAPA 2, per Carlos Garcia

INTRODUCCIÓ

En aquesta etapa el jugador/a començarà practicant en situacions de 1+1 amb la incorporació de l’autopassada amb toc de dits/avantbraç seguidament.  Una segona evolució dintre de la mateixa etapa serà jugar 2×2 [agafar+autopassada+toc] amb l’objectiu d’intentar completar el cicle de joc (fer els tres tocs).

ETAPA 2. (8-9 anys/3r Primària)

FASE 1  [A l’inici de l’etapa]

COMPETICIÒ

En aquesta primera fase de la segona etapa la proposta serà:

  • FORMAT DE JOC :
  • [ 1 + 1] x [1 + 1] . Els jugadors es van alternant desprès de colpejar la pilota cap a l’altre camp , només un dins del camp.
  • DIMENSIONS DEL CAMP : 3x4m com a referència màxima.
  • ALÇADA DE LA XARXA : es pot anar variant entre 1.50 i 2.00m
  • DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
  • El jugador posa la pilota en joc amb GEST ACOMPANYAT DE DITS / AVANTBRAÇOS (sense toc, no més llançament) des de dins de la pista.
  • Les parelles competeixen en format 1+1. El jugador en pista ha d’agafar la pilota que vingui de l’altre camp [3 segons màxim] i fent-se una autopassada per tal de colpejar-la de dits/avantbraç directament cap a el camp contrari de nou.
  • El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius.
  • No pot avançar amb la pilota agafada .
  • L’equip aconseguirà punt cada vegada que la pilota caigui al camp contrari.

1

FASE 2  [una vegada dominada la situació anterior, a partir del primer trimestres cap a la meitat de l’any]

COMPETICIÒ

En aquesta primera fase de la segona etapa la proposta serà:

  • FORMAT DE JOC :
  • Un jugador davant i un altre darrera.
  • DIMENSIONS DEL CAMP :
  • 3x5m com a referència màxima.
  • Dibuixar una línea a 1m de la xarxa per tal de limitar els desplaçaments del jugador davanter a l’hora de rebre/defensar. D’aquesta manera hi ha una limitació diferenciada dels rols del jugadors/es.
  • Dibuixar dues línies a tots dos laterals des de la xarxa cap a la línea lateral per tal d’obligar al jugador davanter a desplaçar-se a la hora de rebre la pilota del seu company saguer. Ha de tenir al menys un peu dintre d’aquesta zona abans d’anar a realitzar el segon toc.
  • ALÇADA DE LA XARXA : es pot anar variant entre 1.50 i 2.00m
  • DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
  • El jugador pot posar la pilota en joc amb GEST DE DITS/AVANTBRAÇOS (amb autopassada anterior) des de dins de la pista.
  • Les parelles han de completar el cicle de joc [el tres tocs] per tal d’aconseguir guanyar el punt.
  • En el cas d’aconseguir guanyar la jugada amb només 1-2 tocs, aquesta serà declarada nul·la. L’equip que guanyi la jugada serà el que faci el següent servei (es a dir, que el punt no puja al marcador i fa el servei l’equip que ha guanyat la jugada).
  • El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius.

2

DIDÀCTICA

FASE 1

Perfeccionar la capacitat de recepció (agafar) de la pilota afegint cops bàsics posteriors (dits/avantbraços ). Exercicis de col·laboració  (jocs) fora de la xarxa .

Perfeccionar la capacitat de recepció ( agafar ) de la pilota afegint cops bàsics posteriors (dits/avantbraços ). Exercicis de col·laboració  (jocs) en la xarxa .

Perfeccionament del cop bàsic després llançament (cap a l’altre camp) .

FASE 2

Perfeccionament del cop bàsic després llançament (entre companys i cap a l’altre camp) .

Exercicis de col·laboració en la xarxa , iniciació al cicle de joc (” tres tocs “) .

OBJECTIUS

FASE 1

Desplaçaments orientats sense pilota (jocs ).

Iniciació al toc de dits i avantbraç

FASE 2

Iniciació als desplaçaments específics.

Aplicació dels tocs de dits i avantbraç en accions específiques de joc.

