Archivo por días: 5 diciembre, 2014

‘Grbicevo’ (La ciutat dels Grbic) 1ª PART

Poc després de la Segona Guerra Mundial, la família Grbic va empaquetar les seves pertinences i va agafar el tren que els va endu des del muntanyós terreny de Trebinje al més acollidor, i més pla, de Vojvodina, per tal d’instal·lar-se en e petit poble coster de Klek. Els quatre germans Grbic van tenir una infantesa difícil en Klek durant aquells any de postguerra. Realment, es va tractar de temps molt difícils, però van aconseguir graduar-se en una dura escola, sobresortint com a gent enèrgica i honesta.

Ja des dels 3 anys d’edat, un dels germans Grbic, Milos, va patir i va lluitar molt, sense comprometre mai els seus principis. Calmat i tranquil en aparença, no li agradava parlar massa, però quan ho feia cadascuna de les seves paraules tenia el seu significat, el que va fer de Milos un home escoltat i respectat sempre.

Milos va criar els seus dos fills, Vladimir i Nikola, amb la idea de que s’assemblessin molt. A l’igual que el seu pare, el Voleibol va ser pels seus fills una part molt important de les seves vides. A casa dels Grbic i a l’escola, en la que Milos n’era professor, el pare de ‘Vlado’ i ‘Niko’ els va introduir en l’esport, convertint-se en el seu primer entrenador de la que ha acabat sent una carrera professional al voleibol espectacular. Vladimir i Nikola estaven gairebé predestinats a arribar a l’elit i convertir-se en grans referents, havent heretat del seu pare la moralitat i la part més important del seu físic i esperit. Tots dos van arribar a ser copies exactes del seu pare, però difícil d’imitar, ja que havien de mantenir intactes les seves normes sobre la vida, sempre elevades, fins a l’últim sospir.

323899_nikola-milos-i-vladimir-grbic--klek-2008_f

Quan ‘Vlado’ i ‘Niko’ van donar l’últim adéu al seu pare, només un dia després van donar-se compte del gran home que havia estat Milos. El seu heroi d’infantesa, que captivava i agradava per la seva moralitat, força, duresa i sinceritat, era de fet el seu pare, que passava davant els ulls dels seus dos fills com una persona comuna, en tant que ell era pràcticament una figura de còmics amb els seus poders sobrenaturals per als seus fills.

Milos va ser un mestre a l’arrelar en els seus fills els autèntics principis esportius del voleibol, tant en els entrenaments, com de mode especial, durant els partits en els que un jugador d’alt nivell dona el cent per cent. Milos Grbic, insistia en un context esportiu autèntic: ‘estreny la mà del rival que t’ha vençut, però des d’aquell precís instant comença a pensar en la teva venjança’. Una vegada retirat i amb ‘Vlado’ i ‘Niko’ jugant a l’estranger, Milos va mantenir un contacte estret amb els seus dos fills per telèfon. Després de cada partit, els nois compartien la seva alegria amb ell quan guanyaven, i es lamentaven quan perdien. Les paraules del pare sempre calmaven, confortaven i animaven els dos astres Grbic.

2228_vanja-grbic-foto02-privatne-slike_af

*En la Segona Part de l’article parlarem del que va significar esportivament per als dos cracks mundials, Nikola y Vladimir Grbic, el seu pare, Milos Grbic, bronze al Campionat d’Europa de 1975 disputat a Iugoslàvia.

Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació FCVb