Aquesta temporada, que ja em iniciat, s’han posat en marxa molts canvis normatius i reglamentaris a les competicions catalanes en específic i en general a qualsevol competició de vòlei.
Aquest article pretén explicar els canvis a nivell reglamentari, els que afecten a totes les competicions en general, no aquells canvis normatius específics de la competició catalana.
Ara mateix tenim vigent el Reglament de Joc Edició 2015-16, aquell que es va aprovar al 34è Congrés de la FIVB realitzat al 2014.
A nivell general i pel que tothom parla , sembla que només s’hagi canviat la norma de la xarxa, i no és exactament així, penso que és el canvi més significatiu i amb més incidència al joc, però hi han més, alguns més tècnics i altres molt menors.
Pels més curiosos existeix un document PDF on es detallen totes les modificacions, son 5 pàgines on es poden veure, en aquest article només comentaré els més significatius sota el meu punt de vista.
De manera breu, doncs no es necessita explicació, em sembla interessant explicar que la zona lliure de fons es redueix en 1,5m i passa a ser de 6,5m.
També interessant és la possibilitat (que al nostre territori només s’aplica a la Superlliga) de que els equips amb dos lliures puguin inscriure fins a 14 jugadors. És un canvi que permet doblar totes les posicions.
Comentari a part mereix la confosa norma 4.2, i dic confosa doncs afecta a partits on el descans entre el segon i tercer set és de 10 minuts, no ens afecta en el dia a dia però causa sorpresa al llegir-la.
Com dic, existeix aquest PDF de cinc folis, al final d’aquestes pàgines podreu trobar el link per consultar-los.
Anem al que incideix més en el joc normal, per no allargar-me i tractar de que aquestes pàgines siguin “llegibles” ho he reduït en dos normes:
El primer que trobem és un petit punt que ha passat desapercebut per la majoria de gent, però a que nivell personal crec que és el segon punt més destacat dels canvis de reglament:
El fet que ara la jugada completada inclogui els punts resultants d’una sanció o les faltes per vuit segons, tenen una rellevant incidència sobretot en els reemplaçaments del lliure però també en l’autorització de substitucions. Tracto de posar un exemple:
Pensem en un equip en el que el seu central falla el servei i l’equip fa entrar a pista per aquest central (és a dir realitza un reemplaçament) al lliure expert en recepció. Imaginem que per la raó que sigui un jugador de l’equip contrari és castigat amb una targeta vermella, doncs be, amb la nova redacció del reglament tenim una possibilitat nova: l’equip del que parlem rota i arriba al servei, aquest equip gràcies a la nova definició de jugada completada pot fer entrar al seu lliure especialista en defensa per el seu lliure especialista en recepció (novament realitza un reemplaçament), això que sembla tant obvi no és podia fer antigament i s’havia d’esperar que es jugues un punt. Perquè? Abans al igual que ara, per realitzar un reemplaçament s’ha d’esperar com a mínim que hi hagi hagut una jugada completada, la diferència és que antigament la definició de jugada completada només incloïa les accions de joc entenent-se l’inici de les accions de joc el moment que el jugador executava el servei, això deixava fora situacions com l’exemple que he relatat i que ara (penso que és un encert la nova norma) si es poden realitzar.
Finalment, ens trobem amb la norma de la xarxa, un nou canvi que és un tornar enrere però amb matisos, no és exactament que s’apliqui la norma com abans de la anterior modificació, és molt semblant simplement.
Ara mateix el reglament ens diu que quan es toca la xarxa és falta si es fa durant l’acció de joc i si es toca la part de la xarxa entre les antenes.
Tocar les antenes o la xarxa entre antenes no necessita explicació, però trobem una pregunta que ben resolta ens farà comprendre la nova norma: Que es considera l’acció de jugar la pilota?
Aquesta pregunta és intuïtivament evident, però a vegades lo intuïtiu és diferent segons la persona i les guies arbitres ens diuen:
Acció de joc és qualsevol acció dels jugadors propers a la pilota intentant jugar-la.
I també rebem la següent instrucció: l’acció de joc no s’acaba al contactar el jugador amb el terra, es completa l’acció quan aquest jugador recupera l’equilibri.
Això vol dir que un jugador que ja ha recuperat l’equilibri i inicia una nova acció pot tocar la xarxa sempre que aquesta nova acció no sigui una acció per jugar la pilota.
Amb les premisses a dalt explicades teòricament tenim una idea molt exacte del que pot ser falta i el que no.
Mirem uns vídeos:
En aquest primer vídeo veiem una jugadora que baixant de bloqueig toca la xarxa, malgrat està girant-se durant l’aterratge, tal com especifica la norma, la jugadora no havia aterrat ni recuperat l’equilibri amb el que el contacte amb la xarxa es considera dins en la seva acció de bloqueig i per tant falta
En aquest segon link veiem un jugador que després de rematar necessita recolzar-se en la xarxa per poder equilibrar-se, aquesta acció es considera dins de la acció de remat doncs malgrat el jugador haver aterrat la seva acció no està finalitzada i el fet de necessitar la xarxa, en aquest cas per frenar-se, provoca la falta.
Jo crec que amb aquestes idees es pot arribar a comprendre el nou concepte del que significa fer falta o no quan toques la xarxa.
En qualsevol cas, pels que llegeixin el punt del reglament 11.4, i potser tinguin algun dubte al respecte, adjunto un tercer link on es visualitzen totes les casuístiques (o moltes) possibles:
Per la meva part acabo, convido a tothom que tingui algun dubte a que ens el pregunti doncs el resoldrem amb molt de gust, espero que hagi estat útil o si més no aclaridor.
VBRules of the Game – pertinent changes 2014 – es
Joaquim Ventura – Tècnic CTARJ Federació Catalana de Voleibol.
