Archivo de la categoría: Vòlei Total

Curiositats de Voleibol, Entrevistes, Catalans pel Món, Internacional.

Clínic César Hernández i Aurelio Ureña- Juny 2018

César Hernández, amb més de 14 anys d’experiència al voleibol d’Alt rendiment i, actualment, entrenador assistent i preparador físic del Club Savino del Bene Volleyball Scandincci italià i de la selecció absoluta femenina de voleibol, exposarà dissabte a la tarda sobre les dades més rellevants o que més demanda un entrenador al seu assistent durant un partit. Diumenge al matí, Hernández farà un presentació sobre aspectes importants a tenir en compte en la planificació d’un equip de cara la temporada.

Documentos adjuntos

Microestructuración

Match Analysis

Part 1

Part 2

D’altra banda, Aurelio Ureña, ex seleccionador femení absolut i degà de la facultat d’activitats físiques i de l’esport de Granada, amb l’única càtedra sobre voleibol a Espanya, presentarà dissabte a Catalunya el Pla Nacional de Voleibol, que té com objectiu marca un model de desenvolupament del voleibol a Espanya des de la base.

Per diumenge, Ureña deixa la part pràctica del clínic que porta per nom ‘Desenvolupa el teu Pepper’. Molts entrenadors fan servir el pepper (atac – defensa) com exercici d’escalfament tradicional. Mitjançant aquesta metodologia s’introduiran progressivament normes que afavoreixin l’emergència de comportaments que propiciïn la interiorització implícita de principis de joc. Ureña facilitarà l’assimilació de 4 principis de joc i 7 subprincipis que ajudaran al jugador a prendre decisions a qualsevol nivell competit

Part 1

Part 2

Clínic Alberto Toribio – Abril 2018

El clínic té per objectiu tractar les diferents prioritats de sortida a tenir en compte en el K1 o sortida en recepció i així crear alternatives al rendiment. D’aquesta manera, els participants al curs podran conèixer les millors sortides d’atac en cada rotació tenint en compte el sistema de joc i la posició al camp dels jugadors en recepció. El clínic començarà a les 16 hores amb la part teòrica del curs i a partir de les 18 hores es realitzarà l’exposició pràctica de la proposta amb l’aplicació d’exercicis progressius.

Part 1

Part 2

Clínic Miguel Fuente – Gener 2018

L’objectiu d’aquest clínic, que tindrà part teòrica i part pràctica, és proporcionar exercicis, dels denominats sintètics, per realitzar la transició del treball analític al global. És a dir, tenir eines de treball específiques i concretes a nivell individual i saber-les exportar a les situacions reals de joc de l’equip. El clínic començarà a les 16 hores i fins a les 18h serà de caire teòric per finalitzar de 18 a 20 hores amb la part pràctica.

Part 1

Part 2

Clínic Pascual Saurín – Desembre 2017

L’objectiu d’aquest clínic, que es dividirà en torn de matí i tarda, és proporcionar eines de treball per la ‘Fase canvi de servei’, també coneguda com a K1: totes aquelles accions que realitza un equip per aconseguir el servei, és a dir, recepció, col·locació i atac. Diumenge al matí es realitzarà, d’onze a dues, la primera part del clínic; i per la tarda, de 17 a 20 hores, la segona.

Part 1

Part 2

L’esport base al Japó és el voleibol, per Felip Ruiz

Diumenge al matí, Tòquio, Japó. En qualsevol estació de la capital japonesa, comencen a arribar grups de noies i nois d’entre 5 i 16 anys. Tots ells uniformats i amb grans motxilles penjades a l’espatlla. Uniformes de tots els colors però amb un element comú, la bandera del Japó a la jaqueta i una pilota de voleibol sota el nom de l’equip.

