Archivo por meses: enero 2015

L’estació del Nord, preparada per la temporada 2014/15

Deja una respuesta

Una de les joies desconegudes de la Federació Catalana de Voleibol és la gestió de la pista de vòlei platja situada a l’estació del Nord. Desconeguda per molts, aquesta instal·lació ofereix la possibilitat de gaudir d’una bona pista per poder entrenar als posseïdors de la llicència de vòlei platja. Després de re-formular la normativa d’ús i millorar el control d’accés i participants, la FCVB va realitzar una inversió el passat mes de Setembre per la millora de les seves condicions.

Aquesta instal·lació que pertany a la UFEC (Unió de federacions Esportives de Catalunya), va ser cedida a la FCVB al 2008, per a l’entrenament de les seleccions catalanes i jugadors del Campionat de Catalunya de Vòlei Platja. És una instal·lació molt complerta i es troba en un lloc cèntric de la ciutat de Barcelona, però com podem veure en les imatges, es una instal·lació descoberta i tant la utilització com la climatologia passa factura.

El passat mes de setembre, tècnics de la FCVB, van realitzar un procés d’adaptació de la mateixa, per a poder començar la temporada en les millors condicions.

Després d’una bona netejada de les arrels que creixen sota la pista. Vàrem considerar canviar les bases dels pals. Aquestes, instal·lades i canviades ara farà uns 4 anys, es trobaven un pel febles. Fins al punt, en que la tensió de la xarxa feia que aquests ja comencessin a cedir. La incorporació d’unes bigues de ferro antioxidant faria que els pals no cedissin. Però la millor inversió va ser el petit encofrat per els pals. Una subjecció dels mateixos, que farà que l’ús i la climatologia no els faci malbé.

Un cop ben agafats els pals, vàrem aconseguir que l’UFEC fes una gran aportació. Gran hauria d’anar en majúscules, doncs 2 tones de sorra fan que avui en dia, la nostra pista sigui una de les millors instal·lacions de vòlei platja a Catalunya.

Es segueixen necessiten petites millores i per exemple el més vinent ja romandran disponibles per els usuaris eines que facilitaran la pujada i baixada de la xarxa així com la seva tensió.

Us convidem a conèixer aquesta instal·lació, dins de la nostre web, www.fcvolei.cat a l’apartat de vòlei platja, podreu trobar la normativa i la manera de sol·licitar el seu ús.

Eros Ortiz i Joaquim Ventura | Vòlei Platja FCVb

El món de l’anàlisi estadístic, per Albert Iricibar

Deja una respuesta

#2 Determinar sistema de valors

En aquesta segona entrada, abordarem un tema crucial. El sistema de valors amb els seus respectius criteris.

Els valors son el nombre de variables que volem recollir i els criteris son la definició objectiva de cada un d’ells.

No tots els elements del joc han de ser analitzats, això pot dependre de les necessitats (potser sols interessa la distribució de la col·locadora) i/o de la capacitat de qui reculli les dades (amb pràctica es millora molt i cada cop es poden agafar més coses alhora), i tampoc tenen perquè tenir el mateix nombre de valors, podem agafar sols 2 valors per a la defensa i 4 per a la recepció.

Un altre punt important a tenir en conte, es a l’hora de definir els criteris, han de ser consensuats per les persones que l’utilitzaran. Si es vol arribar a fer comparacions els criteris han de ser els mateixos. Normalment l’entrenador es qui marcarà aquests criteris amb els quals vol observar el que succeeix.

Primer s’ha de determinar què es el que es vol analitzar, el rendiment d’una acció?, el gest tècnic en si?, si es realitza alguna conducta en concret?…, i tenir molt en compte el que es necessita per a la nostra categoria (no serà el mateix infantils en que per a sèniors).  Un cop ho tenim clar, s’ha de descriure una escala de valors, definint-la clarament.

Posaré un exemple de criteris que es poden utilitzar per valorar el rendiment de la recepció.