CONCLUSIONS

Podem comprovar en la primera fase d’aquesta etapa com s’introdueix l’aprenentatge dels gestos bàsics (dits / avantbraços) sense ser els protagonistes del control de la pilota en un primer moment (el toc de dits o avantbraços es realitza després d’agafar la pilota i realitzar un autopassada). Això ens permetrà començar a utilitzar aquestes gestos sense penalitzar el control i continuïtat de la jugada que són aspectes bàsics per a la motivació per l’activitat.

En la segona fase s’incideix en la importància d’utilitzar els tres tocs per completar la jugada d’atac. El jugador ha d’entendre la gran avantatge tàctica que té atacar el camp contrari des de a prop de la xarxa. La millor manera de aconseguir-ho és esgotar els tres tocs que ens ajudin a apropar la pilota a la zona més eficaç per tal de posar en màximes dificultats a l’adversari.

La introducció de dos jugadors a la pista i l’obligació de completar el cicle de joc [3 tocs] ajudarà al nen/a a entendre quina és la circulació correcta de la pilota i els desplaçaments específics que ha de realitzar; per exemple, el davanter ha de desplaçar-se a un dels laterals de la xarxa per tal de realitzar el segon toc i el jugador que rep/defensa la pilota que ve des de l’altre camp sap que ha de dirigir-la alta i cap endavant.

La declaració de “punt nul” en el cas que s’aconsegueixi guanyar la jugada fent menys de tres tocs ens ajudarà a fer entendre al jugador que, encara no havent comès un error, no és la manera correcta (tàcticament parlant) d’intentar guanyar el punt.

Fins aquí la segona entrada al bloc. Al llarg de la setmana introduirem el gràfic de suport per tal d’il·lustrar el format de joc d’aquesta etapa.

Carlos García | Departament de Promoció FCVb

Progressió Metodològica d’iniciació al voleibol (Etapa 1), per Carlos Garcia

inivolei

INTRODUCCIÓ

L’esport de voleibol com a tal és una joc que posen als practicants principiants davant de situacions que normalment està massa lluny del seu domini. El nivell de les seves habilitats , tant físiques com coordinatives , els posa en clar desavantatge a l’hora de tenir èxit en les seves accions i amb això tendiran de manera natural a mostrar poca motivació per l’activitat . Una cosa que es realitza sense la motivació adequada està abocat al fracàs i és altament improbable que provoqui aprenentatges significatius que ens ajudin a progressar en el domini del joc .

Per això , des d’aquest bloc volem compartir amb tots els entrenadors una proposta en forma de progressió que adapti el voleibol , entès com una situació en la qual hi ha un camp de defensar i un altre que atacar separats per una xarxa que obliga a passar la pilota de un camp a un altre per sobre de la mateixa , a les habilitats pressuposades que tenen els nens / es de les diferents edats .

La proposta , tenint en compte iniciatives desenvolupades amb èxit tant a Holanda com a Itàlia , estarà dividida en 5 etapes seguint el criteri de proposar una sèrie d’adaptacions tècniques i reglamentàries que han de facilitar l’aprenentatge progressiu del nostre esport . La proposta serà anomenada a partir d’ara com Inivòlei ( entès com una etapa anterior que desemboca al Minivòlei i precedeix al Voleibol tradicional ) .

Un cop exposades les 5 etapes , us exposarem la proposta reglamentària realitzada des FCVb per a les categories prebenjamí , benjamí i aleví en edat escolar . Aquests reglaments ja van a ser utilitzats en les diferents activitats de promoció ( Trobades Escola de Volei , programes de promoció de Consells i Ajuntaments … ) en què la FCVb té competència amb l’objectiu que en el futur pròxim sigui adoptat per qualsevol altra entitat que proposi activitats de voleibol ( Consells Esportius , Campus , Tornejos no federats … . ) .

ETAPA 1. (6-8 anys/1r-2on Primària)

COMPETICIÒ

El joc o situació adaptada que se’ls proposa , a l’hora de competir , per iniciar-se en el voleibol és :

FORMAT DE JOC :

  • [ 1×1 ]
  • [ 1 + 1] x [1 + 1] . Els jugadors es van alternant , només un dins del camp.
  • Amb aquest format es potencia la sensació de pertinença a un grup
  • DIMENSIONS DEL CAMP : 3x4m com a referència màxima.
  • ALÇADA DE LA XARXA : es pot anar variant entre 1.50 i 2.00m

DESENVOLUPAMENT DEL JOC:

