Cargada Voleibol, per Miguel Fuente
Deja una respuesta
Archivo por meses: febrero 2015
Els mitjans de comunicació i la seva influencia en el voleibol 2ª PART, per Felip Ruiz
Una de les majors influències que poden arribar a exercir els mitjans de comunicació es manifesta en la nova jerarquització dels esports. Qui determina la popularitat dels esports ja no és únicament l’espectacle esportiu pròpiament dit, sinó l’espectacularitat de les imatges televisives, la seva televisibilitat, un exemple d’això el constitueixen els salts de trampolí, que arriben als primers llocs en les audiències dels Jocs Olímpics, per posteriorment no ser tractats mai en televisió els següents quatre anys fins a una nova edició dels Jocs.
En situació similar es troba el Voleibol i el Vòlei Platja. Les audiències i seguiment de les televisions en els Jocs Olímpics d’aquestes disciplines esportives és cada quatre anys espectacular, sobretot amb el Vòlei Platja, per després passar per una llarga travessia pel desert, especialment en països com Espanya.
En els últims Jocs Olímpics de Londres es va poder observar com el Vòlei Platja ocupava moltes hores al matí i el voleibol de pista, aprofitant que era dels últims esports en equip en finalitzar cada jornada, en horaris nocturns, de prime time a casa nostra i amb grans audiències televisives i comentaris sobre ell a la xarxa social de moda actualment: twitter.
La televisió afecta també la regulació dels esports començant a imposar els seus criteris sobre la pròpia durada de les competicions i fins i tot en la redacció i interpretació de la normativa en el nostre esport.
Observem així, com la FIVB ha vingut modificant cada quatre anys les regles del joc per a una major rapidesa i dinamisme en el joc per a un únic objectiu: la quota de pantalla en televisió. Tots recordem com fins a la implantació del Ral·li Point System, els partits s’eternitzaven i el voleibol no resultava atractiu per a les televisions, sent impossible programar els horaris d’un canal televisiu quan es retransmetia un partit de voleibol, resultant a partir de llavors per a les televisions molt més atractiu el nostre esport i veient beneficiat amb major número de retransmissions.
Més d’una dècada després, la FIVB pretén dinamitzar encara més el joc i l’abril de 2013 va transcendir la notícia, un cop celebrat el Consell d’Administració de la CEV Lausanne que la Lliga Europea d’aquell any i en endavant seria el banc de proves d’un nou sistema de puntuació, que pretenia agilitzar el joc i harmonitzar el seguiment de vòlei platja i vòlei pista.
Mitjançant aquesta proposta, els partits es jugarien a sets de 21 punts, exceptuant el tie-break que es jugaria fins a 12 punts, amb únicament un temps tècnic en cadascun dels sets. Aquestes regles, prèvia confirmació de la CEV, s’adaptarien a aquella edició de la Lliga Europea, en la qual competia la selecció espanyola masculina i femenina, i pretenia ajustar encara més els horaris dels partits de voleibol per vendre el producte a les televisions, qui són al cap i a la fi com hem vist des dels anys 70 qui influeixen en l’esport i no al revés, com començàvem la primera part d’aquest article. Tot i això, però, no va tenir el quòrum suficient per part de gran part de les federacions i una de les principals al món, com la brasilera, que va implantar aquest sistema fins i tot al seu campionat de lliga, va desistir pel moment de recolzar-la.
I és que en el Segle XXI el que no surt a televisió, no existeix. Una frase, d’Al Gore, repetida incessantment en diferents fòrums a l’hora de valorar la transmissió de la informació i el seu calat en la ciutadania, no passant inadvertida tampoc, per descomptat, en el voleibol. els mitjans de comunicació exerceixen o poden exercir en un futur pròxim en el voleibol.
Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació
Progressió Metodològica d’iniciació al voleibol ETAPA 5, per Carlos García
INTRODUCCIÓ
En aquesta etapa el jugador/a ja pot jugar amb format 4×4 similar amb dimensions majors del terreny de joc i l’alçada de la xarxa ja sempre entre 2 /2.10 metres. Es tracta d’aconseguir controlar la pilota sense agafant-la i incentivar aconseguir guanyar la jugada amb els tres tocs (puntuació doble).