  • 0 -> Error de recepció.
  • 1 -> Recepció defectuosa, molt separada de la línia de 3 metres i s’ha de passar al camp contrari sense poder atacar.
  • 2 -> Recepció regular, la pilota ha anat separada fora de 3 metres amb impossibilitat de jugar un 1er temps, però es pot jugar una pilota alta a les bandes.
  • 3 -> Recepció bona, la pilota una mica separada de la xarxa però dins dels 3 metres, possibilitat de jugar un 1er temps amb cert risc.
  • 4 -> Recepció perfecte, la pilota va al lloc indicat per a la col·locació amb bona alçada per a fer-ho amb suspensió per part del col·locador que pot jugar amb totes les opcions d’atac.

Com veiem es una escala de 5 criteris per a definir el rendiment de la recepció. Posant aquest exemple no vull indicar que aquests son els criteris que tothom ha de seguir o que s’hagi d’agafar 5 valors sempre. Com he dit, això ho podem determinar segons les nostres necessitats i categoria. Es podria agafar de la recepció sols 2 valors, error (0) i continuïtat (1). Un altre aspecte que aprofito per comentar es la manera de indicar-ho. Poden ser números de 0 a 4, poden ser símbols (=, /, -, +, # (DataVolley)) en tot cas signifiquen el mateix substituint el “0” per un “=” o una “emoticona” (“J”).

Per finalitzar, un cop determinat el sistema de valors, “sols” s’ha de posar-se a recollir dades. Algú potser es preguntarà cóm ho fem. Un full amb una taula escrita com la mostrada a continuació i bolígraf per anar marcant la freqüència es suficient si no es tenen altres medis.

Iricibar2

En properes entrades entrarem a mostrar diferents plantilles en paper i el seu us en models informàtics senzills.

Albert Iricibar | Tècnic Grup Femení GET Blume Voleibol

‘Juana i Sergio’ i com la televisió va exercir atracció cap al voleibol

1 respuesta

A principis de la dècada dels 90 va arribar a Espanya la popular sèrie de dibuixos animats ‘manga’ DOS FUERA DE SERIE, títol modificat a l’estat espanyol per la pujant cadena de  televisió privada Telecinco que va adquirir els seus drets el 1989 i va substituir la denominada ‘Attacker you!’ al Japó per la que tothom a l’estat espanyol coneixia com ‘Juana y Sergio’.

A diferència de al Japó la sèrie va tenir una gran acollida a tot l’estat. L’arriscada aposta de la naixent cadena televisiva Telecinco amb productes d’animació japonesa va tenir els seus fruits i els més joves d’aquells anys van quedar marcats en la seva infantessa i adolescència, provocant una inusitada afició pel voleibol, patint un “boom” de practicants als patis de les escoles amb un fervor que no havia suscitat cap altre esport entre els joves de tot l’estat espanyol.

juana-y-sergio

A Catalunya, i concretament al Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, la temporada 1990/91 va significar un augment espectacular en el número de practicants del nostre esport, significativament en categories aleví i infantil. En especial va ser el voleibol femení escolar el que va viure un augment de participants major des de que la producció japonesa ‘Dos fuera de serie’ va ser emesa per televisió, sent l’ interès de les noies majúscul. Els dos protagonistes de la sèrie d’animació, Juana Hazuki i Sergio Takiki, van robar els cors de les infants barcelonines fins al punt que el Consell va veure doblat el número d’equips participants respecte la última temporada 1989/90.

El mitjans de comunicació de llavors van exercir una gran influència en quant als gustos esportius del públic. Aquesta sèrie, dirigida principalment a les joves, va donar a conèixer un esport que fins al moment podia considerar-se minoritari. Mentre que les noies es van sentir especialment atretes per la sèrie, als nois, per la seva banda, no els hi va afectar en excés la implantació a televisió de la sèrie ‘manga’. L’augment va constatar-se especialment a les categories aleví i infantil del campionat escolar de Barcelona, sent molts els centres escolars de la capital catalana els qui van llançar-se a la pràctica del voleibol.

Així, en paraules al març de 1991 de Vicenç Puigdomenech, President del Comitè de Voleibol del C.E.E.B., a Mundo Deportivo, a l’existir un major número d’equips es va poder agrupar el calendari de joc segons el nivell de cada equip inscrit, d’aquesta forma, les conegudes com a ‘juanas’ de l’època, nouvingudes al voleibol, van tenir l’oportunitat de competir amb altres jugadores també principiants dins la categoria de promoció del Consell.

