Archivo por meses: mayo 2015

L’aparició del voleibol com a esport a la TV del Japó (2ª Part)

Deja una respuesta

Per aconseguir els propòsits que enumeràvem en la primera part d’aquest article, Yasutaka Matsudaira, es va posar com a objectiu a la TV, a les revistes mensuals i setmanals i als diaris, en l’ordre esmentat. La TV, segons Matsudaira, té un gran avantatge respecte als diaris perquè compta amb una penetració massiva i instantània. Si hi ha alguna cosa que produeix diners, ells volen tenir-lo. Potser més important encara, l’audiència principal de la TV és la gent jove. Per aquell temps, el voleibol era alhora un esport relativament nou i relativament menor. El futbol tenia una posició similar i els diaris li dedicaven poca atenció. Però ell estava convençut que la televisió acceptaria al voleibol perquè l’acció s’enquadra perfectament a la pantalla de la TV.

Comptaven amb els elements desitjats per a la TV, i la televisió els volia. La TV Asahi va pagar l’extraordinària xifra de 20 milions de ien per assegurar-se els drets dels partits de l’equip masculí de voleibol, xifra rècord per al voleibol i per a un esport amateur per aquell temps. Però la TV Asahi va fer alguna cosa més que limitar-se a televisar partits. Van personalitzar l’esport i van focalitzar als jugadors de Matsudaira, creant drames personals basats en les seves vides. A més, una sèrie de revistes amb vendes de milions d’exemplars, van exhibir als jugadors en les seves portades. El resultat va ser de somni: la TV Asahi va obtenir índexs d’audiències extraordinàriament elevats i l’equip de voleibol masculí va conquerir la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1968 a Mèxic i l’or olímpic a Munic’72. L’èxit de Matsudaira no va passar desapercebut a la FIVB i quan Rubén Acosta va ser nomenat president de la FIVB en 1984, la TV encapçalava la llista de les seves prioritats ja que ell pretenia difondre globalment la popularitat del voleibol.

GetImage

Una de les conseqüències de la participació de la TV va ser la necessitat d’escurçar els partits i això es va aconseguir amb la introducció del sistema ‘Rally Point System’. Una altra va ser el fet que els jugadors de voleibol arribaven a ser estrelles dels mitjans de comunicació, un desenvolupament que no va valer la total aprovació de l’expresident de la JVA Matsudaira, que aleshores va criticar durament aquesta decisió ja que la TV ja no existia per reforçar l’equip nacional, sinó per fer dels jugadors talents o estrelles dels mitjans de comunicació i com a resultat d’això, argumentava, que no arribessin a ser bons atletes sinó bons artistes, sent Shuniki Kawai un dels més famosos. Kawai, qui va jugar per al Japó a les olimpíades de 1984 i 1988, sent ara un famós presentador de la televisió nipona, cosa que per Matsudaira ‘seria un desastre si tots els jugadors volguessin imitar-lo, ja que ara ja no és un talent del voleibol, sinó un talent de la TV ‘.

Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació FCVb

#4 Números a primera vista, per Albert Iricibar

Deja una respuesta

Molt bé, ja ho tenim tot. Es moment de posar-se a valorar el que s’ha recollit, començar a entendre el que ens diuen aquests números que hem agafat. Voldria començar pel que entenc que es més bàsic. Les accions finals que donen els punts tant a un equip com a l’altre.

La pregunta és, com s’aconsegueixen els punts en un partit de voleibol?

Doncs aquests provenen del servei, de l’atac, el bloqueig i altres errors produïts. Del servei podem fer punt directe o error, igual que amb l’atac. Del bloqueig, sols tindrem en conte el punt, ja que un block-out, l’anotarem en la casella de punt d’atac. I un bloqueig que toca la xarxa, es considerarà un error no forçat. Així doncs podem fer una graella com la que posem a continuació.

1

Als punts aconseguits per un equip de manera positiva, se’ls ha de sumar els punts que fallen els de l’equip contrari. Així doncs el primer set amb 25 punts del equip de l’esquerra son els 16 que fa d’encert més els 9 que falla l’equip de la dreta.

Si anem observant els diferents encreuaments per comprovar que els resultats estan correctes ens adonarem que hi ha un error. En el 4rt set (25-18), els 18 punts de l’equip de l’esquerra venen pels 14 punts positius i dels  errors de l’equip contrari, però sols surten un total de 3 (2 erros de servei, 0 d’atac i 1 d’altres errors). Així doncs com pot ser que surtin un total de 18 punts? En algun lloc ens hem equivocat!

Ens hem deixat de valorar alguna cosa. I està clar que un error de percepció en la recepció que sigui positiva o doble positiva de les 75 que té un equip o 85 de l’altre doncs els percentatges d’eficàcia no variaran gaire, però un error en les accions finals no es pot donar! Per tant quan dissenyem les taules, s’ha de pensar en la manera de comprovar i trobar els possibles errors. Un altre exemple es amb els serveis i les recepcions, número de saques realitzats menys els errors han de donar el número de recepcions de l’equip contrari. Si no coincideix es que hi falta quelcom en algun lloc del servei o la recepció.

Tornant a les dades abans mostrades, podem veure que en el segon set l’equip de l’esquerra perd no tant per l’atac si no que no està tant encertat en bloqueig, i l’equip de la dreta està més encertat en tots els nivells i redueix els errors. No succeeix el mateix en el 4rt set, que l’equip de la dreta comet un excés d’errors a diferència del de la esquerra que ho redueix notablement. L’excés d’errors en atac lapida el 4rt set per aquest equip.

Un cop hem fet una ullada, podem centrar-nos en alguns aspectes en concret que haguem tret com a conclusions i son en aquests on aprofundirem més en el nostre anàlisis. L’excés d’errors en atac del 4rt set perquè s’han produït, més ordre defensiu de l’equip contrari?, fatiga del propi?,… son preguntes que ens hem de fer per continuar valorant el partit.

Albert Iricibar