Archivo por días: 26 marzo, 2015

Justificació lògica de les adaptacions progressives Part 2, per Carlos García

INTRODUCCIÓ

En l’anterior entrada es va a desenvolupar la progressió en relació a la complexitat del joc. S’ha fet una proposta amb l’objectiu de trobar solucions a l’hora de adaptar el joc al nivell del jugadors/a tenint en compte el nombre d’ells que ha d’interactuar al mateix temps.

En aquesta segona part la proposta de adaptació jugarà amb aspectes que facin més fàcil en relació a les exigències reglamentàries/normatives que arbitren el joc. La dificultat s’ajustarà amb les tècniques utilitzades per a controlar la pilota, l’altura de la xarxa i dimensions del camp. Totes aquestes adaptacions ja han estat explicades amb les entrades anteriors.

ADAPTACIONS PROGRESIVES.

EN RELACIÓ A LA “DIFICULTAT”

El punt de partida, i al mateix temps de referència seran las normes del voleibol estàndard i les tècniques tradicionals d’aquest esport.

A grans trets,  això  ens porta a plantejar als jugadors la necessitat de realitzar tres tocs per tal d’atacar el camp contrari des de molt a prop de la xarxa, havent de colpejar la pilota de dits , avantbraços , amb gest de rematada i executant el servei amb velocitat que dificulti el control de la pilota per part de l’equip contrari. Molt be…i que passa si els jugadors/es no podem jugar sota aquestes circumstàncies…no podem rebre el servei a una zona propera a la xarxa… per tal de que el col·locador faci un passada cap a els laterals del camp… amb la necessitat de que sigui correcte i el jugador/a pugui utilitzar el gest de remat… amb l’objectiu d’atacar el camp contrari amb altes probabilitats d’aconseguir fer el punt.

1a progressió de menor dificultat

El servei (la seva velocitat), normalment està per sobre de les habilitats dels jugadors/es que l’han de rebre. Una primera adaptació per tal de treure-li dificultat al joc es permetre no més tipus de servei que siguin fundamentalment menys ràpids o directament eliminar el servei com tal i iniciant el joc amb el gest de dits o avantbraços. Es fonamental que el jugador/a tingui molt clar que s’han de fer els tres tocs que permetre el reglament i que ens permetran poder atacar el camp contrari des de prop de la xarxa

2a progressió de menor dificultat

Els jugadors/es no són capaços d’atacar la pilota a prop de la xarxa. El gest de remat no més s’ha d’utilitzar quan la col·locació (segon toc) aconsegueix enviar la pilota a prop de la xarxa. Intentar rematar amb la pilota molt llum de la xarxa es un error tàctic que treu molta eficàcia a la nostra acció (es molt millor passar la pilota amb el gest de dits amb precisió a una zona determinada). En resumen, el gest de remat apareix quan l’equip es capaç de realitzar una col·locació a prop de la xarxa. Fins a aquest moment, s’ha d’utilitzar el gest de dits preferiblement com a recurs per tal de passar la pilota a l’altre camp, preferiblement a zones determinades amb el objectiu de dificultar la construcció de l’atac contrari.

3a progressió de menor dificultat

I tu que faries per a aconseguir que arribi la col·locació al seu joc?

Jo et proposo que el “col·locador” agafi la pilota i es faci una autopassada abans de realitzar un toc de dits. Això facilitarà molt el control de la pilota i ens assegurarem que en moltes ocasions el tercer toc pugui ser atacat amb el gest de remat (o en un pas anterior , que ens facilitarà l’aprenentatge de la batuda , realitzar-lo saltant  amb gest de dits). A l’hora de iniciar-se en el gest de remat es millor fer-lo sense saltar (no més el braç d’atac amb el objectiu de tenir un millor control de la pilota) En resumen, que dels tres tocs, el primer sigui d’avantbraços…el segon s’agafi al dues mans i el jugadors/a es faci una autopassada per tal de tocar de dits i el tercer s’ataqui de dits saltant o amb gest de remat (sense salt  i amb salt desprès). La autopassada ens permetrà controlar la pilota i aconseguir completar més fàcilment el cicle de joc (els tres tocs), i al mateix temps anar aprenen els gestos bàsics del voleibol (al realitzar el toc després de la autopassada).