ETAPA 5. (11-12 anys/6è Primària)
COMPETICIÓ
FORMAT DE JOC :
- Un jugador davant i dos darrera.
- DIMENSIONS DEL CAMP :
- 6m x 6m com a referència màxima.
- ALÇADA DE LA XARXA : 2.00 / 2.10m
DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
- El jugador pot posar la pilota en joc amb GEST SERVEI DE BAIX i des de dins/fora de la pista.
- Els equips competeixen sense opció d’agafar la pilota.
- En el cas d’aconseguir guanyar la jugada amb només 1-2 tocs, l’equip guanyarà el servei. No més aconseguirà el punt després de completar el cicle de joc (excepte jugada involuntària).
- El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius.
DIDÀCTICA
- Servei de baix com a forma d’iniciar el joc (servei de baix i amb possibilitat de fer-lo dintre del camp ). NO OBLIGATORI, es pot iniciar el joc amb toc de dits/avantbraç (dintre o des del fons del camp)
- Utilització de recursos anteriors (1×1 / 2×2) per tal de treballar la millora tècnica.
- Perfeccionament de la comprensió dels diferents rols (no especialització, incorporació del rol defensiu, centre del camp).
- Joc real en situacions del 2×2 / 3×3 / 4×4.
OBJECTIUS
Perfeccionament dels desplaçaments específics relacionats amb els diferents rols (incidència en tècnica bàsica del bloqueig i l’atac – prioritàriament al colpeix d’atac- ).
CONCLUSIONS
En aquesta etapa es tracta de que el jugador/a no agafi cap dels tres tocs, amb l’objectiu de que comprengui l’avantatge d’utilitzar els tres tocs a l’hora d’atacar el camp contrari. Si es fa al primer toc normalment serà des de zona saguera lluny de la xarxa, si es al segon toc l’atacant ha de fer-lo amb una pilota que vindrà normalment per la seva esquena i això es dificulta l’acció molt més que si es fa l’atac amb una pilota col·locada per davant on el jugador/a pot seguir-la durant tota la trajectòria. També es important fer entendre la necessitat de facilitar la realització del cicle de joc (tres tocs). S’ha de retardar la utilització del servei de baix i dalt per tal del que el jugador aprendre a controlar pilotes amb menor velocitat que vinguin del camp contrari. L’objectiu del servei en aquestes edats ha de ser el posar la pilota en joc, en cap cas fer-lo servir per a dificultar al màxim la recepció de l’altre equip.
CONCLUSIONS GENERALS DEL INVÒLEI
Tota progressió metodològica obliga a complir etapes per a afrontar les següents. En la qual es proposa no és diferent, és més, apel·lem a la paciència i també a l’esperit lúdic i formatiu de l’activitat per sobre de l’enfocament resultadista que valora per sobre de qualsevol altre objectiu, la competició.
Recordar la flexibilitat amb què cal tractar els objectius dels diferents nivells exposats, conscients que, fins i tot pels jugadors/es pertanyents a l’últim nivell d’edat, pot ser necessari passar per diversos nivells previs per tal de consolidar coneixements bàsics que li permetin afrontar els reptes d’aquest últim nivell amb majors garanties.
La figura de l’entrenador/a és la clau d’aquest plantejament i és imprescindible comptar amb el seu convenciment, compromís i implicació perquè el resultat sigui la final positiu.
Les trobades periòdiques per a compartir experiències i inquietuds semblen valuosíssims de cara a poder obtenir el major èxit possible en aquest projecte
Quina es la teva opinió?
Carlos García. Departament de Promoció.
#NoSoloCancha: “Toneladas de conocimiento, consultas indispensables”, per Miguel Fuente
En este nuevo artículo de #NoSoloCancha vamos a intentar presentaros material suficiente para cubrir vuestra necesidad de conocimiento. Está claro que nosotros no podemos publicar con la asiduidad que seguramente muchos demandáis, por suerte, hay mucha información ya colgada en la web que os puede resultar atractiva.
