Archivo por días: 8 febrero, 2016

L’esport base al Japó és el voleibol, per Felip Ruiz

Diumenge al matí, Tòquio, Japó. En qualsevol estació de la capital japonesa, comencen a arribar grups de noies i nois d’entre 5 i 16 anys. Tots ells uniformats i amb grans motxilles penjades a l’espatlla. Uniformes de tots els colors però amb un element comú, la bandera del Japó a la jaqueta i una pilota de voleibol sota el nom de l’equip.

Hi ha almenys 30 equips a l’andana i en cada parada del recorregut del metro s’omplen cada vegada més els vagons amb nous equips de cada barri de la capital. En arribar a Sendagaya, en la Línia Chūō-Sobu, tots baixen. És sorprenent per a un espanyol ser testimoni de com més de 500 nois estant a punt d’anar a fer esport, a disputar el seu partit, i es desplacin en silenci durant tot el trajecte, sense carreres i sempre en ordre. Però al Japó és el normal, per això i per a tot.

articuloBlog

Des de les 8 del matí fins a la 1 de la tarda es juguen partits en format de trobada entre els diferents equips de Tòquio. El partit dura aproximadament 45 minuts i hi ha 16 pistes diferents, totes completes. Cada equip juga a la pista amb sis jugadors i de mitjana hi ha altres 5 a la banqueta. Facin comptes d’aquells que juguen en un únic dia. El nostre aventurer va preguntar: «¿Però són tots de Tòquio o vénen a jugar de fora de la ciutat també?». «No, són només del centre de Tòquio, tenim 48 districtes, en cada un d’ells una lliga com aquesta. Aquests nois són només del “cercle central” de la capital ». Tornin a multiplicar …

El voleibol és l’esport base del Japó. L’esport que més practicants té en edat escolar. Tot i l’abandonament cap a altres esports, sobretot cap els individuals, és el voleibol l’esport rei en edat escolar, a les escoles es practica i estudia pels valors que transmet: la solidaritat en el joc en equip, el respecte i companyerisme pel rival, i la rotació de posicions de joc (sense fer com en el futbol o beisbol, posicions fixes) .

En els moments previs als partits, molts jugadors visualitzen vídeos de jugades a part, és clar, d’altres coses … Entre els vídeos que miraven a manera d’inspiració aquell dia van poder gaudir del de les millors jugades de l’any 2015 al món del nostre esport. Encara que cap dels jugadors és japonès, això és igual.

És la història de l’espanyol Javier Ramudo, i que podrien somiar succeeixi algun dia al nostre territori…

Felip Ruiz – Departament Premsa i Comunicació FCVb