Els mitjans de comunicació i la seva influencia en el voleibol 2ª PART, per Felip Ruiz

Una de les majors influències que poden arribar a exercir els mitjans de comunicació es manifesta en la nova jerarquització dels esports. Qui determina la popularitat dels esports ja no és únicament l’espectacle esportiu pròpiament dit, sinó l’espectacularitat de les imatges televisives, la seva televisibilitat, un exemple d’això el constitueixen els salts de trampolí, que arriben als primers llocs en les audiències dels Jocs Olímpics, per posteriorment no ser tractats mai en televisió els següents quatre anys fins a una nova edició dels Jocs.

En situació similar es troba el Voleibol i el Vòlei Platja. Les audiències i seguiment de les televisions en els Jocs Olímpics d’aquestes disciplines esportives és cada quatre anys espectacular, sobretot amb el Vòlei Platja, per després passar per una llarga travessia pel desert, especialment en països com Espanya.

En els últims Jocs Olímpics de Londres es va poder observar com el Vòlei Platja ocupava moltes hores al matí i el voleibol de pista, aprofitant que era dels últims esports en equip en finalitzar cada jornada, en horaris nocturns, de prime time a casa nostra i amb grans audiències televisives i comentaris sobre ell a la xarxa social de moda actualment: twitter.

La televisió afecta també la regulació dels esports començant a imposar els seus criteris sobre la pròpia durada de les competicions i fins i tot en la redacció i interpretació de la normativa en el nostre esport.

Observem així, com la FIVB ha vingut modificant cada quatre anys les regles del joc per a una major rapidesa i dinamisme en el joc per a un únic objectiu: la quota de pantalla en televisió. Tots recordem com fins a la implantació del Ral·li Point System, els partits s’eternitzaven i el voleibol no resultava atractiu per a les televisions, sent impossible programar els horaris d’un canal televisiu quan es retransmetia un partit de voleibol, resultant a partir de llavors per a les televisions molt més atractiu el nostre esport i veient beneficiat amb major número de retransmissions.

Més d’una dècada després, la FIVB pretén dinamitzar encara més el joc i l’abril de 2013 va transcendir la notícia, un cop celebrat el Consell d’Administració de la CEV Lausanne que la Lliga Europea d’aquell any i en endavant seria el banc de proves d’un nou sistema de puntuació, que pretenia agilitzar el joc i harmonitzar el seguiment de vòlei platja i vòlei pista.

Mitjançant aquesta proposta, els partits es jugarien a sets de 21 punts, exceptuant el tie-break que es jugaria fins a 12 punts, amb únicament un temps tècnic en cadascun dels sets. Aquestes regles, prèvia confirmació de la CEV, s’adaptarien a aquella edició de la Lliga Europea, en la qual competia la selecció espanyola masculina i femenina, i pretenia ajustar encara més els horaris dels partits de voleibol per vendre el producte a les televisions, qui són al cap i a la fi com hem vist des dels anys 70 qui influeixen en l’esport i no al revés, com començàvem la primera part d’aquest article. Tot i això, però, no va tenir el quòrum suficient per part de gran part de les federacions i una de les principals al món, com la brasilera, que va implantar aquest sistema fins i tot al seu campionat de lliga, va desistir pel moment de recolzar-la.

I és que en el Segle XXI el que no surt a televisió, no existeix. Una frase, d’Al Gore, repetida incessantment en diferents fòrums a l’hora de valorar la transmissió de la informació i el seu calat en la ciutadania, no passant inadvertida tampoc, per descomptat, en el voleibol. els mitjans de comunicació exerceixen o poden exercir en un futur pròxim en el voleibol.

Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>