  • El jugador posa la pilota en joc amb GEST ACOMPANYAT DE DITS / AVANTBRAÇOS (sense toc, no més llançament) des de dins de la pista.
  • El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius en el cas del format [ 1 + 1] x [1 + 1].
  • El jugador que rep la pilota, l’agafa i llança de nou a l’altre camp amb gestos acompanyats (agafar i llençar) relacionats amb el voleibol .
  • A l’inici de la ETAPA 1 el jugador/a pot agafar i llençar de qualsevol manera la pilota.
  • Més endavant, s’ha d’incitar al jugador/a a utilitzar el toc de dits acompanyat (agafar la pilota i tocar el front abans de ser llançada ) si està situat sota de la pilota . En les altres situacions ha d’utilitzar el gest d’avantbraços acompanyat (agafar la pilota i llençar-la amb dues mans des del front o lateral).
  • No pot avançar amb la pilota agafada .
  • Només pot retenir la pilota 3 segons màxim .
  • L’equip aconseguirà punt cada vegada que la pilota caigui al camp contrari.

DIDÀCTICA

La Didàctica d’aquesta etapa estarà basada en desenvolupar la capacitat de recepció ( agafar ) de la pilota ( llançaments i recepcions bàsics ) .

Exercicis de col·laboració ( jocs ) fora de la xarxa .

Situacions de 1×1 a la xarxa.

OBJECTIUS

Desplaçaments orientats sense pilota

Coordinació i ajust espai temporal respecte a l’objecte.

CONCLUSIONS

En aquesta primera etapa es tracta proposar l’alumne situacions en les que la seva participació és màxima , de manera que l’alt nombre d’accions li permetrà disposar d’un alt nombre d’oportunitats d’aprenentatge.

El format de 2 jugadors amb un de sol en pista és recomanable pel fet del sentiment de pertinença a un grup , del treball en equip , de la necessitat de col·laboració per un objectiu comú.

És molt important que el jugador / a aprengui a situar-se de manera correcta pel que fa a l’objecte, en aquest cas la pilota, per poder utilitzar des del principi les tècniques més eficaces en cadascuna de les situacions . És bàsic que aprengui  a estar sota de la pilota per utilitzar els dits o lluny de la mateixa (important incitar a  tenir els colzes estesos) a l’hora d’utilitzar els avantbraços .

No creiem que s’hagi de dedicar temps en el gest de la sacada de baix ja que no té transferència a accions futures del voleibol tradicional; nosaltres creiem més aconsellable dedicar aquest temps en situacions en les que executin accions de dits o avantbraços (en aquesta etapa agafant i llençant la pilota). Posant en joc la pilota amb qualsevol d’aquests dos gestos (sense cap toc/colpeix, no més llançament) aconseguirem facilitar a més el control de la pilota a l’altre camp i incentivar l’intentar completar el cicle de joc ( tres tocs ) en les següents etapes .

INIVOLEI ETAPA 1

Espero que l’article us ajudi a veure la iniciació del voleibol d’una manera diferent i aneu compartint amb mi en aquest espai les vostres inquietuds que segur enriqueixen la proposta . Fins aquí la primera entrada al bloc . En la següent desenvoluparem la ETAPA 2. Al llarg de la temporada s’aniran adjuntant imatges que il·lustrin i completin aquests documents.

Carlos García | Departament de Promoció FCVb.

 

‘Inivòlei’ la secció del Tècnic FCVb, Carlos García

Aquest apartat té l’objectiu de facilitar als entrenadors/es metodologies, didàctiques i adaptacions relacionades amb la iniciació al voleibol . Es tracta de divulgar plantejaments que ofereixin un aprenentatge lògic, motivant i significatiu.

Avui en dia podem trobar diferents propostes per a la iniciació al nostre esport, en format de progressions generalment, amb adaptacions reglamentàries i tècniques en relació al joc oficial.

En aquest espai, la FCVb, vol aprofitar per a traslladar la seva pròpia proposta de com es podria fer aquesta iniciació al voleibol des d’edats primerenques ( 6-7 anys ) i facilitar documentació per a poder desenvolupar-la.

La informació que s’anirà publicant serà cada 14 dies, en format de text i també multimèdia.

Esperem les vostres aportacions que faran d’aquest projecte una eina constructiva.

Carlos Garcia | Departament de Promoció FCVb