Archivo por meses: octubre 2015

Canvis en Reglament de Joc 2015-16, per Joaquim Ventura

Aquesta temporada, que ja em iniciat, s’han posat en marxa molts canvis normatius i reglamentaris a les competicions catalanes en específic i en general a qualsevol competició de vòlei.

Aquest article pretén explicar els canvis a nivell reglamentari, els que afecten a totes les competicions en general, no aquells canvis normatius específics de la competició catalana.

Ara mateix tenim vigent el Reglament de Joc Edició 2015-16, aquell que es va aprovar al 34è Congrés de la FIVB realitzat al 2014.

A nivell general i pel que tothom parla , sembla que només s’hagi canviat la norma de la xarxa, i no és exactament així, penso que és el canvi més significatiu i amb més incidència al joc, però hi han més, alguns més tècnics i altres molt menors.

Pels més curiosos existeix un document PDF on es detallen totes les modificacions, son 5 pàgines on es poden veure, en aquest article només comentaré els més significatius sota el meu punt de vista.

De manera breu, doncs no es necessita explicació, em sembla interessant explicar que la zona lliure de fons es redueix en 1,5m i passa a ser de 6,5m.

També interessant és la possibilitat (que al nostre territori només s’aplica a la Superlliga) de que els equips amb dos lliures puguin inscriure fins a 14 jugadors. És un canvi que permet doblar totes les posicions.

Comentari a part mereix la confosa norma 4.2, i dic confosa doncs afecta a partits on el descans entre el segon i tercer set és de 10 minuts, no ens afecta en el dia a dia però causa sorpresa al llegir-la.

Com dic, existeix aquest PDF de cinc folis, al final d’aquestes pàgines podreu trobar el link per consultar-los.

Anem al que incideix més en el joc normal, per no allargar-me i tractar de que aquestes pàgines siguin “llegibles” ho he reduït en dos normes:

El primer que trobem és un petit punt que ha passat desapercebut per la majoria de gent, però a que nivell personal crec que és el segon punt més destacat dels canvis de reglament:

figura1

El fet que ara la jugada completada inclogui els punts resultants d’una sanció o les faltes per vuit segons, tenen una rellevant incidència sobretot en els reemplaçaments del lliure però també en l’autorització de substitucions. Tracto de posar un exemple:

Pensem en un equip en el que el seu central falla el servei i l’equip fa entrar a pista per aquest central (és a dir realitza un reemplaçament) al lliure expert en recepció. Imaginem que per la raó que sigui un jugador de l’equip contrari és castigat  amb una targeta vermella, doncs be, amb la nova redacció del reglament tenim una possibilitat nova: l’equip del que parlem rota i arriba al servei, aquest equip gràcies a la nova definició de jugada completada pot fer entrar al seu lliure especialista en defensa per el seu lliure especialista en recepció (novament realitza un reemplaçament), això que sembla tant obvi no és podia fer antigament i s’havia d’esperar que es jugues un punt. Perquè? Abans al igual que ara, per realitzar un reemplaçament s’ha d’esperar com a mínim que hi hagi hagut una jugada completada, la diferència és que antigament la definició de jugada completada només incloïa les accions de joc entenent-se l’inici de les accions de joc el moment que el jugador executava el servei, això deixava fora situacions com l’exemple que he relatat i que ara (penso que és un encert la nova norma) si es poden realitzar.

Finalment, ens trobem amb la norma de la xarxa, un nou canvi que és un tornar enrere però amb matisos, no és exactament que s’apliqui la norma com abans de la anterior modificació, és molt semblant simplement.

figura2

Ara mateix el reglament ens diu que quan es toca la xarxa és falta si es fa durant l’acció de joc i si es toca la part de la xarxa entre les antenes.

Tocar les antenes o la xarxa entre antenes no necessita explicació, però trobem una pregunta que ben resolta ens farà comprendre la nova norma: Que es considera l’acció de jugar la pilota?

Aquesta pregunta és intuïtivament evident, però a vegades lo intuïtiu és diferent segons la persona i les guies arbitres ens diuen:

Acció de joc és qualsevol acció dels jugadors propers a la pilota intentant jugar-la.

I també rebem la següent instrucció: l’acció de joc no s’acaba al contactar el jugador amb el terra, es completa l’acció quan aquest jugador recupera l’equilibri.

Això vol dir que un jugador que ja ha recuperat l’equilibri i inicia una nova acció pot tocar la xarxa sempre que aquesta nova acció no sigui una acció per jugar la pilota.