Las dos primeras seguro que son conocidas por la mayoría de vosotros al ser específicas de voleibol, pero nunca está de más echar un vistazo a antiguas publicaciones y, seguramente, descubriremos nuevos matices.
Seguidamente, veremos un par de blogs más enfocados a la salud y al entrenamiento deportivo. Todo este material puede darnos una explicación más rigurosa a por qué hacemos las cosas como las hacemos.
Durante un par de años, he tenido el placer de vivir los entresijos de este blog. Un privilegio ver cómo se fraguaba cada artículo, unos con un trabajo de investigación tremendo, otros que nacen de una rigurosa recogida y tratamiento de datos. La parte más subjetiva de 4volley ya la conocemos en la FCVB, nuestro gerente Óscar Novillo, si aún no le has conocido, recomiendo su “Progresión de los sistemas tácticos” como carta de presentación.
Lo que está seguro es que cuando recorras las siete secciones de esta web, no quedarás indiferente.
https://volley4all.wordpress.com/
El blog de uno de los principales entusiastas del volley español contemporáneo, César Hernández, un trotamundos del que pudimos disfrutar el año pasado en nuestros clínics.
Si César no os parece suficiente, seguramente encontréis alguna colaboración estelar entre los artículos de su blog.
https://raquelblascor.wordpress.com/
Blog de una enamorada del deporte como la doctora Raquel Blasco, tan enamorada que aboga por una práctica limpia y, en la medida de lo posible, saludable. Quizá no tan visual como las otras, pero con artículos cargados de argumentos.
Estoy seguro que cada día que revolváis un poco en su blog, se os pasará el tiempo volando, a mí me ha pasado.
El blog de David Merchante está enfocado al entrenamiento. Mucho más que un blog, gran presencia en twitter, con un sencillo y directo canal de youtube con todo el contenido abierto.
Si eres capaz de ver más allá de los músculos y repeticiones con pesos asombrosos, encontrarás aplicaciones al entrenamiento de nuestro deporte: hipertrofia, fuerza máxima, fuerza explosiva…..
A cambio de esta tonelada de conocimiento, sólo pido pido para mí un comentario, y para estas interesantes webs un seguimiento.
Miguel Fuente | Tècnic Grup Femení GET Blume Voleibol
Clínic Miguel Fuente Part 2 (24 Gener 2015)
Clínic Miguel Fuente Part 1 (24 Gener 2015)
Iniciando colocador zaguero Free y Fuera , per Miguel Fuente
“Gadgets” de apoyo al trabajo técnico, per Alberto Toribio
Hola de nuevo, en esta entrega, os voy a detallar los hoy llamados “Gadgets”, con los que contamos en Blume, que apoyan el trabajo técnico que realizamos con nuestros grupos y que os pueden dar ideas de cara al trabajo con vuestros jugadores/as. Aunque tenemos disponibles algún elemento más, os detallo cuatro de ellos.
1- COLOCOMETRO
Elemento, que nos ayuda a marcar un punto de referencia sobre el final de la trayectoria del pase de colocación. La posición en la que lo colocaremos, será variable, en función de la categoría y tipo de pase que queramos trabajar. No hay material específico para comprar, por lo que todo el material deberá ser realizado de manera artesanal, por ejemplo buscando una estructura variable en altura, a la que en su extremo final añadiremos un aro, por ejemplo de baloncesto, que debería ser variable en cuanto a su inclinación para trabajar las diferentes trayectorias.
2- PLATAFORMAS
Casi siempre, los típicos bancos suecos sobre los que nos hemos subido para atacar sobre nuestros jugadores, ya sea sobre defensa, bloqueo,… son una base poco estable y que nos deja poca capacidad de maniobrabilidad y movimiento encima de la misma. Por lo que una plataforma de mayor tamaño y altura, nos permitirá una mayor libertad en las opciones a trabajar, también es interesante que tenga una altura variable, por lo que una estructura tipo plinto, puede ser la mas interesante.