L’increment de número d’equips al Consell de l’Esport Escolar de Barcelona va ser immens, i un total de 221 equips van participar a les competicions gestionades pel C.E.E.B., diferenciades entre la modalitat de participants escolars, i la modalitat ‘oberta’ on prenien part clubs i altres tipus d’entitats, totes elles procedents dels diferents Consells Comarcals de Catalunya. Així, en la categoria preferent hi participaven centres veterans i amb una llarga tradició voleibolística com l’AE Hospitalet, Lestonnac, Santa Isabel, Roca, Mundet, Salesianes o Liceo Francés, qui rivalitzaven pels primers llocs a les finals dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, en una temporada en la que els equips de Barcelona es varen fer amb la quasi totalitat dels trofeus en joc en categoria escolar, tot i que a principis del 90 van començar a irrompre amb força molta més afició pel voleibol a la resta de Catalunya, que va fer que equips de L’Hospitalet, Sabadell, Sant Feliu, Santa Coloma, Cornellà o Rubí, començaren a aparèixer en les fases finals del voleibol escolar català, estant sempre presents els protagonistes d’una sèrie que va captar l’atenció dels més petits de principis dels 90 i que va fer revifar de nou el nostre esport amb un increment espectacular de practicants.

Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació

Consideraciones generales del trabajo de cobertura o apoyo, per Alberto Toribio

Deja una respuesta

Siguiendo la línea de artículos anteriores, voy a detallar a mi modo de entender, cuáles son los elementos claves en el trabajo de cobertura o apoyo en nuestro deporte, elemento en muchas ocasiones desaparecido dentro de las planificaciones de entrenamiento y que tantos beneficios puede aportar al desarrollo del juego de nuestros equipos.

Por un lado, vamos a analizar el trabajo técnico de la cobertura y por otro todo lo referente al trabajo táctico de la misma.

TÉCNICA

Posición básica de cobertura:

  • Rodillas semiflexionadas.
  • Brazos extendidos delante, con semiflexión de los codos.
  • Manos abiertas con las palmas orientadas hacia arriba.
  • Inclinación del cuerpo hacia delante, en función de la distancia a la red, es decir, si estamos cerca de la red será una posición mas incorporada ya que nos orientamos en perspectiva a la zona de donde nos puede venir la pelota, mientras que si estamos lejos, adoptaremos cierto desequilibrio hacia delante, similar al de la defensa del segundo tiempo.
  • Vista del jugador en el bloqueo, no estará mirando al atacante, sino que directamente estará dirigiendo la vista hacia los bloqueadores, que será de donde venga el balón.

Golpeo:

  • Ira en función del tiempo de ejecución que tengamos, teniendo en cuenta que es un primer toque, el reglamento es lo suficientemente permisivo como para que podamos sacar el balón de cualquier manera, excepto reteniendo el mismo. Evidentemente utilizaremos el toque básico (antebrazos, dedos), si tenemos el tiempo suficiente para poder ejecutarlo correctamente.
  • Dirigido a la reconstrucción del segundo toque (colocador o encargado de la reconstrucción en caso que ese primer toque lo realice el mismo), en la misma línea del anterior, es decir, si tenemos tiempo suficiente como para poder hacerlo

TÁCTICA

Existen dos sistemas básicos a mi forma de entender, que pueden cubrir desde el trabajo de base hasta el alto rendimiento. Hablamos de los sistemas 2-3 y 3-2, que analizaremos por separado:

2-3:

  • Sistema de cobertura en el que ponemos dos jugadores al apoyo corto y tres jugadores al apoyo largo, bajo mi punto de vista, sistema dirigido más a categorías inferiores por la falta de agresividad de bloqueo, por lo que el balón tenderá a caer en mayor medida lejos de la red que cerca.
  • Poco exigente con el colocador, la distancia del colocador al pase, produce en el trabajo de base, que en muchas ocasiones se haga complicado que llegue a ser uno de los componentes del apoyo corto, por lo que en este sistema, le asignaremos el rol de apoyo largo.