Amb les premisses a dalt explicades teòricament tenim una idea molt exacte del que pot ser falta i el que no.

Mirem uns vídeos:

Link 1

En aquest primer vídeo veiem una jugadora que baixant de bloqueig toca la xarxa, malgrat està girant-se durant l’aterratge, tal com especifica la norma, la jugadora no havia aterrat ni recuperat l’equilibri amb el que el contacte amb la xarxa es considera dins en la seva acció de bloqueig i per tant falta

Link 2

En aquest segon link veiem un jugador que després de rematar necessita recolzar-se en la xarxa per poder equilibrar-se, aquesta acció es considera dins de la acció de remat doncs malgrat el jugador haver aterrat la seva acció no està finalitzada i el fet de necessitar la xarxa, en aquest cas per frenar-se, provoca la falta.

Jo crec que amb aquestes idees es pot arribar a comprendre el nou concepte del que significa fer falta o no quan toques la xarxa.

En qualsevol cas, pels que llegeixin el punt del reglament 11.4, i potser tinguin algun dubte al respecte, adjunto un tercer link on es visualitzen totes les casuístiques (o moltes) possibles:

Link 3

Per la meva part acabo, convido a tothom que tingui algun dubte a que ens el pregunti doncs el resoldrem amb molt de gust, espero que hagi estat útil o si més no aclaridor.

VBRules of the Game – pertinent changes 2014 – es

Joaquim Ventura – Tècnic CTARJ Federació Catalana de Voleibol.

La utilització de les línies de referència a l’Inivòlei. Les línees laterals de col•locació

INTRODUCCIÓ

Com ja vam remarcar en l’última entrada al blog, a més a més de les dimensions pròpies del terreny de joc hi ha una sèrie de línies de referència pintats al terra que son molt importants a tenir en compte si volem que els jugadors/es desenvolupen un aprenentatge correcte. Si en l’entrada 8 parlàvem de la “línea de 1,5m” en aquest article ho farem de les denominades “línees laterals de col·locació”.

Aquestes línees es utilitzem en les etapes 2-3 on el format de joc es el 2×2 ja que en formats de 3×3 la ubicació del col·locador i atacants dona un pas endavant cap a la situació encara més real de joc.

En les etapes d’iniciació totes les referències “físiques” que puguem oferir als jugadors/es els donaran suport per tal d’automatitzar moviments que facin molt més eficaç la seva participació en les diferents situacions a las que hauran de enfrontar-se.

LINEES LATERALS DE COL·LOCACIÓ.

Tal i como hem esposat en l’entrada anterior, en el moment que el format de joc es de 2×2 s’ha d’ordenar als jugadors de una manera tàctica correcta.  Quan hi ha dos jugadors/es al mateix terreny apareix el repartiment de l’espai per tal ser eficaços en la fase d’atac i de defensa. A l’hora d’aquest repartiment es clau el nivell de comunicació (la seva complexitat).

figura1

Per tot això, incentivar certs moviments en totes dues posicions (davanter i saguer) amb la ajuda d’aquestes referències, ens ajudarà a aprendre desplaçaments i orientacions específics.

JUGADOR SAGUER·

El jugadors saguer ha de buscar que la seva recepció es dirigeix cap als laterals de la xarxa no cap al centre de la mateixa. En el  futur el receptor mai va a rebre cap a la mateixa direcció d’on vingui la pilota. [fig. 1/fase 2]

figura2

·   Aquest jugador, per tal d’enviar la pilota cap a un lloc o un altre, farà servir la tècnica de pivotar sobre una cama llunyana  (el peu per on vingui la pilota anirà cap a darrere [fig. 2] i farà l’us de la lateralitat del toc d’avantbraç (l’espatlla exterior més elevada en relació a l’interior).  ·   A l’hora d’atacar la pilota, farà una cursa perpendicular a la xarxa sense tenir que evitar al company (aquest estarà en uns dels laterals) i això farà mes simple l’acció. [fig. 3/fase 4]  

JUGADOR DAVANTER·

El jugadors davanter s’ha de desplaçar cap als laterals per tal de fer una col·locació “paral·lela” (sempre la col·locació ha d’obrir-se una mica per tal d’evitar que quedi enganxada a la xarxa i faciliti l’acció del possible bloqueig de l’equip contrari, per això es importat el concepte de “peu proper a la xarxa una mica avançat”) i en l’orientació correcta cap al company. [fig. 1]

·     Si fa el segon toc des del centre de la xarxa, obligarà al seu company a atacar lluny d’aquesta, a és a més de provocar “trompades”             entre ells al quedar la pilota sobre el cap del col·locador. [fig. 2/fase 3 i 4]

3

·   Si la col·locació es fa des dels laterals, l’atacant aprendrà a “rematar” amb una pilota de trajectòria lateral que es la situació real del joc.