Hi ha almenys 30 equips a l’andana i en cada parada del recorregut del metro s’omplen cada vegada més els vagons amb nous equips de cada barri de la capital. En arribar a Sendagaya, en la Línia Chūō-Sobu, tots baixen. És sorprenent per a un espanyol ser testimoni de com més de 500 nois estant a punt d’anar a fer esport, a disputar el seu partit, i es desplacin en silenci durant tot el trajecte, sense carreres i sempre en ordre. Però al Japó és el normal, per això i per a tot.

articuloBlog

Des de les 8 del matí fins a la 1 de la tarda es juguen partits en format de trobada entre els diferents equips de Tòquio. El partit dura aproximadament 45 minuts i hi ha 16 pistes diferents, totes completes. Cada equip juga a la pista amb sis jugadors i de mitjana hi ha altres 5 a la banqueta. Facin comptes d’aquells que juguen en un únic dia. El nostre aventurer va preguntar: «¿Però són tots de Tòquio o vénen a jugar de fora de la ciutat també?». «No, són només del centre de Tòquio, tenim 48 districtes, en cada un d’ells una lliga com aquesta. Aquests nois són només del “cercle central” de la capital ». Tornin a multiplicar …

El voleibol és l’esport base del Japó. L’esport que més practicants té en edat escolar. Tot i l’abandonament cap a altres esports, sobretot cap els individuals, és el voleibol l’esport rei en edat escolar, a les escoles es practica i estudia pels valors que transmet: la solidaritat en el joc en equip, el respecte i companyerisme pel rival, i la rotació de posicions de joc (sense fer com en el futbol o beisbol, posicions fixes) .

En els moments previs als partits, molts jugadors visualitzen vídeos de jugades a part, és clar, d’altres coses … Entre els vídeos que miraven a manera d’inspiració aquell dia van poder gaudir del de les millors jugades de l’any 2015 al món del nostre esport. Encara que cap dels jugadors és japonès, això és igual.

És la història de l’espanyol Javier Ramudo, i que podrien somiar succeeixi algun dia al nostre territori…

Felip Ruiz – Departament Premsa i Comunicació FCVb

Bernardinho: Caràcter i cor en la mateixa dosis d’intensitat. Història de Katilane Bezerra, per Felip Ruiz

De tots els amants del voleibol mundial es sapigut del caràcter del gran entrenador brasiler Bernadinho, fins i tot empipador pels seus rivals de banqueta durant un partit intens, com els que ho són la majoria a nivell internacional quan es a les ordres de la selecció brasilera masculina, o bé durant els encontres de Superlliga femenina brasilera, quan dirigeix a Rexona-Ades, però també la imatge i figura del gran entrenador brasiler té molt més de positiu fora de la pista, a l’igual que dins d’ella.

El passat mes de maig el tècnic brasiler i una joveneta de nom Katilane Bezerra es van retrobar després d’un entrenament de Rexona-Ades preparatori a la final de la Superlliga de la temporada 2014/15, i diem retrobar perquè tots dos ja es coneixien des de 2011. La història dona inici aquell any, quan una simpàtica nena va enamorar Brasil. En un programa esportiu de nom ‘Esporte espetacular’, i que presenta un altre llegenda del voleibol brasiler i mundial com l’ex jugador internacional, i campió olímpic el 1992 a Barcelona, Tande, es on va aparèixer per primera vegada la co-protagonista d’aquesta història.

En un dels programes gravats a una localitat de l’interior de l’estat de Bahia va aparèixer per primera vegada en televisió Katilane Bezerra, una nena que degut a una malformació als dos peus no podia mantindre´s en peu, però que tot i els problemes que ocasiona aquesta malformació jugava a voleibol en una cadira de rodes amb les seves companyes del projecte ‘Viva Vôlei’, dut a terme en varies regions del país, però particularment al municipi de Canavieiras, on més de 150 joves hi participen d’ell.

img_3548

Fascinat amb la força de voluntat i esperit que manifestava la jove Katilane, el tècnic Bernardinho Rezende va donar el pas d’ajudar econòmicament la família de la jove amb el tractament i operacions per les quals passava.

Bernardinho va pagar l’estada a Pernambuco de Katilane Bezerra, així com el tractament a l’Institut de Medicina Integral de Recife, amb els metges Gutemberg Cruz i Claudio Marques. L’objectiu de la intervenció quirúrgica, així com el posterior tractament, era el de corregir la malformació als dos peus, per tal que pugui estar dempeus sense problemes, precisant de fixadors externs i conjunts per a les seves cames subjectes als ossos. Posteriorment a l’operació, va continuar la recuperació, una recuperació amb molta presència de fisioteràpia, col·locant-li unes botes especials per tal que pogués mantindre´s dempeus.

Quatre anys més tard, i de nou amb les càmeres d’ ‘Esporte espetacular’ com a testimoni, tots dos protagonistes van retrobar-se, i l’empipador Bernardinho no va evitar emocionar-se davant la jove, acostumat a lluitar sobre la pista i de tenir reaccions explosives, es va fondre, dedicant el triomf posterior de lliga amb Rexona-Ades a la petita gran lluitadora, que va demostrar, més que mai, que qui persegueix un somni, l’acaba materialitzant.