3-2:

  • Sistema en el que ponemos tres jugadores al apoyo corto y dos al largo, este sistema que es en general el más utilizado, refuerza la zona de apoyo corto ya que en una etapa en la que el bloqueo consiga invadir el campo contrario en mayor medida, el balón tenderá a caer de manera general más cerca de la red.
  • Debemos tener en cuenta en este sistema, que deberemos tener planificados los cambios de zona de los jugadores, adaptándose a las circunstancias de juego, por ejemplo, si tenemos asignado el rol de apoyo corto al colocador y este realiza un pase a 8 m. de la red, es poco probable que llegue al punto asignado, por lo que deberemos tener previsto que realiza nuestro equipo en esos casos, mi propuesta en esta situación concreta, es que nuestro sistema 3-2, se convierta en un sistema 2-3 o incluso en un 2-2, si el colocador no llegara ni siquiera a la segunda posición propuesta.

Una vez analizada la cobertura desde el punto de vista técnico-táctico, las claves en su trabajo desde mi punto de vista son las siguientes:

  • En la cobertura la velocidad de reacción, será un elemento físico que hará que aumente su rendimiento, por lo tanto será importante que trabajemos este apartado para su desarrollo.
  • El trabajo de cobertura, es importante que este integrado en el trabajo global, si desarrollamos el sistema en cuanto a posiciones, de una forma aislada, sin tener en cuenta acción anterior y posterior de cada jugador, no conseguiremos integrarlo en nuestro patrón de juego.
  • Uno de los elementos claves en esta fase del juego es la actitud ante la realización de la misma, al igual que en la defensa, en muchas ocasiones, la una actitud agresiva en cobertura, puede suplir carencias tanto en la técnica como en el sistema que utilicemos.
  • No será un elemento que nuestro equipo realice de manera correcta, si no le empleamos una parte de nuestro tiempo en la planificación de nuestro trabajo semanal, mensual o de temporada.

Bueno de la misma manera que en los artículos anteriores, solo he intentado abrir un apartado más de nuestro trabajo como técnicos, que os invite a la crítica y a la reflexión, tanto de lo que vosotros realizáis en vuestros equipos, como de lo que aquí he explicado.

Muchas gracias.

Alberto Toribio.

Progressió Metodològica d’iniciació al voleibol ETAPA 3, per Carlos García

Deja una respuesta

INTRODUCCIÓ

En aquesta etapa el jugador/a jugarà amb format 2×2 similar a la segona fase de l’anterior etapa amb dimensions majors del terreny de joc i l’alçada de la xarxa ja sempre al voltant dels 2 metres. Es tracta de començar a colpejar la pilota i anar poc a poc aconseguint controlar-la sense agafar-la en tots els tres tocs.

ETAPA 3. (9-10 anys/4r Primària)

FASE 1  [A l’inici de l’etapa]

COMPETICIÒ

En aquesta primera fase de la segona etapa la proposta serà:

  • FORMAT DE JOC :
  • Un jugador davant i un altre darrera.
  • DIMENSIONS DEL CAMP :
  • 3-4×5-6m com a referència màxima.
  • Dibuixar una línea a 1m de la xarxa per tal de limitar els desplaçaments del jugador davanter a l’hora de rebre/defensar. D’aquesta manera hi ha una limitació diferenciada dels rols del jugadors/es.
  • Dibuixar dues línies a tots dos laterals des de la xarxa cap a la línea lateral per tal d’obligar al jugador davanter a desplaçar-se a la hora de rebre la pilota del seu company saguer. Ha de tenir al menys un peu dintre d’aquesta zona abans d’anar a realitzar el segon toc.

grafic

  • ALÇADA DE LA XARXA : 2.00m aprox.
  • DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
  • El jugador pot posar la pilota en joc amb GEST DE DITS/AVANTBRAÇOS (amb autopassada anterior) des de dins de la pista.
  • Les parelles competeixen amb cops previs i posteriors a la recepció ( agafar ) de la pilota [Es a dir, toc + agafar i autopassada + toc]
  • Les parelles han de completar el cicle de joc [el tres tocs] per tal d’aconseguir guanyar el punt. En el cas d’aconseguir guanyar la jugada amb només 1-2 tocs, aquesta serà declarada nul·la. L’equip que guanyi la jugada serà el que faci el següent servei (es a dir, que el punt no puja al marcador i fa el servei l’equip que ha guanyat la jugada).
  • El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius.
1m

FASE 2  [una vegada dominada la situació anterior, a partir del primer trimestres cap a la meitat de l’any]

COMPETICIÒ

  • DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
  • No més es por agafar dos vegades la pilota durant el cicle de joc. [es a dir, un dels tres tocs serà sense agafar la pilota]
  • La resta de les regles i adaptacions seran les mateixes que a la FASE 1.

