Exercisis d’entrenament (3), per Carlos García

INTRODUCCIÓ

Tal i com van a dir al final de l’anterior entrada al blog, en aquesta nova entrada apareix la xarxa com element separador. Les trajectòries (altes-lentes, baixes-ràpides, properes a la xarxa  o profundes) de la pilota estaran condicionades per la posició més propera o llunyana des de on s’agafa i llença la pilota per part de tots dos jugadors/es.

EXERCISIS ETAPA 1.

PER PARELLES

Exercici  1

Per parelles, un jugador 1×1 amb la xarxa al mig. El jugador agafa i llença la pilota cap a l’altre camp. S’ha de tenir en compte dos aspectes claus: NO ES POT CAMINAR AMB LA PILOTA i NO ES POT RETENIR MÉS DE 1 SEGON abans de llençar-la cap al company.

fig1

Exercici  2

Es important treballar l’ajust amb la pilota per tal de poder colpejar més endavant la pilota amb eficàcia. Un jugador/a pots aprendre a fer tocs de dits i avantbraç però si l’ajust amb la pilota no es correcte no ho podrà aplicar al joc real per senzill que sigui.  Per tal d’utilitzar el gest acompanyat de dits el jugador ha d’aconseguir situar-se sota la pilota (pilota sobre el front del cap). Tota la resta de pilotes (es a dir, les pilotes que el jugador no pugui situar-se sota) s’han de jugar amb el gest acompanyat d’avantbraç.

fig2

Podem treballar de manera individual amb la utilització de la paret. El jugador/a llença la pilota a diferents alçades i velocitats per tal d’intentar agafar la pilota d’avantbraç acompanyada (treballar la lateralitat, cama propera a la pilota lleugerament cap a darrera) en les trajectòries més ràpides i baixes. Les pilotes més lentes i altes s`han d’intentar jugar amb el toc de dits acompanyat (el jugador ha de desplaçar-se per tal de ubicar-se sota la pilota).

Exercici  3

Ja tenint clar que no s’han de moure amb la pilota una vegada l’han agafat i que s’ha de llençar de manera immediata, en la mateixa situació d’abans (1×1 xarxa al mig) s’ha de treballar l’ajust del cos respecte a la pilota per tal d’utilitzar gestos semblants al toc de dits i avantbraç, encara sense jugar a volea.

fig3

El exercici com tal consisteix en que els companys es llancin pilotes amb trajectòries altes per tal de que doni temps a l’altre a situar-se sota la mateixa. Després les trajectòries han de ser més baixes i profundes per tal de treballar el gest d’avantbraç (sempre la cama per on s’agafa la pilota ha d’estar lleugerament cap a darrera per tal de treballar la lateralitat des de les primeres etapes d’aprenentatge (es tracta de formar una superfície semblant a un mirall de tal manera que la pilota es dirigeix cap a la zona on este orientat aquesta plataforma). Con això no cal intentar posar-se darrera de la pilota abans de colpejar-la (es tracta  d’ocupar l’espai amb el moviments del braços i no de les cames tenint en compte el dèficit de temps que sempre hi ha a l’hora de arribar a la pilota)

Conclusió

Aquest exercicis ens ajudaran ubicar-nos de manera correcta amb la pilota. Això ens ajudarà a poder iniciar l’aprenentatge dels gest tècnics (sense agafar la pilota). En un principi, fins a que el jugador/a aprengui a controlar la pilota sense agafar-la, es treballaran situacions on la pilota sigui agafada i seguidament s’intentin fer cops (en la mateixa acció…agafar-la i fer-se una autopassada per tal d’intentar el gest de dits o avantbraç). D’aquesta manera, a la vegada que el joc tingui continuïtat i amb això una adequada motivació, el jugador/a anirà aprenen a utilitzar de manera progressiva els gest tècnics específics del voleibol.

Carlos García | Departament de Promoció Federació Catalana de Voleibol

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>