Felip Ruiz – Departament de Premsa i Comunicació FCVb

El miracle econòmic polonès ajuda a l’afiançament del voleibol i la seva lliga

Quan el tema del moment segueix sent la crisi econòmica actual que sacseja mig món a Polònia presumien ja al 2009 de ser l’únic país de la Unió Europea en créixer en el seu producte interior brut (PIB). La fortalesa de l’economia polonesa li ha permès aguantar l’huracà de la crisi mundial iniciada el 2008 i l’esport polonès no ha quedat exempt d’això.

La bona gestió dels fons europeus (molts destinats a infraestructures) ha estat un dels pilars que ha sostingut l’economia, a més del control del dèficit públic i la posada en marxa d’un programa de privatitzacions d’empreses estatals que, però, marxa més lent del que s’esperava per les males condicions del mercat.

En el que ens concerneix, el voleibol s’ha beneficiat molt d’això. Tant la lliga de Divisió d’Honor masculina, com femenina, han estat les últimes campanyes patrocinades per un espònsor principal que dóna nom a les dues competicions; la passada temporada Orlen (activitats integrades i relacionades amb el petroli i la petroquímica), per a la femenina, i PLUS (major empresa de Telecomunicacions polonesa), per a la masculina, empreses molt fortes de l’estat polonès i que seguiran varies temporades més como a principals patrocinadors de dues de les lligues més fortes del vell continent.

“Polònia és més resistent a la crisi de les institucions financeres internacionals perquè la seva economia està basada en els fonaments sòlids de petites i mitjanes empreses que són molt actives en el mercat nacional”, deia al febrer de 2010 Zbigniew Pisarski, president de la Fundació Casimir Pulaski. Són aquestes petites i mitjanes empreses les que més inverteixen en els equips de Divisió d’Honor i les que ajuden en el seu creixement i desenvolupament.

Les autoritats poloneses han tractat els últims anys de proporcionar estímuls fiscals a les empreses d’aquell país, incentivant així a les entitats esportives al seu benefici immediat pel que fa a deducció en l’impost de societats. D’aquí, que com es pugui veure a la lliga italiana, vegem samarretes i pantalons dels equips que competeixen en la Divisió d’Honor polonesa completament envaïdes de logos dels múltiples espònsors que disposen.

GetPhoto

Diferències grandiloqüents

Les infraestructures esportives a Polònia són modernes i estan en permanent desenvolupament. A Polònia, agrada tant practicar com veure esports de tot tipus i el voleibol és l’esport més seguit del país després del futbol, ​​com a mostra d’això cada setmana s’omplen els pavellons dels cinc partits de la jornada, tant en la OrlenLiga com en la PlusLiga, són retransmesos per televisió i cap es solapa amb l’altre, havent partits de lliga des de divendres fins a dilluns.

Quan Polònia va guanyar el Campionat d’Europa al 2009 la final la van seguir gairebé 8.000.000 de persones per televisió i a l’arribada a Varsòvia els jugadors van ser rebuts per al voltant de deu mil persones. Des de l’aeroport es van dirigir, previ passeig amb autobús descapotable, a una plaça important de la ciutat on els esperaven altres vint mil persones, d’allà a esmorzar amb el president per posteriorment inundar amb la presència dels protagonistes els programes de televisió d’aquella setmana.

Petits botons entre un i altre país …

Felip Ruiz – Cap de Premsa Federació Catalana de Voleibol

918W1527

L’aparició del voleibol com a esport a la TV del Japó (2ª Part)

Per aconseguir els propòsits que enumeràvem en la primera part d’aquest article, Yasutaka Matsudaira, es va posar com a objectiu a la TV, a les revistes mensuals i setmanals i als diaris, en l’ordre esmentat. La TV, segons Matsudaira, té un gran avantatge respecte als diaris perquè compta amb una penetració massiva i instantània. Si hi ha alguna cosa que produeix diners, ells volen tenir-lo. Potser més important encara, l’audiència principal de la TV és la gent jove. Per aquell temps, el voleibol era alhora un esport relativament nou i relativament menor. El futbol tenia una posició similar i els diaris li dedicaven poca atenció. Però ell estava convençut que la televisió acceptaria al voleibol perquè l’acció s’enquadra perfectament a la pantalla de la TV.