DIDÀCTICA

FASE 1

Iniciació al cop de la pilota procedent del camp contrari per a posteriorment agafar-lo i tornar a colpejar .

Exercicis de col·laboració en la xarxa , assimilació del cicle de joc (preferentment parelles).

FASE 2

Cop de la pilota procedent del camp contrari per a posteriorment encadenar cops en el propi camp . A poc a poc es redueix el nombre de vegades que es permet agafar la pilota durant el cicle de joc (tres tocs)

Exercicis de 1×1 encadenant cops sobre un mateix simulant el cicle de joc .

Perfeccionament del cop en relació al cicle de joc .

OBJECTIUS

FASE 1 i 2

Desplaçaments específics (previs a cops ,aproximacions i treball a la xarxa)

CONCLUSIONS

A diferència de l’etapa anterior , en què el jugador agafava la pilota per controlar-la, ara se li demana que la primera acció sigui un cop.

Això, produirà l’inici descontrol de la pilota, i per això se li permetrà agafar-la [després d’haver-la colpejat]  per a tornar a colpejar-la, intentant sempre que ho facin cap a un altre company amb l’objectiu de completar el cicle de joc.

Per últim, quan el seu control va millorant, els jugadors/es han d’intentar que al menys un dels tres tocs es realitzi sense agafar la pilota [es a dir, que facin un cop de dits/avantbraç similar al del voleibol real].

Que et sembla?

Carlos García | Departament de Promoció.

Jessica Santos: la nena de 1,98m amb 13 anys que ja cuida vòlei brasiler

Deja una respuesta

Jessica Santos crida l’atenció per l’altura atípica a la seva edat i el domini precoç de tots els fonaments del nostre esport. La central tractarà d’arribar algun dia a la selecció brasilera

Amb 1,98m d’altura, la carioca Jessica Santos crida l’atenció allà on vagi. Propietària d’un port físic inconfutable, l’adolescent de tan sols 13 anys d’edat vol arribar lluny en la vida. Jugadora actual de les categories de formació del Tijuca Tennis Clube, està considerada al Brasil a la seva edat com la major promesa del voleibol femení. En la fase de creixement, Jessica, qui calça actualment un 50 de peu, encara no sap del cert fins on arribarà la seva altura final. No obstant això, quan es tracta l’assumpte del futur en aquest esport, l’adolescent és objectiva en la resposta.

jessica9

En declaracions al portal web brasiler ‘Globo Esporte ‘, l’adolescent assegura que el seu pare mesura 2,10 m, mentre la seva mare 1,84m. Recentment va ser examinada per un metge per establir una alçada límit, però van ser incapaços de concretar. El doctor va constatar que els seus genolls es troben perfectament i el seu creixement, almenys per ara, no afectarà els seus genolls. Jessica Santos afirma, ‘vull ser jugadora professional de voleibol i arribar a la selecció absoluta. Tinc molta confiança en mi i tinc moltes ganes de guanyar i evolucionar ‘.

Filla de l’ex jugadora Bianca Lima Víctor, amb discreta carrera esportiva al Flamengo, Fluminense i Tijuca Tennis Clube, Jessica practica voleibol des de 2010, quan va ser descoberta per l’entrenador Julio Kunz, responsable de l’escola Monte Sinai, situada al barri de Tijuca , al nord de Rio de Janeiro.

L’èxit de Jessica com a jugadora federada està arribant a una velocitat impressionant. Causa de la seva alçada i bon domini dels fonaments del joc, la jove atleta va començar a competir amb l’equip infantil del club que inclou noies de fins a 15 anys, entre elles la col·locadora de Flamengo, Sasha, filla de la famosa presentadora Xuxa Meneghel.

Jessica Santos ja ha participat en algun dels entrenaments que convoca la CBV (Confederació Brasilera de Voleibol) al Centre d’Entrenament de Aryzao a Saquarema.

