Archivo por días: 21 abril, 2015

L’aparició del voleibol com a esport a la TV del Japó (1ª Part), per Felip Ruiz

Definir la popularitat d’un esport no és tan fàcil com el que sembla. És la quantitat de jugadors, d’espectadors, el muntant dels diners en premis o el nombre d’estrelles que s’exhibeixen a TV? Al Japó no li falten ni esports, ni estrelles. Golf, beisbol, futbol i pesca, poden tots ells pretendre ser el número u dels esports al país nipó, però una pretensió d’aquest tipus per part del Voleibol minvaria la seva credibilitat.

No obstant això, el Voleibol pesa, i molt, amb la seva presència en la cobertura televisiva del Japó. Els partits entre equips nacionals es retransmeten sempre en ‘prime time’ i mentre les retransmissions puguin no ser en rigorós directe la cobertura comença abans que el partit acabi, només amb una hora de retard aproximadament. Llavors, com pot un esport que no pretén ser el número u en la TV nipona originar una cobertura televisiva tant important? La resposta es remunta a fa més de 40 anys en el passat, i gira al voltant de l’enigmàtica figura de Yasutaka Matsudaira, un dels gegants d’aquest esport al Japó, tant com a entrenador i executiu, com un home que va advertir la importància que tenen els mitjans de comunicació per elevar el perfil d’aquest esport.

Partint de la base que els mitjans de comunicació són crucialment importants per al nostre esport, la televisió és, encara més, l’eina més eficaç que existeix per atraure els espectadors. No obstant això, no hem d’oblidar que una nova era dels mitjans pot produir-se sobtadament, encara que ningú creu que els mitjans de comunicació puguin veure modificat el seu futur.

Matsudaira, assistent de l’equip masculí del Japó que va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Tòquio en 1964, es va adonar d’això feia temps i sempre va tractar d’inculcar als seus jugadors la idea que la popularitat era molt important, perquè quan la gent t’envolta, t’aplaudeix i et dóna suport, pots trobar la teva pròpia motivació, per aquest motiu l’única manera que imaginava per animar els jugadors va ser fer-los saber quant els admirava el poble japonès i quant esperava d’ells. Matsudaira va subratllar sempre el deure que tenen els atletes a respondre a les expectatives del gran públic. Això és particularment cert al Japó, on són primordials les obligacions i esperances dels grups i comunitats. Cercar la glòria individual a un equip esportiu, no encaixa en l’estil japonès.

El repte de Matsudaira era elevar el perfil dels seus jugadors i del seu esport, i ho va aconseguir. Hi havia en els anys 60 una dita popular al Japó: ‘Tahio, Giants, tamagoyaki’, i el mateix Matsudaria va modificar aquestes paraules entre els més joves a ‘Tahio, Giants, equip de voleibol de Matsudaira’.

Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació FCVb

hqdefault