Comptaven amb els elements desitjats per a la TV, i la televisió els volia. La TV Asahi va pagar l’extraordinària xifra de 20 milions de ien per assegurar-se els drets dels partits de l’equip masculí de voleibol, xifra rècord per al voleibol i per a un esport amateur per aquell temps. Però la TV Asahi va fer alguna cosa més que limitar-se a televisar partits. Van personalitzar l’esport i van focalitzar als jugadors de Matsudaira, creant drames personals basats en les seves vides. A més, una sèrie de revistes amb vendes de milions d’exemplars, van exhibir als jugadors en les seves portades. El resultat va ser de somni: la TV Asahi va obtenir índexs d’audiències extraordinàriament elevats i l’equip de voleibol masculí va conquerir la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1968 a Mèxic i l’or olímpic a Munic’72. L’èxit de Matsudaira no va passar desapercebut a la FIVB i quan Rubén Acosta va ser nomenat president de la FIVB en 1984, la TV encapçalava la llista de les seves prioritats ja que ell pretenia difondre globalment la popularitat del voleibol.

GetImage

Una de les conseqüències de la participació de la TV va ser la necessitat d’escurçar els partits i això es va aconseguir amb la introducció del sistema ‘Rally Point System’. Una altra va ser el fet que els jugadors de voleibol arribaven a ser estrelles dels mitjans de comunicació, un desenvolupament que no va valer la total aprovació de l’expresident de la JVA Matsudaira, que aleshores va criticar durament aquesta decisió ja que la TV ja no existia per reforçar l’equip nacional, sinó per fer dels jugadors talents o estrelles dels mitjans de comunicació i com a resultat d’això, argumentava, que no arribessin a ser bons atletes sinó bons artistes, sent Shuniki Kawai un dels més famosos. Kawai, qui va jugar per al Japó a les olimpíades de 1984 i 1988, sent ara un famós presentador de la televisió nipona, cosa que per Matsudaira ‘seria un desastre si tots els jugadors volguessin imitar-lo, ja que ara ja no és un talent del voleibol, sinó un talent de la TV ‘.

Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació FCVb

L’aparició del voleibol com a esport a la TV del Japó (1ª Part), per Felip Ruiz

Definir la popularitat d’un esport no és tan fàcil com el que sembla. És la quantitat de jugadors, d’espectadors, el muntant dels diners en premis o el nombre d’estrelles que s’exhibeixen a TV? Al Japó no li falten ni esports, ni estrelles. Golf, beisbol, futbol i pesca, poden tots ells pretendre ser el número u dels esports al país nipó, però una pretensió d’aquest tipus per part del Voleibol minvaria la seva credibilitat.

No obstant això, el Voleibol pesa, i molt, amb la seva presència en la cobertura televisiva del Japó. Els partits entre equips nacionals es retransmeten sempre en ‘prime time’ i mentre les retransmissions puguin no ser en rigorós directe la cobertura comença abans que el partit acabi, només amb una hora de retard aproximadament. Llavors, com pot un esport que no pretén ser el número u en la TV nipona originar una cobertura televisiva tant important? La resposta es remunta a fa més de 40 anys en el passat, i gira al voltant de l’enigmàtica figura de Yasutaka Matsudaira, un dels gegants d’aquest esport al Japó, tant com a entrenador i executiu, com un home que va advertir la importància que tenen els mitjans de comunicació per elevar el perfil d’aquest esport.

Partint de la base que els mitjans de comunicació són crucialment importants per al nostre esport, la televisió és, encara més, l’eina més eficaç que existeix per atraure els espectadors. No obstant això, no hem d’oblidar que una nova era dels mitjans pot produir-se sobtadament, encara que ningú creu que els mitjans de comunicació puguin veure modificat el seu futur.

Matsudaira, assistent de l’equip masculí del Japó que va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Tòquio en 1964, es va adonar d’això feia temps i sempre va tractar d’inculcar als seus jugadors la idea que la popularitat era molt important, perquè quan la gent t’envolta, t’aplaudeix i et dóna suport, pots trobar la teva pròpia motivació, per aquest motiu l’única manera que imaginava per animar els jugadors va ser fer-los saber quant els admirava el poble japonès i quant esperava d’ells. Matsudaira va subratllar sempre el deure que tenen els atletes a respondre a les expectatives del gran públic. Això és particularment cert al Japó, on són primordials les obligacions i esperances dels grups i comunitats. Cercar la glòria individual a un equip esportiu, no encaixa en l’estil japonès.