4a progressió de menor dificultat

I que faries si,a més a més,  el control de la recepció (primer toc) amb gest d’avantbraços/dits es deficient?

La següent adaptació seria poder agafar el primer i segon toc (amb posterior autopassada i toc de dits/avantbraços) sent no més colpejat directament (sense agafar-lo en cap moment) el tercer toc.

I si encara, més a més, no son capaços de controlar la pilota amb el tercer toc sense agafar-la?

Dons, agafar els tres tocs seria una bona solució (amb autopassada i posterior toc de dits/avantbraços). Aquesta opció només s’ha d’utilitzar/triar en el cas de que la col·locació es deficient i el jugador/a ha d’agafar la pilota per tal de que no toqui terra (col·locació tensa, trajectòria baixa..)

Això ens ajudarà a aprendre els gestos bàsics tenint sempre present la importància de realitzar la triangulació dels tres tocs des de les etapes més bàsiques/inicials  (la pilota sempre ha d’avançar cap a la xarxa des de el primer toc –recepció- i anar a zones  laterals properes a la xarxa –col·locació- per tal de poder utilitzar el remat –atac- o el gest més senzill alternatiu si la passada es dolenta –passar la pilota de dits/avantbraços-).

S’ha de tenir en compte que les trajectòries de la pilota quan realitzem passades entre companys han de ser altes (no tenses) per tal donar temps de reacció i ajust al company. A més a més, es molt important entendre que la pilota s’ha d’enviar cap a zones concretes no directament cap a el company (aquest ha d’anar a buscar la pilota a una zona determinada).

El tema de la triangulació i les trajectòries altes a l’hora de passar la pilota al company son molt importants ja des de aquestes etapes facilitades/bàsiques on ja han de participar al menys 2 jugadors/es per equip.

5a progressió de menor dificultat

I que farem si no saben ajustar-se de manera correcta respecte a la pilota abans de fer la autopassada?

 Han d’intentar fer el tres tocs amb “gestos acompanyats” semblants als gestos bàsics del voleibol, però amb la facilitat de poder agafar la pilota. Els “gest facilitat de dits” serà agafant la pilota just per sobre del cap i portant la pilota fins al front abans de estendre els braços de manera semblant al toc de dits (veure vídeo etapes Inivolei). Per altra banda utilitzarem el gest de “cullera per baix” (colzes estesos a l’hora d’agafar la pilota) amb dues mans per tal fer un gest similar als avantbraços.

I com aprendre aquest gestos acompanyats de manera correcta?

Es important, abans d’intentar colpejar la pilota aconseguir un bon ajust del jugador/a amb l’espai i l’objecte (la pilota). Moltes vegades podem veure que les diferències de nivell entre jugadors/es està marcada no tant per la qualitat del cop i si per l’ajust (desplaçament previ) abans d’aquesta acció del contacte amb la pilota.

Si el jugador/a vol utilitzar el “gest de dits” ha de situar-se JUST A SOTA DE LA PILOTA . La resta ha de ser jugada amb gest de “cullera” de front, lateral o lateral elevat…SEMPRE AMB DUES MANS I ELS COLZES ESTESOS PER TAL DE JUGAR LA PILOTA LLUNY DEL COS.

6a progressió de menor dificultat

I que hi ha més simple que això?

Dons l’essència del vòlei, que seria intentar que la pilota no toqui terra al teu camp i que ho faci en el del contrari,  agafant i llançant la pilota sempre a dues mans per sobre de la xarxa.

gràfic

Esteu d’acord amb aquesta justificació?

En les següents entrades tractarem d’explicar conceptes clau a tenir en compte a l’hora d’ensenyar a jugar tècnica i tàcticament de manera correcte i amb eficàcia.

Carlos García. Departament de Promoció.