·   El jugador davanter aprendrà a canviar trajectòries de la pilota (la recepció es perpendicular a la xarxa i la col·locació paral·lela a la mateixa) i a jugar en un principi amb paràboles altes i curta distància. La progressió farà que aquestes siguin més baixes i llargues en el futur ( des de zona 2-3 a zona 4, a zona 2…). [fig. 3]

Nota: Recordem que el jugador davanter s’ha de desplaçar cap als laterals una vegada hagi descartat que la pilota es dirigeix a la seva zona de responsabilitat en la fase recepció/defensa (primer toc en camp propi i dintre de la “línea de 1,5m”).

Esteu d’acord amb aquesta justificació?

Carlos García. Departament de Promoció.

El miracle econòmic polonès ajuda a l’afiançament del voleibol i la seva lliga

Quan el tema del moment segueix sent la crisi econòmica actual que sacseja mig món a Polònia presumien ja al 2009 de ser l’únic país de la Unió Europea en créixer en el seu producte interior brut (PIB). La fortalesa de l’economia polonesa li ha permès aguantar l’huracà de la crisi mundial iniciada el 2008 i l’esport polonès no ha quedat exempt d’això.

La bona gestió dels fons europeus (molts destinats a infraestructures) ha estat un dels pilars que ha sostingut l’economia, a més del control del dèficit públic i la posada en marxa d’un programa de privatitzacions d’empreses estatals que, però, marxa més lent del que s’esperava per les males condicions del mercat.

En el que ens concerneix, el voleibol s’ha beneficiat molt d’això. Tant la lliga de Divisió d’Honor masculina, com femenina, han estat les últimes campanyes patrocinades per un espònsor principal que dóna nom a les dues competicions; la passada temporada Orlen (activitats integrades i relacionades amb el petroli i la petroquímica), per a la femenina, i PLUS (major empresa de Telecomunicacions polonesa), per a la masculina, empreses molt fortes de l’estat polonès i que seguiran varies temporades més como a principals patrocinadors de dues de les lligues més fortes del vell continent.

“Polònia és més resistent a la crisi de les institucions financeres internacionals perquè la seva economia està basada en els fonaments sòlids de petites i mitjanes empreses que són molt actives en el mercat nacional”, deia al febrer de 2010 Zbigniew Pisarski, president de la Fundació Casimir Pulaski. Són aquestes petites i mitjanes empreses les que més inverteixen en els equips de Divisió d’Honor i les que ajuden en el seu creixement i desenvolupament.

Les autoritats poloneses han tractat els últims anys de proporcionar estímuls fiscals a les empreses d’aquell país, incentivant així a les entitats esportives al seu benefici immediat pel que fa a deducció en l’impost de societats. D’aquí, que com es pugui veure a la lliga italiana, vegem samarretes i pantalons dels equips que competeixen en la Divisió d’Honor polonesa completament envaïdes de logos dels múltiples espònsors que disposen.

GetPhoto

Diferències grandiloqüents

Les infraestructures esportives a Polònia són modernes i estan en permanent desenvolupament. A Polònia, agrada tant practicar com veure esports de tot tipus i el voleibol és l’esport més seguit del país després del futbol, ​​com a mostra d’això cada setmana s’omplen els pavellons dels cinc partits de la jornada, tant en la OrlenLiga com en la PlusLiga, són retransmesos per televisió i cap es solapa amb l’altre, havent partits de lliga des de divendres fins a dilluns.

Quan Polònia va guanyar el Campionat d’Europa al 2009 la final la van seguir gairebé 8.000.000 de persones per televisió i a l’arribada a Varsòvia els jugadors van ser rebuts per al voltant de deu mil persones. Des de l’aeroport es van dirigir, previ passeig amb autobús descapotable, a una plaça important de la ciutat on els esperaven altres vint mil persones, d’allà a esmorzar amb el president per posteriorment inundar amb la presència dels protagonistes els programes de televisió d’aquella setmana.

Petits botons entre un i altre país …

Felip Ruiz – Cap de Premsa Federació Catalana de Voleibol

918W1527