El repte de Matsudaira era elevar el perfil dels seus jugadors i del seu esport, i ho va aconseguir. Hi havia en els anys 60 una dita popular al Japó: ‘Tahio, Giants, tamagoyaki’, i el mateix Matsudaria va modificar aquestes paraules entre els més joves a ‘Tahio, Giants, equip de voleibol de Matsudaira’.

Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació FCVb

hqdefault

Esperit de seguir polint a les properes joies brasileres als 84 anys. Història lligada al voleibol, per Felip Ruiz

El primer flirteig d’Helcio Macedo amb el voleibol va ser l’any 1975 quan de la mà del president de la Confederació Brasilera de Voleibol (CBV) en aquell moment, Carlos Arthur Nuzman, va començar l’aventura d’aquest professor d’educació física amb el món del voleibol al Brasil, fins avui. Des de llavors són ni més ni menys que 39 anys lligat al voleibol d’aquell país i amb moltes històries per explicar.

Als 84 anys d’edat és l’actual Cap d’Expedició de la selecció brasilera femenina que va competir al novembre passat als Jocs Sud-americans de Santiago de Xile i ha fet pràcticament de tot en aquests gairebé 40 anys a la CBV, com a primer entrenador de la selecció femenina el 1980, però el que veritablement ha apassionat a Helcio en tota la seva carrera esportiva ha estat ensenyar, havent passat per les seves mans tots els medallistes olímpics de la dècada dels 90, a excepció del lliure Serginho, ja que la figura del lliure no existia fins al 1997, com va assegurar el propi Macedo en declaracions a Globo Esporte l’any passat, ‘Serginho mai va estar en les seleccions de menors, és per això que mai vaig treballar amb ell. Em sento orgullós d’haver treballat amb la resta de campions, el més gratificant de tots aquests anys ha estat l’amor i respecte que em dispensa cadascun d’ells quan ens trobem ‘.

Tot indica que la història seguirà repetint-se amb les estrelles del futur que han passat per les mans d’Helcio i que brillaran en un futur molt pròxim. Gabriela, receptora de tot just 17 anys i jugadora de Maringà apunta per Helcio Macedo com una de les quatre principals promeses imminents del vòlei brasiler, al costat de l’oposada Loraine, la central Laisa i de la també receptora Lana, totes elles integrants de l’equip brasiler que es va proclamar campió de Sud amèrica.

‘Helcio ens ensenya molt cada dia, és una espècie de professor per a nosaltres per tot el que ha viscut dins del vòlei. Té molt tracte amb totes les jugadores i procura sempre mostrar bons i mals exemples de com fer. És molt afectuós amb totes, encara que com és normal imposi algunes regles en les concentracions i tornejos ‘, afirma Gabriela que està des de 2012 a les seleccions de menors.

helciomacedo-marcellopires2

Els mètodes d’Helcio mai van arribar a aclaparar als nois i noies que van passar per les seves mans. En tots els anys que ha estat al comandament de les seleccions de menors mai va tenir problemes per contenir la inquietud dels joves adolescents que van passar per ell, tot al contrari, destaca la seva calidesa i amabilitat amb ells, destacant el seu compromís al servei del voleibol brasiler durant gairebé quatre dècades.

‘A més de formar jugadors i jugadores de voleibol, la filosofia de treball de la CBV va tenir sempre com a objectiu educar aquests joves. Ho van entendre tots els que van passar per les seleccions i mai vam tenir un problema greu. És normal que hi hagi una mica de fricció amb algun, però és aquí on vam haver d’asserenar-nos i mostrar-los el bon camí ‘, comenta Helcio Macedo.

Tot i portar lligat com hem escrit gairebé quaranta anys amb la CBV, la relació de Helcio Macedo amb ells comença molt abans, concretament el 1951, sent col·locador de Olimpico, equip establert aleshores a Belo Horizonte, fent part de la primera selecció brasilera campiona de Sudamèrica. Retirat en 1957, és uns anys després quan la seva dedicació i passió pel voleibol augmenta considerablement, ajudant a formar generacions de campions d’aquest esport, presidint fins i tot la Federació minera de voleibol, però acabant en el que més li agrada, que és ensenyar i formar autèntics campions.