3- MAQUINA LANZABALONES
Esta maquina evidentemente es un lujo poder contar con ella, no solo por el coste que conlleva, sino porque es un elemento que nos puede ayudar a aumentar el volumen de repetición de defensa y recepción, sin la necesidad de aumentar con ello el incremento del volumen de golpeo de saque y ataque de nuestros jugadores o entrenadores.
4- GOMA ELÁSTICA
Elemento muy simple y barato, que nos puede servir para unir las puntas de las varillas con una referencia en el trabajo de las trayectorias del balón de saque, o para la referencia en la invasión del campo contrario de bloqueo.
Espero haberos dado con estos cuatro elementos, ideas en el trabajo con vuestros equipos, tened en cuenta que hablamos de “Gadgets” que utilizamos en el trabajo técnico en la pista, no estamos hablando de otras ayudas al trabajo físico fundamentalmente, que espero os detallen en alguna otra de las secciones de las que consta nuestro blog.
Muchas gracias.
Alberto Toribio | Tècnic Grup Masculí GET Blume Voleibol
Progressió Metodològica d’iniciació al voleibol ETAPA 4, per Carlos García
INTRODUCCIÓ
En aquesta etapa el jugador/a ja pot jugar amb format 3×3 similar amb dimensions majors del terreny de joc i l’alçada de la xarxa ja sempre al voltant dels 2 metres. Es tracta d’aconseguir controlar la pilota agafant-la no més una vegada en tots els tres tocs.
ETAPA 4. (10-11 anys/5è Primària)
COMPETICIÒ
- FORMAT DE JOC :
- Un jugador davant i dos darrera.
- DIMENSIONS DEL CAMP :
- 4-5×5-6m com a referència màxima.
- Dibuixar una línea a 1m de la xarxa per tal de limitar els desplaçaments del jugador davanter a l’hora de rebre/defensar. D’aquesta manera hi ha una limitació diferenciada dels rols del jugadors/es.
- ALÇADA DE LA XARXA : 2.00m aprox.
- DESENVOLUPAMENT DEL JOC .
- Per tal de realitzar el servei el jugador pot utilitzar el gest d’avantbraç (autopassada + colpeix). També pot començar a utilitzar (no obligatori) el GEST SERVEI DE BAIX i des de dins de la pista.
- Els trios competeixen amb no més una opció d’agafar la pilota i ha de ser en el primer o segon toc [es a dir, el tercer toc es obligatori que sigui ]. El jugador que agafa la pilota s’ha de fer una autopassada per tal de colpejar la pilota cap l’altre company o camp contrari.
- Es recomanable, una vegada es desenvolupa l’etapa inicialment , incitar al jugador a agafar el segon toc de tots tres. Aquest segon toc es el que garanteix una mínima precisió per tal de que l’atacant (jugador que farà el tercer toc) pugui contactar amb la pilota en bones condicions.
- Els trios han de completar el cicle de joc [el tres tocs] per tal d’aconseguir guanyar el punt. En el cas d’aconseguir guanyar la jugada amb només 1-2 tocs, aquesta serà declarada nul·la. L’equip que guanyi la jugada serà el que faci el següent servei (es a dir, que el punt no puja al marcador i fa el servei l’equip que ha guanyat la jugada).
- El mateix jugador no podrà realitzar més de 3 serveis consecutius.
DIDÀCTICA
- Iniciació al servei com a forma d’iniciar el joc ( servei de baix i dins del camp ).
- Cop de la pilota procedent del camp contrari per a posteriorment encadenar cops en el propi camp . Una sola opció permesa de recepció ( agafar ) de la pilota durant el cicle de joc.
- Exercicis de 1×1 encadenant cops sobre un mateix simulant el cicle de joc i insistint en el treball de tècnica relacionada amb l’atac (toc de dits en salt ).
- Iniciació a la comprensió de diferents rols (mai especialització ) segons zones del camp.