‘Estem treballant tots els fonaments del joc amb ella. El seu servei ja és molt bo, així com l’atac i el temps de batuda en atac. Ara l’estem tractant de desenvolupar en defensa, recepció i col·locació. La seva actual posició és la de central, però pot ser que en el futur pugui ocupar una altra posició al camp. Treballem tots aquests fonaments per no estancar la seva progressió davant les seves impressionants característiques “, ha explicat a Globo Esporte Mario Mattos, el seu actual entrenador.

jessica_santos_-_marcelo_3m-div_6

Atenta al mercat brasiler de voleibol Jessica comença a albirar el futur de la professió. Tijuca Tennis Clube no disposa actualment d’equip en Superlliga, objectiu de l’adolescent en un futur no molt llunyà.

‘Seria fantàstic jugar per equips com Rio, Osasco o Campinas, que són els més forts actualment. Si hagués de triar un seria el de Rio do Janeiro (UNILEVER), que és l’equip de la meva ciutat. L’any passat van entrenar a Tijuca i vaig tenir oportunitat de conèixer a Fabi i Natália Zilio i van quedar impressionades per la meva alçada ‘.

Convençuda que trobarà un equip més endavant en Superlliga, Jessica demana a les empreses i patrocinadors que ampliïn la seva inversió en el voleibol femení brasiler. ‘Les medalles d’or en els dos últims Jocs Olímpics han ajudat molt al creixement del voleibol femení al Brasil. És hora de millorar encara més. Espero que en el futur estiguem més valorades ‘, finalitza Jessica.

Brasil ha trobat un nou talent i el comencen a cuidar i mirar des de tots els estaments.

Felip Ruiz |Departament de Premsa i Comunicació FCVb

#Nosolocancha: “¿Qué?, ¿cuándo? y ¿cómo?” , per Miguel Fuente

Deja una respuesta

Aquí volvemos con un episodio más dentro de mi sección #Nosolocancha , este fin de semana he tenido la oportunidad de ver dirigir de manera cercana a algun@s compañer@s, posteriormente he intentado analizar mi actuación en otro quinto set que se nos escapa. Toda esta información acompañada de un llamada a Valladolid y otra a Sevilla me dan la seguridad que este personal artículo pueda haceros pensar sobre: QUÉ información transmitís, CUÁNDO lo hacéis y CÓMO lo hacéis.

Creo que todos los entrenadores pasamos por épocas, habitualmente los principios son difíciles, el perfil de entrenador nobel suele ser muy enérgico e impetuoso, muchas veces sin demasiado criterio, cosa que hace la inexperiencia. No hay problema en soltar “paquetes” a diestro y siniestro, arreglando las situaciones con un “hay que echarle coj…. ganas”.

Los tiempos muertos se convertían en un sufrimiento exagerado para los jugadores, somos capaces de relatar una cantidad de errores de cualquier índole sin la intención de aportar ninguna solución, todo lo arreglamos con…. ganas.

Propongo que pasemos cuanto antes esa época y no amarguemos a nuestros jóvenes, o no tan jóvenes, deportistas que ya bastante tienen con lidiar con todo lo que concierne a la práctica competitiva del VOLEIBOL.

fuente

Vamos a ir acotando que considero de manera personal que se debe hacer en cada fase de comunicación con nuestr@s chic@s.

INMEDIATAMENTE ANTES DE LOS PARTIDOS:

- Reforzar la confianza en ellos mismos y en el trabajo semanal que hemos realizado, es del que todos vivimos.

- Intentemos dar sólo la información sobre el rival que nuestro equipo pueda asimilar y llevar a cabo, demasiada información podría hacer que no se retenga nada.

- Si se debe dar alguna consideración individual, por ejemplo distribución de pase, se puede intentar dar de manera individual durante fases de la previa en la que podamos tener la atención total del jugador.

DURANTE LA DISPUTA DEL  PARTIDO:

- Entre punto y punto no podemos requerir una atención continua del jugador, hay que respetar su momento de desconexión entre situaciones de atención extrema como son los puntos, por tanto órdenes claras y concisas, no debe tener que procesarlas, según se escuchan, se asimilan.

