L’aparició del voleibol com a esport a la TV del Japó (2ª Part)

Per aconseguir els propòsits que enumeràvem en la primera part d’aquest article, Yasutaka Matsudaira, es va posar com a objectiu a la TV, a les revistes mensuals i setmanals i als diaris, en l’ordre esmentat. La TV, segons Matsudaira, té un gran avantatge respecte als diaris perquè compta amb una penetració massiva i instantània. Si hi ha alguna cosa que produeix diners, ells volen tenir-lo. Potser més important encara, l’audiència principal de la TV és la gent jove. Per aquell temps, el voleibol era alhora un esport relativament nou i relativament menor. El futbol tenia una posició similar i els diaris li dedicaven poca atenció. Però ell estava convençut que la televisió acceptaria al voleibol perquè l’acció s’enquadra perfectament a la pantalla de la TV.

Comptaven amb els elements desitjats per a la TV, i la televisió els volia. La TV Asahi va pagar l’extraordinària xifra de 20 milions de ien per assegurar-se els drets dels partits de l’equip masculí de voleibol, xifra rècord per al voleibol i per a un esport amateur per aquell temps. Però la TV Asahi va fer alguna cosa més que limitar-se a televisar partits. Van personalitzar l’esport i van focalitzar als jugadors de Matsudaira, creant drames personals basats en les seves vides. A més, una sèrie de revistes amb vendes de milions d’exemplars, van exhibir als jugadors en les seves portades. El resultat va ser de somni: la TV Asahi va obtenir índexs d’audiències extraordinàriament elevats i l’equip de voleibol masculí va conquerir la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1968 a Mèxic i l’or olímpic a Munic’72. L’èxit de Matsudaira no va passar desapercebut a la FIVB i quan Rubén Acosta va ser nomenat president de la FIVB en 1984, la TV encapçalava la llista de les seves prioritats ja que ell pretenia difondre globalment la popularitat del voleibol.

GetImage

Una de les conseqüències de la participació de la TV va ser la necessitat d’escurçar els partits i això es va aconseguir amb la introducció del sistema ‘Rally Point System’. Una altra va ser el fet que els jugadors de voleibol arribaven a ser estrelles dels mitjans de comunicació, un desenvolupament que no va valer la total aprovació de l’expresident de la JVA Matsudaira, que aleshores va criticar durament aquesta decisió ja que la TV ja no existia per reforçar l’equip nacional, sinó per fer dels jugadors talents o estrelles dels mitjans de comunicació i com a resultat d’això, argumentava, que no arribessin a ser bons atletes sinó bons artistes, sent Shuniki Kawai un dels més famosos. Kawai, qui va jugar per al Japó a les olimpíades de 1984 i 1988, sent ara un famós presentador de la televisió nipona, cosa que per Matsudaira ‘seria un desastre si tots els jugadors volguessin imitar-lo, ja que ara ja no és un talent del voleibol, sinó un talent de la TV ‘.

Felip Ruiz | Departament de Premsa i Comunicació FCVb

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>