- Exercicis de simulació de joc real (es pot plantejar l’incentiu de cobrir el cicle complet de joc sense agafar la pilota i amb valor doble en cas de puntuar. Hem d’estar segurs que tenen ben assimilat aquest cicle).
OBJECTIUS
Perfeccionament dels desplaçaments específics (major incidència en tècnica relacionada amb el treball a la xarxa ).
CONCLUSIONS
En aquesta evolució es persegueix que cada vegada siguin menys el tocs que es facin amb l’ajuda d’agafar la pilota. Si abans es podien agafar dos dels tres tocs ara ja no més es pot agafar un d’ells.
A més a més, seria important que el toc agafat fos el segon ja que es permetria donar suficient control a la pilota (es molt fàcil que vingui descontrolada del primer toc i agafar-la en el segon permeti una col·locació vàlida per tal de poder ser atacada al costat de la xarxa per el jugador que faci el tercer toc, que es el objectiu tàctic bàsic de l’atac). Si la pilota no arriba a aquesta zona per tal de ser atacada l’equip contrari tindrà moltes més facilitats per a defensar la mateixa.
Per últim, el format de tres jugadors fa necessari la comprensió dels diferents rols del joc en funció a la zona del camp que ocupi en cada moment.
Et serveix aquesta progressió segons la teva experiència ?
Carlos García | Departament de Promoció.
Els mitjans de comunicació i la seva influència en el voleibol 1ª PART, per Felip Ruiz
Els mitjans de comunicació reben una important influència per part de l’esport, aquesta influència és encara més gran en el cas contrari, en la que exerceixen els mitjans sobre l’esport.
Fins als anys setanta l’esport va mantenir una certa autonomia respecte els mass media (mitjans de comunicació rebuts simultàniament per una gran audiència, equivalent al concepte sociològic de masses o al concepte comunicatiu de públic). Aquests influïen en l’esport de la mateixa manera que podien fer-ho sobre altres institucions socials, com l’economia, la política o la cultura.
Però aquestes influències van canviar radicalment quan els mitjans van desbordar l’àmbit de la informació sobre l’esport per començar a ser protagonistes ells mateixos de l’esport amb les transmissions en directe. Des d’aquest moment els mass media no només van ser intèrprets o informadors de les activitats esportives, sinó que es van convertir en autèntics coautors. Per dir-ho d’una manera gràfica: els canvis van començar a ser radicals quan els estadis o pavellons es van convertir en platós de televisió.
És en aquest moment quan s’inicia el procés d’adaptació dels calendaris esportius nacionals i internacionals a les exigències del calendari dels mass media, especialment de la televisió. En el voleibol potser no hagi influït molt fins a la data, si bé és cert que amb l’arribada del Segle XXI des de la pròpia FIVB s’elaboren, cada vegada més, els calendaris internacionals condicionats pels contractes signats amb televisió.
Es busca la periodització i s’evita el solapament entre esdeveniments. S’internacionalitza el calendari i l’arribada de la televisió canvia en molts països l’índex de popularitat dels esports. Poc a poc es produeix l’adaptació dels horaris de l’esport a les exigències o prioritats horàries dels mass media, especialment a l”hora òptima d’audiència” (prime time) de la televisió. En voleibol són Brasil i els països asiàtics qui pressionen més en aquest sentit a la FIVB perquè els horaris dels grans tornejos no perjudiquin, almenys, els interessos dels milers d’aficionats al nostre esport que hi ha en aquests països.
Aquesta nova situació afecta també els aspectes culturals més profunds de les relacions entre els ciutadans i l’esport. S’incrementa notablement el triomfalisme de la victòria, que ara es magnifica com a esdeveniment almenys nacional, però també augmenta el dramatisme de la derrota.
Aconseguir la quarta o cinquena posició en uns Jocs Olímpics, perdre un partit de futbol, pot arribar a ser viscut com un fracàs nacional.
*En la segona part d’aquest article analitzarem la influència que els mitjans de comunicació exerceixen o poden exercir en un futur pròxim en el voleibol.
Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació FCVb