 – Intentad no señalar obviedades tipo “has fallado esa bola”, él/ella lo sabe, es un hecho, deberíamos ver si la elección ha sido buena o mala, y quizá reforzar positiva o negativamente esa decisión. Últimamente intento que no sea inmediatamente después de que se haya cometido el “error”, dejo que pase una acción, nada más ocurrir muchas veces nuestros deportistas están con la guarda subida, saben que les va a señalar nuestro dedo acusador, en cambio, después de una acción, tendrá su guarda bajada y quizá sean más receptiv@s

- Por favor, intentad dejar de corregir gestos técnicos, hay gente le cuesta años asimilar y dominar estos gestos, eso es trabajo para el día a día. Intentad dar claves para la resolución de esas situaciones. La única corrección técnica que puedo aceptar, es alguna que se derive de un cambio básico en la manera de jugar del equipo, por ejemplo, cuando empecemos a acelerar la bola.

- Es momento para pequeños ajustes tácticos, marcar dirección de saque o distribución de bola, pero, con juicio, los jugadores no deberían ser coches teledirigidos.

DURANTE UN TIEMPO MUERTO

- Debería cambiar mucho el contenido si hemos pedido nosotros el tiempo a si han sido los rivales, o ha sido un tiempo técnico. De una manera u otra, debería caber tanto las correcciones como el refuerzo positivo. El porcentaje de cada cosa…. dependerá de la situación, la actitud del equipo y demás factores. Pero, siempre que os sea posible, no utilicéis los tiempos para una sola finalidad. Estaríamos tentados de simplificar todo en el ya citado “hay que echar más…. ganas”.

DURANTE UN CAMBIO DE SET

- Deberemos tener una síntesis de lo que ha pasado hasta ahora bastante clara, no hay por qué compartirla, pero enfocaría de manera adecuada el planteamiento para el próximo set.

- Volvemos a intentar aportar soluciones a los problemas de la cancha, correcciones y cambios tácticos, quizá sea el momento de usar esa “carpeta táctica” de la que solo damos uso cuando hace calor.

NADA MÁS ACABAR EL PARTIDO

- Nos debemos dar cuenta que no sólo perdemos o ganamos los técnicos, así que la frustración o alegría que sentimos puede que esté magnificada en nuestro equipo, su régimen de pulsaciones es bastante mayor, y, por lo general, les cuesta más manejar este tipo de situaciones. Normalmente suele ser más difícil manejar las derrotas, por eso las señalamos más directamente.

- Por favor, evitad los numeritos, no aportan nada bueno a nuestro deporte, aparte, es nuestra obligación educar a nuestro equipo tanto en la victoria como en la derrota. Sí, también hay que enseñar a ganar, aunque lo hagamos poco.

- Normalmente en caliente los análisis son precipitados, intentad, durante la fase de vuelta  la calma, encontrar una valoración positiva del partido, aunque sólo se te ocurra que “somos malísimos”, que “fulanito es un lastre” o que no se puede ganar sin echar… ganas. Echa mano a estadísticas, si tomáis, y ve la luz de lo que se ha hecho, algo habrá, estoy seguro.

- Si hubiera que solucionar alguna situación complicada, a.k.a. “paquete”, que sea de manera calmada, aunque el fondo pueda ser duro. Eso sí, sólo deberías usarlo si el feedback puede ser bueno para el jugador o el equipo. No entrar en discusiones ni trapos sucios o “trash talking”, cosas referente a lo que nos ocupa.

VALORACIÓN DEL PARTIDO CON EL EQUIPO

- Este es el momento en la que el cuerpo técnico, o entrenador, encara de manera más cruda el partido en cuestión. Deberemos tener respuestas para todo o casi todo, con datos en la medida de lo posible. Quizá solo habiendo visto el partido en vídeo nos valga, pero con los datos en la mano, no habrá lugar a la interpretación.

- Aquí todos estamos bajos de pulsaciones, así que la gente asumirá mejor las críticas. Así que podemos tener más “manga ancha” con los “paquetes” que nos guardamos al final del partido, si y sólo si, creemos aún necesario aplicarlos.

Lo que se debería de hacer a partir de este punto tendrá más que ver con la planificación del trabajo semanal en base a los resultados obtenidos el fin de semana. Otro tema tan interesante como extenso. Intentaremos ver algo en el clinic sobre “iniciación al estudio estadístico“. Ahí os tocará escucharme y no leerme si tenéis…. GANAS.

 Miguel Fuente | Tècnic Grup Femení GET Blume Voleibol